Pere Aragonès, l'actor amb vocació de polític

BarcelonaQuan Josep Serra, president del Centre Cultural de Pineda de Mar entre el 1997 i el 2001, li va preguntar a Pere Aragonès (Pineda de Mar, 1982) que per què havia deixat de fer teatre –ho feia especialment bé, recorda– l'ara president de la Generalitat li va contestar que li interessaven altres coses, especialment la política. El 1998 ja havia entrat a les JERC, les joventuts d'Esquerra. "Ja apuntava maneres de líder", afirma Serra, malgrat que els seus oponents polítics -i alguns companys de partit- li retreuen falta de carisma. El candidat d'ERC al 12-M s'havia començat a polititzar des de ben jove, quan va crear fins i tot un partit: Jovent Independentista de Catalunya. Se li va fer petit i a les sigles d'ERC és on va trobar l'aixopluc polític que buscava. Llicenciat en dret, ha dedicat bona part de la seva vida a la política: primer a les joventuts d'Esquerra i també com a regidor a l'ajuntament de la seva Pineda natal. Amb 24 anys, ja va fer el salt a la política nacional quan va assumir un escó al Parlament, de manera que no va tenir temps de consolidar la seva carrera professional. Aragonès va anar agafant més responsabilitats al partit i va arribar a ocupar els primers llocs al Govern: primer com a secretari d'Economia, després ja com a conseller d'Economia i vicepresident, i des del 2021, com a president de la Generalitat.

La seva parella, Janina Juli, encara recorda el dia que Oriol Junqueras li va demanar, des de la presó d'Estremera, que fos candidat a la Generalitat a les eleccions de fa tres anys. "En Pere no va saber què contestar-li, primer ho volia compartir amb mi", explica Juli. Quan va arribar a casa, van encetar una ampolla de vi per parlar-ne amb calma i van decidir que sí, que faria el pas. Des que va ser investit president, la vida els ha canviat de dalt a baix, però intenten mantenir algunes rutines familiars. Pere Aragonès intenta portar un dia a la setmana la seva filla Clàudia a l'escola, i també arribar amb prou temps almenys un vespre per llegir-li un conte abans d'anar a dormir. De fet, sota l'aparença seriosa i responsable que ha cultivat com a cap de l'executiu català, s'amaga una persona amb "ironia fina", tal com el descriu l'expresident del partit, Joan Puigcercós, i també amb un sentit de l'humor que només deixa anar en el seu cercle més íntim. Aquí és quan li surt la vena d'imitador.

Dels 10 diputats al Govern

La carrera política d'Aragonès és la d'un militant disciplinat que ha picat pedra durant anys a la rereguarda i que ha sabut aprofitar les oportunitats que el partit li ha brindat. El 2010 va sobreviure a les hores més baixes d'Esquerra, quan els republicans es van quedar amb tan sols 10 diputats al Parlament. "Era una persona metòdica, amb molta capacitat de treball i gran criteri polític", recorda l'actual consellera d'Educació, Anna Simó, amb qui va compartir grup en aquella època. Anys enrere també s'havia implicat a fons en les JERC, fins i tot en algunes de les accions més sonades. Quan n'era portaveu, diversos membres de l'organització es van encadenar a la seu de la Cope a Madrid en contra de la línia de Federico Jiménez Losantos. Encara ho recorda Puigcercós, que llavors era diputat a Madrid i va preguntar de qui havia estat la idea. "Del Pere", li van respondre.

Ja amb ERC com a soci prioritari del govern d'Artur Mas, Aragonès va passar a ser l'encarregat de pilotar les principals negociacions, com les de pressupostos. La fama d'home "treballador i rigorós" se la va guanyar entre els seus adversaris polítics, com expliquen l'exconseller d'Economia Andreu Mas-Colell i la portaveu dels socialistes al Parlament, Alícia Romero. També la d'home reservat, un atribut que confirma el seu entorn més proper, que també en destaca el seu factor humà a l'hora de treballar en equip. Després de la seva etapa com a diputat, és Oriol Junqueras qui el va situar al Govern com a mà dreta, després que Aragonès l'introduís al partit a través de xerrades per les joventuts republicanes.

Aragonès és fill i net d’empresaris –el seu avi va ser també l’últim alcalde franquista de Pineda i el primer de la democràcia, i el seu pare va ser regidor de CiU– i "ha tingut consciència independentista des de ben petit", explica la periodista Magda Gregori, autora del llibre Pere Aragonès, l'independentisme pragmàtic. De fet, recorda que la seva tesi sempre ha sigut que, perquè l'independentisme sigui "fort i avanci", qualsevol nou pas que faci no n'ha de comportar cap d'enrere. D'aquí que a partir de l'1-O passi a defensar un referèndum pactat i recuperi la idea de reformar el sistema de finançament.

Tot i que la seva feina com a cap de l'executiu li pren la major part del temps, la cuina és una de les seves aficions conegudes, i intenta no perdre's cap obra de teatre a Pineda, on també hi havia actuat. Sobre l'escenari havia fet de Rovelló o els Pastorets amb la resta de regidors del consistori, tal com rememora l'actual alcalde, el socialista Xavier Amor, amb qui Aragonès té amistat i va fer front comú per rebaixar la tensió a Pineda el 2017, quan s'hi van allotjar alguns dels policies que havien de fer inviable el referèndum.