Els pronoms febles dels cirurgians
BarcelonaAquest dijous a la nit, La1 de TVE ha ofert per Catalunya el debat de candidats a les eleccions. La resta d’Espanya el podia veure a través del Canal 24H. L'han moderat Gemma Nierga, en català, i Xabier Fortes, en castellà. Un altre debat amb dos presentadors, un recurs innecessari perquè la feina la pot fer un de sol. La dupla serveix per fer equilibris entre paritat i entre cadenes.La prova és que Fortes va portar gairebé sempre la veu cantant.
TVE ha optat per un model convencional, estructurant el debat per blocs temàtics i establint un compte enrere a mesura que s’esgotava el temps. La limitació dels blocs a tres minuts per candidat els obligava a entrar en matèria més ràpid.
Els vuit candidats són bons oradors i van facilitar un debat prou àgil on tots van demostrar ganes d’increpar-se i rebatre’s. Tant Pere Aragonès com Salvador Illa van evidenciar un to més presidencialista en les seves intervencions. Aragonès va evitar sempre el contacte visual amb Ignacio Garriga de Vox, fins i tot estant de costat. Quan li rebatia els arguments ho feia sense mirar-lo a la cara. Illa, amb una actitud una mica malhumorada, semblava renyar els seus adversaris. Quan els retrets els dirigia al PP, ho feia en castellà, potser pensant en els espectadors de fora de Catalunya.
El més original en els arguments, per variar, va ser Ciutadans. Carrizosa retreia als contrincants que preferien que els cirurgians sabessin els pronoms febles que no obrir un nou CAP. Albiach, reivindicant la millora de les infraestructures, va trobar el rodolí que pot servir per denunciar el mal servei de Renfe: “Pollastres tots els dies a Rodalies”. Alejandro Fernández va advertir que si a Catalunya hi haguessin hagut sempre els governants actuals “todavía iríamos con tapa-rabos”. Sense el Procés, els debats s’han descrispat. La confrontació Ciutadans i PP va ser un moment intens. “Sempre està bé veure l’unionisme treure’s els ulls” va apuntar Laia Estrada. El fet inaudit va ser el problema amb el cronòmetre d’Alejandro Fernández, que en comptes de restar-li el temps, n’hi sumava i van haver de corregir l’error. Pels indecisos però, el cronòmetre potser és el de menys. Per ells, el compte enrere per decidir el vot, aquest debat tampoc els deuria ajudar gaire.