O presidents o res més
BarcelonaJordi Pujol arribava al final dels seus 23 anys de mandat sense que Catalunya hagués regulat encara la sortida dels presidents de la política. Es va fer a correcuita l’abril del 2003, uns mesos abans que hi hagués el primer relleu a la Generalitat en democràcia. Aquella llei, aprovada per unanimitat, posava a disposició dels expresidents una oficina i una remuneració econòmica perquè fessin el pas a la reserva amb “la dignitat i el decòrum que corresponen a les altes funcions exercides”. Pujol tenia 73 anys quan va passar el testimoni a Pasqual Maragall. Des de llavors, per Palau hi han passat sis presidents més, els mandats han estat molt més curts, i tots han acabat el seu molt més joves. Per això, des de fa anys té sentit preguntar-se què faran els presidents quan deixin el càrrec.
És el que han estat responent els darrers dies tant Carles Puigdemont com Pere Aragonès. Tots dos es presenten amb la intenció d’obtenir un segon mandat, sabent de la dificultat que a Catalunya comporta aquesta empresa. Què passarà si no ho aconsegueixen? El primer a respondre va ser ara fa deu dies Puigdemont, que a la pràctica ja ha estat exercint altres funcions en política després de ser destituït pel govern espanyol l’octubre del 2017. “En absolut em veig de cap de l’oposició [...]. No puc fer política activa si no tinc la responsabilitat de la presidència”, va explicar en una entrevista a RAC1, en què va afegir que tindria “poc sentit” tornar al Parlament per “controlar” un altre president o marxar a “escalfar una cadira” al Senat, en clara referència a José Montilla.
L’expresident socialista va ser, de fet, el primer –fins ara, l’únic– que va obrir la veda a seguir amb la carrera política després de la presidència. Tenia 55 anys quan Artur Mas li va prendre el relleu. Primer al Senat i més tard com a conseller d’Enagás, on compatibilitza la seva tasca amb la d’expresident, encara es manté actiu als 69 anys. Puigdemont en té 61, però Pere Aragonès podria ser l’expresident més jove de la història recent si ho deixa de ser a partir del 12 de maig –ja va ser el president més jove, superant Jordi Pujol.
La joventut com a variable
Aragonès té 41 anys i gairebé tres dècades de vida laboral al davant. És lògic pensar que la seva decisió pugui ser diferent de la que han pres la gran majoria de presidents abans que ell i més tenint en compte que, tot i la seva joventut, porta tota una vida dedicada a la política (als 23 anys va debutar com a diputat al Parlament). El que sí que té clar és que, si no aconsegueix la reelecció, no seguirà a l’executiu. “Quan has estat president de la Generalitat, és molt estrany continuar al Govern com a conseller, perquè ets dipositari de la institucionalitat històrica”, va dir aquesta setmana al 3/24. O president o res venen a dir Puigdemont i Aragonès, tot i que aquest últim no descarta altres rols, per exemple al Parlament. I Salvador Illa? Prengui la decisió que prengui, ho farà des d’un altre punt de partida: fins ara, el seu nom no ha format part de la llarga llista històrica que va estrenar el 1359 Berenguer de Cruïlles.
Els detalls de la setmana
Des dels afores de Perpinyà, on ha instal·lat la seva oficina, Carles Puigdemont ha anat rebent aquests dies representants del món econòmic i social. Es va retrobar amb la cúpula de Foment en una foto simbòlica. Però no ha estat l’única. Divendres es va reunir amb representants de l’escola cristiana, amb Meritxell Ruiz al capdavant. Ella va ser una de les conselleres que van dimitir abans de l’1-O.
En campanya els candidats acostumen a obrir-se més que de costum, explicant curiositats, desitjos o confessant algunes interioritats. Aquesta setmana hem vist com al test de TV3 Salvador Illa explicava que li agrada molt la kombutxa i com Carles Puigdemont reconeixia que no li agrada el formatge. A través de les xarxes d’ERC, Pere Aragonès ha explicat que una de les seves cançons preferides és Flying free.