Laia Estrada: "Si el programa de Junts és el mateix que el del PSC en qüestions com el Hard Rock, difícilment ens podrem entendre"

BarcelonaLaia Estrada (Tarragona, 1982) visita l'ARA en plena voràgine electoral i no amaga la preocupació que li produeix el possible ascens de l'extrema dreta.

La CUP arriba als comicis després de dos processos electorals on han perdut representació i immersa en un procés de refundació. En quin moment estan?

— No podem amagar que la desafecció política i la desmobilització popular ens afecten perquè encara estem en la ressaca de l’1-O. Però el procés de Garbí de debat estratègic és una fita que ens havíem marcat al marge de les conteses electorals.

No es presenten amb la idea de bloqueig, sinó de negociar una possible investidura, com ja van fer el 2021.

— Ens presentem com la garantia d'esmenar les polítiques que s'han fet fins ara perquè venim d'una legislatura en què el PSC ha estat determinant-la, sense cap mena d'esforç. Van aconseguir que Pere Aragonès assumís tota la seva agenda de macroprojectes i se la fes seva. Aragonès ha sostingut el seu govern en el PSC, acceptant la pressió que li posava, sense enfortir-se amb la seva esquerra per contrarestar aquesta deriva.

Però al Parlament hi havia una majoria molt clara que sumava PSC, però també Junts, PP, Ciutadans i Vox a favor de projectes com el Hard Rock.

— L'error del president Aragonès és que es va obsessionar amb la idea que no hi havia més alternativa que sumar amb el PSC i deixar-se pressionar per trinxar el territori i posar-lo al servei de les grans empreses. Aragonès ha permès que Salvador Illa hagi ocupat la centralitat de la legislatura quan és un perill per al país i per al planeta, ja que la seva defensa dels macroprojectes s'emmarca dins del negacionisme climàtic. És el PSC més de dretes i més espanyolista de la història, on no queda res de Pasqual Maragall, amb un programa que s’assembla al de Cs plantejant qüestions com el trilingüisme a l’escola.

Junts està a l'esquerra del PSC?

— En aquesta legislatura hem vist que el programa econòmic del PSC era el mateix que el de Junts. Ara sentim Carles Puigdemont i és sorprenent que digui que ell està en contra del Hard Rock.

Puigdemont no ha dit que estigui en contra del projecte de Tarragona, però ha matisat que no és el model que vol per a tot Catalunya.

— Doncs ho haurà d'especificar, i això és el que necessitem saber. Si el programa de Junts és el mateix que el del PSC en aquesta qüestió, difícilment ens podrem entendre i difícilment Puigdemont podrà reprendre el conflicte amb l'Estat.

Parla del programa social?

— Tot plegat s'emmarca en l'agenda del retrobament de Pedro Sánchez, aquests macroprojectes són polítiques que combreguen totalment amb el règim del 78. Per tant, Puigdemont ha d'aclarir si el programa de Junts és el del PSC en aquesta qüestió, perquè això és incompatible amb reprendre el procés d'autodeterminació del nostre poble.

Per tant, no votaran un president que no aturi el Hard Rock?

— És més complex que aturar el projecte del Hard Rock. També que la gestió de l'aigua estigui al servei de la gent i no del sector turístic. No és una línia vermella concreta, és un plantejament general.

Tenen més preferència per Puigdemont o per Aragonès?

— Posarem sobre la taula un programa per donar resposta a la crisi climàtica i a l’empobriment amb mesures per controlar els preus. Ens podem entendre amb Esquerra, Junts i els comuns perquè són forces independentistes o sobiranistes amb les quals podem parlar de tirar endavant lleis ambicioses que no només vagin a desplegar al màxim les nostres competències sinó que ens ajudin a desbordar el règim del 78.

Consideren que Puigdemont ha de ser restituït o és encara el president legítim?

— L'escenari de la restitució va ser el 2017 quan les nostres quatre diputades es van quedar soles al Parlament amb el puny alçat per investir Carles Puigdemont. Aquell era l'escenari de la restitució. Des d’aleshores hem tingut dues legislatures i no només no hem avançat, sinó que hem retrocedit. No estem en un escenari de restitució en cap cas, sinó de posar sobre la taula aquelles mesures que garanteixin drets per a la gent i que això vagi lligat a fer avançar el nostre procés d'independència.

Ha estat un error la investidura de Pedro Sánchez per part d'Esquerra i Junts?

— El que ha estat un error garrafal és supeditar tota la política catalana a Madrid i buidar totalment el Parlament de sobirania i això s'ha de deixar enrere recuperant una agenda nacional i social pròpia i governar com ho fèiem el 2015, aprovant lleis socials o ambientals.

Unes lleis que no es podien aplicar perquè el TC les tombava.

— Hem d’explorar els límits de la desobediència. Les conquestes socials al llarg de la història i arreu del món s'han fet amb ruptura i acompanyades de mobilització.

No poden, però, imposar el seu programa en una negociació on hi haurà partits amb més força amb propostes oposades a les seves. Per exemple, Junts vol suprimir l'impost de successions.

— No volem imposar res a ningú, però no estem d'acord en suprimir impostos als més rics perquè el que necessitem és gravar més les grans fortunes per desplegar polítiques redistributives. Ara toca enfortir la sanitat i l'educació. El que volem saber és si Pere Aragonès té pensat facilitar un acord amb Salvador Illa perquè ara mateix no ho tenim clar. Si estan disposats a esmenar el que ha passat a la legislatura passada ens podrem entendre segur.

Alhora i Aliança Catalana diuen que es pot aixecar la DUI d’avui per demà. La CUP té un posicionament més realista?

— No renunciem a la via unilateral, però defensar una DUI ara mateix és vendre fum. És la mateixa presa de pèl que dir que es pot pactar un referèndum amb Pedro Sánchez. Cal recuperar la iniciativa i desbordar els límits del règim amb un moviment independentista ampli, en què es vegi que les forces independentistes són les que milloren el dia a dia de la gent. Això ens permet sumar més suports al nostre projecte independentista i reprendre el conflicte amb l'Estat. Amb aquesta acumulació de forces pots plantejar tornar a fer un referèndum unilateral i forçar una mediació internacional que obligui l'Estat a reconèixer el nostre dret a l'autodeterminació.

Els preocupa la possible entrada al Parlament d'una formació xenòfoba com a Aliança Catalana?

— Ens preocupa l'ascens de l'extrema dreta independentment de la bandera darrere la qual s'amagui. Però quan a més a més parlem de l'extrema dreta amagada darrere de l'independentisme, o d'una estelada, aquí hi ha una contradicció flagrant, que és que aquesta gent el que busquen és la divisió de la societat catalana, que això és precisament el que sempre persegueix l'unionisme espanyolista. Són enemics de la causa independentista.

Carles Puigdemont ha sigut prou contundent a l'hora de rebutjar el suport d'aquesta formació?

— Hauria de ser clar respecte d'això.

—