Puigdemont es trasllada a viure a la Catalunya Nord per preparar el retorn

BarcelonaL’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ja ha deixat enrere Bèlgica i, en concret, Waterloo per instal·lar-se a la Catalunya Nord, a la comarca del Vallespir. La seva idea és afrontar la campanya electoral de les eleccions del 12 de maig des d’allà i preparar així el seu retorn després dels comicis, segons expliquen fonts de Junts. La idea de l’expresident, com va dir a la conferència d’Elna el passat 21 de març, és tornar a Catalunya si té una majoria per ser investit president de la Generalitat, tot i que des del partit consideren que igualment ja ha començat a tancar l'etapa de l’exili, sigui quin sigui el resultat de les eleccions, gràcies a la futura aprovació de la llei d’amnistia a finals de maig. La norma, si l'apliquen els tribunals, ha de permetre als exiliats tornar a trepitjar territori espanyol.

“Avui comença el compte enrere de la tornada”, va anunciar Puigdemont a Elna i, de fet, pocs dies després ja va iniciar el trasllat al Vallespir per instal·lar-s’hi per Setmana Santa: és a menys d’una hora de casa seva, ja que la comarca francesa, amb capital a Ceret, fa frontera amb el Principat i delimita amb l’Alt Empordà, la Garrotxa i el Ripollès. Aquest enclavament, però, no només és una decisió personal –Puigdemont es canvia de casa–, sinó sobretot una decisió política: des de la Catalunya Nord és des d’on l’expresident i Junts faran bona part de la campanya electoral.

D’aquesta manera, es desmarquen del que van fer per les eleccions catalanes del 2017, en què el principal missatge també girava entorn del “retorn del president” –Puigdemont acabava de ser destituït pel 155 i es va presentar de cap de llista–, però la majoria d’actes van ser a Catalunya i a través d’una pantalla. Aquest cop, Junts vol fer una campanya presencial, amb el candidat, per transmetre la idea que tornar al Principat sí que és possible per l'amnistia. Per aquest motiu, la majoria d’actes seran a la Catalunya Nord: aquest mateix dissabte Puigdemont torna a Elna per la seva candidatura, que ha elaborat ell en primera persona després d’haver decidit fer un pas endavant per les eleccions catalanes.

Els noms de la llista

Aquest divendres la permanent i l’executiva de Junts s’han reunit per ratificar els noms, després d’una trobada dijous entre l’expresident, el secretari general de Junts, Jordi Turull, i la presidenta del partit, Laura Borràs. Tal com ha avançat l’ARA, més enllà de Puigdemont, l’home fort de la candidatura serà l’exconseller Josep Rull, a qui ha situat com a número 3, per darrere del fitxatge de l’empresària del camp de les noves tecnologies Anna Navarro.

D’aquesta manera, l’extitular de Territori durant el govern de l’1-O torna a la primera línia política després d’haver estat a la presó. Es converteix en la primera espasa del partit per darrere de Puigdemont i, de fet, era un dels candidats que es perfilaven com a alternativa a l’expresident si aquest no es presentava a la Generalitat. Tanmateix, ara els juntaires asseguren que no hi ha pla B a Puigdemont. Rull serà l’únic ex pres polític que concorrerà a les eleccions del 12-M, ja que, a diferència de Turull o del president d’ERC, Oriol Junqueras, ja no està inhabilitat. L’exconseller de Territori només va ser condemnat per sedició, un delicte que va decaure amb l'última reforma del Codi Penal pactada entre Esquerra i el PSOE.

L’altra primera espasa que acompanyarà Puigdemont a la candidatura serà la presidenta del Parlament, Anna Erra. També hi serà l’entorn més pròxim de l'expresident: el fins ara president del grup parlamentari, Albert Batet, que és el primer cop que anirà a la llista de Barcelona, com a número 5, i que no encapçalarà la de Tarragona, i també el vicepresident del partit i portaveu, Josep Rius, que serà el setè. Com a número 8 Puigdemont situa Judith Toronjo, que va entrar la passada legislatura com a representant de la JNC, i també inclou el sector més pragmàtic amb l’exconseller Jaume Giró com a número 11 de la llista. Serà la primera vegada que Giró entrarà com a diputat –la passada legislatura Junts el va fitxar com a independent per al Govern– i, com Rull, també tenia aspiracions a ser candidat a la Generalitat: ara bé, ho va aparcar davant del pas de Puigdemont. Com a número 13 hi haurà l’exconseller a l’exili Lluís Puig i com a número 16 el líder de Demòcrates, Toni Castellà, amb qui Junts fa coalició.

Els altres fitxatges

Pel que fa als fitxatges, Puigdemont ha optat per una altra independent en el número 6: l’escriptora d’origen etíop Ennatu Domingo. I, per al número 9, recupera l’historiador Agustí Colomines. El perfil ideològic d'aquests –més a l’esquerra– contrasta amb el de Navarro, del sector més liberal. Colomines no milita a Junts, però sempre ha estat a l’òrbita de les iniciatives de Puigdemont: es va implicar en la fundació de la Crida Nacional per la República i també va dirigir el think tank del Consell per la República, tot i que va dimitir al cap de poc temps. Prèviament, havia estat vinculat a CDC, ja que va dirigir la fundació CatDem en l’època d’Artur Mas.

I com queda l’equilibri intern de Junts? El borrassisme perd pes. Cauen la majoria dels seus afins d’aquesta legislatura: queda fora Aurora Madaula, secretària segona de la mesa del Parlament i que havia denunciat el grup al Parlament per presumpte assetjament per raó de gènere, i també Ester Vallès. La seva mà dreta, Francesc de Dalmases, anirà de número 18 per Barcelona, de manera que només entraria al Parlament si Junts millora resultats: en les anteriors eleccions, dels 32 escons 16 eren de la província barcelonina. Malgrat això, l’entorn de la presidenta del partit assegura que està satisfeta, sobretot amb la incorporació de Domingo i Navarro, que considera properes a ella.