Clara Ponsatí i Jordi Graupera: "Puigdemont fa xantatge a la població. És inacceptable"

BarcelonaNo fa encara tres setmanes, Clara Ponsatí i Jordi Graupera anunciaven la creació d’un nou projecte polític, Alhora, que s’havia de presentar en societat el 23 d’abril. La convocatòria d’eleccions anticipades els ha obligat a accelerar els terminis, i ara estan recollint signatures –en necessiten més de 5.000 a Barcelona– per poder presentar-se a les eleccions del Parlament de Catalunya. 

Qui encapçalarà la candidatura?

— Jordi Graupera: Un de nosaltres, però encara no direm qui. 

Per què fa falta una quarta opció independentista? 

— Clara Ponsatí: És l'única opció independentista. Les altres han demostrat, amb els fets, que no saben com fer-la, i alguns ni tan sols volen. 

Puigdemont no en sap o no la vol?

— J.G.: El que sabem és que ho han tingut tot: una majoria parlamentària, la gent mobilitzada, diners, tot. I amb tot això no han fet res. No és que hagin intentat una cosa i s'hagin trobat amb un mur infranquejable.

I vostès com farien la independència?

— C.P.: Amb una majoria social i un control de les institucions. Com s'havia d'haver fet l'octubre del 2017.

— J.G.: Aquesta pregunta s'aguanta sobre la presumpció que ens bombardejaran. Si no, quina dificultat hi ha? Un govern declara la independència, té el control de les institucions, de l'ordre públic, de les infraestructures, informa tots els agents implicats del que s'ha de fer, aguanta les pressions del món internacional, i entra en negociacions amb les institucions internacionals per consolidar el nou estatus. L'únic però que hi ha en totes aquestes files és que algú pensi que els espanyols ens voldran bombardejar. 

No pensem en bombardeig, però sí en presó, com va passar el 2017. Què farien si s’ordena l’ingrés a la presó?

— C.P.: Hi van anar voluntàriament.

— J.G.: Ens saltem moltes coses fins a l'ingrés a la presó, no? Recordo la captura de pantalla del missatge que va fer servir Crida per la Democràcia, que li deia a la gent que anés a la platja o a fer el vermut el cap de setmana després de la declaració d'independència. 

I què s'hauria d'haver dit?

— J.G.: La independència de Catalunya es farà a través d'una revolta popular, acompanyada d'una posició molt ferma de les institucions i un control de l'ordre públic per la policia lleial a la Generalitat. Ens sobren les forces per fer això.

— C.P.: Ens sobraven, ens ha afeblit la intervenció dels últims sis anys. I reconec que aquest escenari que descriu el Jordi em sembla poc probable de forma immediata, però es tracta de treballar perquè ho sigui.

— J.G.: I per fer la independència s'haurà d'aguantar l'amenaça de violència. 

Aguantar fins quan? 

— C.P.: Fins a la llibertat. És que no ho van intentar, i si no s’hi veien amb cor i no havien fet el que havien de fer per arribar a aquell punt, havien de tenir el valor de dir-li al poble de Catalunya la veritat. 

Vostè formava part d’aquell Govern.

— C.P.: I soc l'única persona d'aquell Govern que la nit de l'1 d'Octubre va dir: «No havíem de fer la independència? Ens saltem el referèndum?» I em van dir: «Sí, ens el saltem». Acabava d’entrar en política, no tenia experiència i em vaig deixar enredar. 

Per què avui seria diferent? Com fas que els Mossos d'Esquadra puguin exercir control de fronteres?

— J.G.: Quin problema hi ha?

No n'hi veu cap?

— C.P.: Si hi ha autoritat política, t'has preparat i decideixes que ets el govern d'aquell país, això no ha de ser un problema. Evidentment, ara mateix els Mossos no estan al servei de l’alliberació del país. 

L'ANC va proposar fer nomenaments polítics als Mossos, per assegurar que hi havia policia al costat del projecte independentista arribat el moment. Els sembla una bona mesura?

— J.G.: Tot això són intents d'aterrar una gran incertesa que té la gent, amb la presumpció que ningú obeirà el Govern, que la policia s'ajuntarà amb la Guàrdia Civil i que entraran tancs per la Diagonal. I l'objectiu és el contrari. L'hi has de posar difícil al mosso que dubta i a l'estat espanyol l'hi has de posar difícil intervenir, perquè el govern el tens tu. El país el tens tu, no ells. La gent del país ja hi és. 

Què els sembla l’anunci de Puigdemont?

— C.P.: Una altra volta de la sínia. Està demanant als catalans que el votin perquè pugui tornar, però no veig cap projecte polític. És una altra operació de camuflatge del seu partit, que sempre que hi ha eleccions camufla les sigles.

És una bona notícia per a l’independentisme que torni?

— J.G.: Creiem que calen nous lideratges, els del 2017 no serveixen, i això inclou Puigdemont. És la tercera vegada que diu «Si em voteu torno». I fa xantatge a la població, sabent que hi ha nostàlgia de tornar al moment d’empoderament que va ser el Primer d’Octubre, i que es pot intentar trobar aquella pulsió mirant-lo a ell. S’aprofita de la bona voluntat de la gent per fer xantatge i que el votin. És inacceptable!

A vostès els perjudica que es presenti?

— C.P.: No ho sabem, no tenim eines a nivell demoscòpic. 

En pocs mesos hauria d'estar aprovada l'amnistia, que l'afecta també a vostè. Ho celebra?

— C.P.: No, perquè és el resultat d'un pacte d'entrega d'armes amb l'estat espanyol. Però s’ha de distingir el component personal i el polític, jo celebraré que els exiliats tornin a casa. I per a ells és un triomf personal, però no crec que sigui un triomf de l’independentisme. 

— J.G.: És una grandiosa notícia per a Espanya, que té un problema molt gran que es diu Catalunya, difícil de dominar i que necessitava pacificar. I això només es podia fer amb la col·laboració dels líders independentistes. Com ho fas? Els amenaces, els reprimeixes, els tanques a la presó o els envies a l'exili i aleshores els permets tornar a la normalitat del business as usual d'abans a canvi de pacificar. 

Puigdemont va afirmar que torna per culminar el procés i negociar un referèndum.

— C.P.: Espanya no negociarà mai un referèndum. Per tant, és el mateix que oferia Esquerra. 

¿La seva premissa és que Espanya no negociarà mai un referèndum i, en canvi, sí que acceptaria una Catalunya independent per la via unilateral?

— C.P.: No, no estem dient que Espanya ho acceptaria, esclar que no ho acceptaria. La pregunta és: què farien?

— J.G.: Suposant que hi hagués un escenari en el qual Espanya estigués disposada a negociar qualsevol cosa, segur que no és l'escenari en què el president Puigdemont torna amnistiat pel PSOE. Perquè no tens força negociadora, ja t'has rendit.

La investidura pot ser de Salvador Illa o de Carles Puigdemont, i tot depèn dels seus vots. Què fan?

— J.G.: El primer és no negociar amb xantatgistes. “Tornaré si soc investit…”. No, asseguem-nos a una taula, i que expliquin què volen fer. Si aconseguim que els partits independentistes vulguin fer la independència del país, ens tindran treballant amb ells. Si no, no acceptarem la pressió del xantatge emocional. Un Govern com l’últim, d'independentistes que no volen fer la independència, no fa cap diferència respecte a un Govern de socialistes.

I si la investidura és per a Aragonès?

— J.G.: És la mateixa resposta.

Què considerarien un bon resultat?

— J.G.: Entrar. Si la gent ens dona 15 diputats, és una revolució. Si ens en dona 68 ja no ho atura ningú. Si ens dona 3 diputats, obrirem una escletxa que els partits ja no podran tornar a tancar.

Alhora és de dretes o d’esquerres? 

— J.G.: En aquest país, si ets independentista i ets de dretes, has d'acceptar que s'han de fer algunes coses d'esquerres. I si ets independentista i ets d'esquerres, has d'acceptar que s'han de fer algunes coses de dretes. 

Exemples concrets: impost de successions. Hi estan a favor?

— C.P.: La discussió sobre aquest impost avui dia a la política catalana està mancada de tot rigor. S’hauria d'abaixar el tipus, probablement retocar els mínims, però diguem-ne que la política fiscal té moltes més variables i si estiguéssim governant ens preocuparíem de moltes altres coses.

Topall del lloguer.

— J.G.: Crec que si el topall de lloguer dura més de quatre anys començarem a veure degradació del parc d'habitatge, menys oferta de lloguer i menys construcció. Els partits han estat 40 anys mirant cap a una altra banda i ara, amb la gent desesperada, ens llancen a una batalla ideològica sobre el control de preus, quan sabem que en totes les experiències que hi ha hagut en diferents ciutats s’ha degradat el parc de lloguer. A mi em sembla criminal.