Ponsatí recepta conflicte amb Espanya en la posada de llarg del seu nou partit
Alhora es presenta com a alternativa als “lideratges caducats” del 2017 i confia donar la sorpresa el 12-M
BarcelonaUn partit en contraposició als partits independentistes “pacificats i sotmesos a Espanya” que aposti pel "conflicte" i no pas pel diàleg amb l'Estat. La recepta porta el segell de l'eurodiputada i exconsellera Clara Ponsatí i el filòsof Jordi Graupera, que aquest dimarts, al centre d'una Barcelona plena de llibres i roses, han presentat el seu nou partit, Alhora, al teatre Borràs.
Enmig de retrets, Ponsatí ha carregat contra els “lideratges caducats” de l’octubre del 2017 i contra el que anomena “política de rendició”, que exemplifica amb els indults i l’amnistia. Per això diu que presenta una proposta que planteja “endurir la base, en lloc d’ampliar-la”, i assegura que significarà “una revolta per fer la independència”.
Un dels punts clau de la proposta del partit és la llengua. El partit va avançar la setmana passada a xarxes socials un pla de xoc amb la polèmica mesura d’establir una doble xarxa d’ensenyament, amb centres 100% en català i centres que combinin llengües. Justifiquen el canvi de model perquè consideren que la immersió “ja no hi és” i que l’escola “ja no fa catalans”.
Més enllà d’aquesta “revolució educativa”, han exposat la proposta d’endurir les condicions per acreditar el nivell C1 de català a l’educació i la sanitat, i han reivindicat polítiques ambientals i energètiques “deslligades d’Espanya”. Graupera ha volgut marcar distàncies amb Aliança Catalana: “No és cert que ens envaeixen els immigrants”, però ha alertat que la immigració “es pot sumar a l’esforç espanyolitzador” si no se l’integra. També s’ha pronunciat sobre el Hard Rock i els Jocs Olímpics d’Hivern, que ha qualificat de projectes corruptes, i ha demanat apujar les taxes turístiques.
Un partit fruit del divorci amb Puigdemont
Ponsatí enceta aquest projecte més distanciada que mai de Junts, el partit que la va incorporar com a independent. Tot i les desavinences amb Carles Puigdemont per l’estratègia de l’independentisme es dona la paradoxa que és encara eurodiputada per a aquest partit. El jutge Pablo Llarena la va deixar en llibertat després del seu retorn a Catalunya –està acusada de desobediència–, però continua ocupant l’escó que li atorga immunitat fins a les europees del juny, a l’espera de l’amnistia.
No és tampoc el primer cop que Graupera, que no s’ha cansat de demanar donacions per al partit, prova sort en política. Va intentar-ho a les eleccions municipals del 2019 a Barcelona, on es va presentar amb una candidatura beneïda inicialment per l’ANC que va obtenir menys del 4% dels vots i no va entrar al consistori. Ho ha recordat irònicament com “el moment en què va guanyar les eleccions a l’alcaldia”.
Les enquestes no els pronostiquen ara per ara bons auguris. L’única que els té en compte els situa per sota del 2% d’intenció de vot i sense possibilitats d’entrar al Parlament. Tanmateix, tenen confiança a donar la sorpresa el 12-M: “Hem omplert un teatre dos cops el dia de Sant Jordi, la gent respon el nostre nom a les enquestes… Alguna cosa està passant”, ha reflexionat Graupera.
La candidatura incorpora personalitats culturals com els escriptors Anna Punsoda, Miquel de Palol i Carlota Gurt, els músics Roger Mas i Joan Magrané i l’actor Joel Joan, que ha clos –i donat color– a l’acte presentat per la periodista Flora Saura. Entre el públic, gent encara més convençuda que la de l’escenari: “Sense la independència, res de res”, ha etzibat un espontani a l’inici, després de l’explicació de l’economista Ada Ferrer sobre el model econòmic del partit. “La farem”, ha respost Saura. “Però no ho dieu!”, s’ha queixat l’home.
