Per què Puigdemont tria Elna per anunciar la seva candidatura a la Generalitat?

BarcelonaCarles Puigdemont ha triat Elna, una localitat especial de la Catalunya Nord, per anunciar la seva candidatura a la presidència a la Generalitat, set anys després d'haver marxat a l'exili. No és la primera vegada que tria aquesta ciutat, on ha presidit actes del Consell de la República, i també hi va ser per participar en el gran esdeveniment d'Òmnium per commemorar els 60 anys de l'entitat. La Catalunya Nord ja és una terra predilecta per al sobiranisme i Puigdemont s'agafa a la seva importància històrica i simbòlica per donar el tret de sortida d'una cursa electoral catalana disputada amb els principals partits al Parlament activats de ple per assolir la victòria. Ara bé, per què Elna és l'escollida?

El cert és que el municipi queda impregnat pel simbolisme que enllaça la comunió amb el catalanisme, la lluita antifranquista i el republicanisme. Unes lluites i una voluntat de resistir en les quals Junts s'ha volgut emmirallar per vincular passat, present i futur de Catalunya amb el sobiranisme; concretament, el record viu de la col·laboració en l'organització clandestina de l'1-O. La gent que pujava a buscar les urnes, que estaven amagades en un magatzem d'una localitat propera a Elna, deien que anaven a aquest poble per no aixecar sospites entre les forces de seguretat de l'Estat. A Elna, però, sí que es van imprimir milions de paperetes del referèndum.

Després d'haver aconseguit que les urnes ja estiguessin repartides en diferents magatzems de Catalunya a mitjans d'agost, la mateixa xarxa que va organitzar l’operació per portar les urnes des de la Xina van encarregar a Bruno Salvador, un impressor d'Elna, que fes milions de paperetes per si la policia interceptava les que s'havien fet al Principat, com acabaria passant en diferents operatius durant el mes de setembre.

En conversa amb l'ARA, Josep Maria Solé i Sabaté, historiador expert en la Guerra Civil, subratlla que Elna "representa la pervivència, la lluita, la justícia i l'humanisme" tant per la tasca ingent de la Maternitat creada per la suïssa Elisabeth Eidenbenz –referent que va permetre 600 naixements després del conflicte bèl·lic espanyol fins que va ser tancada pels nazis– com per "l'obertura i la seva catalanitat". Sosté que els valors i el simbolisme associats permeten l'encaix amb el relat de l'expresident que "el ciutadà assumeix el futur per damunt de fronteres i persecucions davant el dret a decidir el futur com a poble", a més de "l'agraïment" per l'1-O. "Elna ja va ser molt castigada per les tropes borbòniques i sempre ha resistit", diu Solé.

L'alcalde d'Elna és Nicolas Garcia, un catalanista que s'ha refermat en l'ús de la llengua als plens malgrat la denúncia del prefecte, i que ha mostrat sempre una sintonia amb Carles Puigdemont i l'autodeterminació de Catalunya. Amb voluntat de revitalitzar l'independentisme per posar en marxa "una nova etapa" després de l'amnistia que deixi enrere la prioritat antirepressiva i anteposi la lluita per la llibertat nacional, Puigdemont s'aferra a aquest emblema del sobiranisme català, de la unió entre la Catalunya Nord i la Sud, però també de la lluita antifeixista. En una terra on ja ha estat aclamat per una part dels habitants, que s'han solidaritzat amb l'independentisme i la persecució judicial, i que ara s'han tornat a enfortir per reclamar el reconeixement de la identitat amb el canvi de nom dels departaments perquè deixi de ser Pirineus Orientals i esdevingui País Català.

De fet, per a Junts, la Catalunya Nord serà clau per a la campanya electoral del 12-M, ja que Puigdemont hi desenvoluparà més actes, segons apunten fonts del partit. Ja va ser important el retorn en terres catalanes el 2020 amb un acte multitudinari amb més de 100.000 persones a Perpinyà sota el paraigua del Consell de la República, i ho tornarà a ser aquest 2024.