El PP abraça a Catalunya les receptes d'Albiol, Aznar i Vidal-Quadras
Els populars es presenten com l'"alternativa al nacionalisme" en l'acte central de Badalona
BadalonaEl PP s'ha abraçat de ple a les receptes polítiques de l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol; l'exlíder popular i fundador de Vox, Alejo Vidal-Quadras, i l'expresident espanyol José María Aznar. Tres noms i un model de país propugnat en l'acte central celebrat aquest dissabte a Badalona, amb més de 2.500 assistents –hi havia botifarra gratis per a tothom– després d'un míting al matí amb Vidal-Quadras. El candidat el 12-M, Alejandro Fernández, té clar que el seu deure és plantejar una "alternativa al nacionalisme", i ha optat per referents de l'ala dura del partit i per la gestió dels "problemes reals" que tan bons rèdits electorals ha comportat al batlle de la tercera ciutat del Principat.
En un acte en què Albiol s'ha servit d'un bany de masses com a demostració de força, el to ha estat dur contra socialistes i independentistes. El líder del PP estatal, Alberto Núñez Feijóo, ha exposat les contradiccions del PSC, que ha acusat de voler "prendre el pèl" als votants unionistes per després pactar amb l'independentisme: "Que no enganyin, que diguin la veritat, nosaltres no som separatistes i ells sí". I ha recalcat que "Badalona és la mostra que Catalunya no està condemnada" i que pot deixar enrere "els separatistes i els seus amics". Fernández hi ha reblat el clau: "Em comprometo a fer el mateix a Catalunya [que Albiol]", ha dit, esmentant la lluita contra la inseguretat. Però en el seu cas també ha volgut emmirallar-se en Aznar i el canvi que va protagonitzar com a president, "demostrant" que "era possible" tirar endavant Espanya i "posar fi a l'atur estructural". I aquest referent encara s'ha de sumar al de Vidal-Quadras, de qui al matí ha reconegut ser "deixeble ideològic" després de rebre el seu suport i consell. L'exdirigent popular i ultra, recuperat de l'atemptat que va patir a principis d'any, li ha recomanat "no parlar de Vox" i ser dur contra el nacionalisme perquè "els catalans es deslliurin del càstig bíblic del Procés".
De fet, amb l'expolític és on ha desenvolupat el camí que dibuixa per al "constitucionalisme". Amb un "Alejo tenia raó", Fernández s'ha erigit en defensor del projecte truncat el 1996 pel pacte del Majestic i que "havia servit com a germen en la base del projecte exitós de Ciutadans", tal com va dir en una entrevista a l'ARA. Oposant-se a ser "frontissa del nacionalisme", ha criticat "la recerca melancòlica en el suposat espai buit en el nacionalisme unicorn imaginari" que suposa sumar-se en la tesi del "nacionalisme obligatori a Catalunya, més intens o menys, que practiquen gairebé totes les forces polítiques".
"El nostre espai no és el del nacionalisme obligatori, sinó el de l'alternativa al nacionalisme", ha dit, tancant la porta implícitament al catalanisme constitucional que havia defensat Feijóo. De fet, fins i tot ha agafat el guant a Vidal-Quadras en la manera de tractar el sobiranisme: "Al nacionalisme ni aigua perquè, si no, t'acaben menjant", ha dit, argumentant que és "nociu" per a la democràcia.
Contundència de Feijóo
Per la seva banda, el líder del PP a l'Estat ha aprofitat l'avinentesa per demanar la dimissió del ministre de Transports, Óscar Puente, per haver acusat el president argentí, Javier Milei, de consumir drogues, cosa que ha causat una crisi diplomàtica. "Hauria de dimitir o ser destituït, però no ho serà perquè Puente i Sánchez gaudeixen del fangar", ha asseverat. Reivindicant la "convivència constitucional i l'autonomisme útil", ha carregat contra els socialistes perquè "insulten a tothom", "persegueixen" jutges i periodistes i "diuen que estan farts de les mentides i són una fàbrica de mentides".
D'altra banda, Vidal-Quadras s'ha desfet en elogis sobre Fernández i ha demanat que el "deixin treballar" amb "autonomia" de la formació catalana per fixar aliances "sense interferències capitalines". També ha carregat contra la "voluntat" de "dividir els espanyols en dos bàndols com fa el socialisme zapateril o sanchista" i ha exigit "fermesa ideològica" en el combat "contra el secessionisme totalitari", exhibint "llum" enfront de "l'udol tribal".
Les referències al catalanisme o el nacionalisme han estat constants per part seva: ha negat que Catalunya hagi de ser una "presó lingüística, cultural o identitària" i ha demanat "obertura". Alhora, ha inclòs Salvador Illa al "bàndol nacionalista" i ha criticat que exclogués el "constitucionalisme" de la seva proposta de "govern transversal". "Si Illa és president, la teva il·lusió de ser conseller d'Educació no quedarà satisfeta", ha afirmat adreçant-se a Fernández. En contra de la "col·laboració" del PSOE amb el sobiranisme, ha arribat a dir que Espanya és "una nació governada per aquells que la volen destruir", que volen posar fi a "les llibertats", la Corona i l'estat de dret.
