Pedro Sánchez i el 'lawfare'
MadridLa situació del president del govern, Pedro Sánchez, té una certa càrrega d'ironia. El líder socialista s'ha retirat a reflexionar sobre la seva possible renúncia per l'“assetjament” al qual veu sotmesa la seva dona, Begoña Gómez. Ho diu per l'admissió a tràmit de la querella que Manos Limpias ha presentat contra ella, en què l'acusa fonamentalment de tràfic d'influències. Tant parlar de lawfare –utilització política de la justícia– en relació al món independentista i ara resulta que el que està a punt de caure és el líder socialista pel cansament que li produeix que els mitjans de comunicació de la dreta i la ultradreta hagin convertit la seva dona en diana de la tasca de desgast del govern, judicialitzant l'assumpte pel camí de presentar una querella.
La publicació d'informacions sobre presumptes gestions de Begoña Gómez a favor de societats interessades en rebre ajudes públiques estava en marxa des de ja fa temps. El detonant de la reacció de Sánchez va ser la decisió del jutge Juan Carlos Peinado d'iniciar una investigació penal sobre els presumptes fets denunciats. Es nota que en la carta de tres folis en què comunicava la seva retirada temporal Sánchez va fer un cert esforç de contenció. El text carrega contra PP i Vox, per alimentar-se d'acusacions falses contra la seva dona, i en fa responsables els mitjans de comunicació al servei d'aquests partits, però no estén els seus retrets a l'aparell judicial. Fins i tot es va contenir quan el mateix dimecres va respondre al Congrés al portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, que li preguntava sobre la confiança que li mereix la justícia. I va contestar: “En un dia com avui, i després de les notícies que he conegut, malgrat tot, segueixo creient en la justícia del meu país”.
Resposta forçada
Va ser una resposta obligada des del punt de vista institucional, però clarament forçada. El govern, que segueix entestat a aconseguir la renovació del Consell General del Poder Judicial, no pot obrir-se un front de batalla directe amb els jutges. Però és obvi que des de l'arribada de Sánchez a la Moncloa els socialistes tenen un problema amb aquest sector. I no només amb l'aparell judicial, sinó també amb els fiscals. Més ben dit, amb una part important de la magistratura i la Fiscalia. En tots dos cossos predomina la ideologia conservadora. Ho reflecteix el fet que les dues associacions principals de jutges i fiscals tinguin aquest signe. Ara bé, la prudència de Sánchez evitant el conflicte amb la justícia no és exclusivament institucional. És òbviament la millor opció, perquè la defensa més sensata de la seva dona i dels seus propis interessos polítics ha de partir del respecte al jutge encarregat del cas, Juan Carlos Peinado, un magistrat de 70 anys que ha estat descrit com a col·laborador en jornades judicials organitzades per l'Associació Professional de la Magistratura (APM), la majoritària i que aplega el sector conservador de la magistratura.
La batalla dialèctica amb el jutge ja l'ha iniciat la Fiscalia en el terreny que li és propi, el processal. Al ministeri públic li ha faltat temps per presentar recurs contra la interlocutòria del magistrat Peinado. Veurem com acaba el debat jurídic sobre la solidesa d'una querella que, segons sembla, aporta poc més material indiciari que algunes informacions dels mitjans als quals Sánchez atribueix una total falta de credibilitat. I ja veurem també si el líder del PSOE se'n va per aquest assumpte. Sánchez és poc previsible, però em costa imaginar-lo deixant caure els braços.
