El poble amb més immigració de Catalunya on l'extrema dreta no despunta

El baix índex d'atur i una aposta decidida per la cohesió social, claus en la barrera a la xenofòbia

Guissona demostra que un baix atur frena la xenofòbia
26/07/2024
4 min

BarcelonaEl fenomen del Reagrupament Nacional (RN) de Marine Le Pen a França no es tracta d'un fenomen aïllat a Europa. L'extrema dreta xenòfoba avança de forma imparable i Catalunya tampoc en queda al marge, tot i que encara està molt lluny d'assolir quotes de poder. Sigui com sigui, als darrers comicis al Parlament, Vox i Aliança Catalana van sumar 370.000 vots i es van situar en un 11,7% dels vots amb un discurs clar contra la immigració, especialment la musulmana. Segons la darrera enquesta que va publicar el CEO, la meitat dels catalans consideren que hi ha massa immigrants a Catalunya. Tot i que un altre sondeig difós aquesta setmana, assegurava que el 60% dels catalans veuen bé la immigració.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El cas és que al municipi amb més gent d'origen estranger de Catalunya, l'extrema dreta no despunta. Parlem de Guissona, on el 53% de la població és nouvinguda. Dels 7.500 habitants d'aquest enclavament de la Segarra, uns 3.200 provenen d'altres països, majoritàriament romanesos i ucraïnesos, seguits de senegalesos, sud-americans i unes desenes d'asiàtics. Tot i així, el suport a aquests dos partits es va situar una mica per sota de la mitjana catalana amb un 11,4% (un 6,9% de suport a Aliança i un 4,6% a Vox). És a dir, a Guissona l'extrema dreta no treu ni de lluny els vots que sí que obté en localitats amb molta menys població estrangera. De fet, dels 947 municipis de Catalunya, ocupa el lloc 522 en suport a l'extrema dreta.

La clau de l'èxit? Un atur que no arriba ni al 5% quan la mitjana catalana se situa al voltant del 9,5%, gràcies a la presència de BonÀrea, amb gairebé 5.000 treballadors i que de mica en mica afavoreix l'ascensor social dels immigrants. Ho corrobora l'alcalde, Jaume Ars, de Junts, que va revalidar la victòria del 2019, però ara amb majoria absoluta: "Tenim un pòsit que és la feina, que és una assegurança per a la convivència; sempre hi ha un membre de la família que treballa". "La immigració no genera un neguit, no hi ha un dia a dia conflictiu, l'extrema dreta no té recorregut aquí", deixa clar l'alcalde, que ha posat l'accent en les polítiques socials.

“A Guissona no hi ha problemes, perquè tothom té feina”

El millor exemple és la Taula de Cohesió Social i Convivència, que es va impulsar fa sis anys per evitar els guetos. Un òrgan que es reuneix un cop al mes i que està format per una trentena de persones, on són els cinc caps de les comunitats més nombroses per abordar temes que puguin generar conflicte. "Perquè els nouvinguts compleixin els deures cal fer-los corresponsables de les decisions que s'adopten", opina Ars. Stefan Ivanciuc, el cap de la comunitat romanesa, beneeix aquesta iniciativa: "Quan hi ha un conflicte, els caps parlen amb la comunitat i es resol el problema".

"Aquí ens coneixem tots i ens ajudem els uns als altres; per exemple, recollint aliments per a la guerra d'Ucraïna o per al Marroc amb el terratrèmol", subratlla Ivanciuc, que també ressalta que "la feina evita la pobresa i, per tant, la delinqüència". El consistori també organitza des de fa tres anys una celebració intercultural coincidint amb la festa major, en què s'organitza un torneig de futbol amb un combinat de cada país, que també fan actuacions i plats típics de cada zona per fer germanor.

Vilamalla, la cara oposada

Fora de l'anella de Ripoll, on Aliança Catalana s'ha fet forta per l'alcaldia de Sílvia Orriols a la capital, Vilamalla va ser el municipi amb més suport a l'extrema dreta el 12-M amb un 31,6% dels vots. Aquesta localitat de poc més de mil habitants de l'Alt Empordà va ser l'única on es va imposar Vox, empatant amb el PSC a 116 vots i un 21,8% de suport. Ara fa tres anys, però, la formació de Santiago Abascal ja va quedar en primer lloc en solitari en un cas únic juntament amb la Pobla de Mafumet.

Com a Guissona, aquí també governa Junts de manera incontestable, tenen una indústria forta i la taxa d'atur no arriba ni al 6%, però l'extrema dreta sí que s'ha fet un lloc. El seu alcalde, Albert Ramos, que es va estrenar ara fa un any, ho atribueix als problemes amb la immigració de la veïna Figueres, on treballen part dels seus veïns, perquè a Vilamalla hi ha menys d'un 6% d'immigrants i no hi ha conflictes d'ordre públic: "Figueres està a tocar i hi ha molts problemes amb organitzacions criminals i circulen molts vídeos per les xarxes i el missatge antiimmigració va calant".

I d'on provenen aquests vots? "Molts dels seus votants són gent d'origen andalús que viuen a la urbanització que hi ha al poble, que ara tenen una bona vida i veuen els nouvinguts com una amenaça i consideren que no han vingut a adaptar-se sinó a imposar els seus costums", opina l'alcalde. "Alguns d'ells et diuen que si poguessin posarien una barrera a l'entrada de la urbanització per protegir-se", assegura. L'exalcalde Carlos Álvarez hi afegeix un altre factor: "El context que engloba el Procés". Un vot, doncs, també en clau nacional en relació a Vox.

Vilamalla està situada en un indret estratègic: al costat de la frontera i rodejada de grans vies de comunicació

Alguns veïns no amaguen el seu malestar per quedar encasellats com el poble on guanya el partit de Santiago Abascal. "Vilamalla no és un feu de Vox", diu un d'ells, que lamenta que els mitjans vinguessin el 2021 després de la primera victòria dels ultres i fotografiessin l'única bandera espanyola que hi ha al poble. "És d'un guàrdia civil retirat", conclou.

stats