Puigdemont, Iglesias, Colau o Ruiz-Mateos: els candidats per davant dels partits

Barcelona"Per a l'estat espanyol només podem ser candidats com a dibuix, no com a éssers humans. Coses de la democràcia plena". D'aquesta manera, l'expresident Carles Puigdemont ironitzava que aparegués un dibuix amb el seu rostre a les paperetes de les europees del 2019 davant el veto inicial de la Junta Electoral Central (JEC) que fos el cap de llista. L'objectiu era identificar la candidatura, que portava per nom Lliures per Europa, fora de Catalunya perquè les paperetes amb el seu dibuix no apareixien als col·legis electorals del Principat.

Però, cinc anys després, la cara de Puigdemont tornarà a aparèixer a les paperetes de les eleccions, tot i que ja no hi ha la possibilitat que es veti la seva candidatura i que els comicis són al nostre país. "En canviar el nom de Junts per fer la coalició, volíem que quedés clara la identificació amb el candidat perquè la llista va més enllà de les sigles del partit", assenyalen fonts de la formació en referència a Puigdemont per Catalunya, la marca de Junts als comicis del 12 de maig.

No es tracta d'un cas excepcional. El més conegut és el de Pablo Iglesias. Podem només tenia cinc mesos de vida quan el més famós dels tertulians televisius reconvertits en polítics va encapçalar la primera aventura electoral dels liles al Parlament Europeu el 2014 amb la seva cara a les paperetes. Però Iglesias no va ser el precursor d'aquesta moda. El pioner va ser José María Ruiz Mateos. L'empresari es va presentar a les eleccions al Parlament Europeu del 1987 i del 1989. Ho va fer amb dues formacions diferents, però a les paperetes sempre va sortir la seva cara. De fet, era directament el logo del partit.

L'última a fer-ho va ser Yolanda Díaz, a les eleccions espanyoles de l'any passat. Així, la papereta de Sumar va portar estampada la foto de la vicepresidenta per fer front al desconeixement que podia haver-hi al voltant de la nova marca. Abans ho havien fet Teresa Rodríguez amb Endavant Andalusia i I'ex número 2 de Podem, Alberto Rodríguez, que es presentaria amb un nou partit després de tancar amb els liles.

Una pràctica estesa entre els nous partits

El politòleg Marc Guinjoan afirma que aquesta estratègia es fa únicament "amb partits joves i líders amb personalitat molt forta" i subratlla que costa "molt d'imaginar" que ho fes el PSOE, el PP o ERC, que són "partits molt consolidats". Hi coincideix el consultor de comunicació política Xavier Tomàs: "Els canvis en els noms, coalicions, logotips, colors i imatge corporativa dels partits en els últims cinc anys fan que les noves marques no es consolidin i ens trobem amb cares que representen millor una marca que no pas les coalicions, els noms o els partits en si mateixos".

Precisament, les eleccions europees de fa cinc anys van coincidir amb les municipals i a Madrid també amb les autonòmiques, i formacions noves com Més Madrid van decidir que les cares de Manuela Carmena i Iñigo Errejón fossin la imatge del partit en les paperetes dels dos comicis. La iniciativa de posar la imatge de dos candidats, que no s'ha tornat a repetir, buscava reforçar la idea d'unitat entre els dos dirigents, segons va explicar el partit en el seu moment, però també obeïa a la necessitat de fer-se visibles després que la JEC els va excloure dels debats televisius i dels espais de propaganda electoral gratuïta per tractar-se d'un nou partit.

Als comicis del 2023, aquesta plataforma ja no inclouria les cares dels seus nous candidats a les paperetes ni a la Comunitat de Madrid ni a l'ajuntament de la capital espanyola. Sí que ho va fer la seva homòloga a Barcelona, Ada Colau, per tercera vegada consecutiva, a les darreres eleccions, tot i que era l'alcaldessa des de feia dos mandats i Barcelona En Comú ja no era una marca desconeguda com el primer cop quan va emular Iglesias. També va posar-hi la cara el seu oponent, Xavier Trias, que va fer desaparèixer la sigla de Junts en la seva aposta per presentar una candidatura transversal.

Tomàs alerta de la "dependència" del partit respecte al cap de llista davant d'un relleu en el futur. "Té l'inconvenient que no es compti amb una marca pròpia que permeti processos de transició menys traumàtics, també en termes de percepció ciutadana", recorda el consultor de comunicació política. Però la mirada dels partits sol ser curta.