Parlament constituït, i ara què? Calendari fins a la investidura (o la repetició electoral)
La primera decisió que haurà de prendre Rull és si proposa Puigdemont o Illa a la primera sessió d’investidura
BarcelonaDesprés d’un dilluns de negociacions, el Parlament s’ha constituït amb l’elecció de Josep Rull com a president de la cambra, l’elecció de les vicepresidències i la resta dels membres de la mesa, que han garantit una mesa de majoria independentista. Però els acords que avui han fet Rull president no garanteixen a cap candidat la majoria per a una investidura com a president. Quin és el calendari a partir d’ara i quines són les primeres decisions que haurà de prendre el flamant president?
Qui proposarà Rull com a primer candidat?
La primera tasca del president del Parlament és reunir-se amb els representants dels diferents grups parlamentaris de la cambra per, posteriorment, fer una proposta de candidat a la investidura. Sobre la taula, Rull té dues opcions: Salvador Illa, guanyador de les eleccions, o Carles Puigdemont, que va quedar segon i assegura que té més suports que Illa per tornar a ser president de la Generalitat. Tot apunta que Rull encarregarà a Puigdemont la primera investidura.
Quan es fa el primer ple d’investidura?
Els tempos estan molt clars i els marca la llei: des de la constitució del Parlament, el president farà la proposta de candidat en els primers 10 dies laborables. Quan Rull es pronunciï abans no acabi aquest termini, es convocarà el primer ple d’investidura, que presumiblement seria el 25 de juny, l’endemà del festiu de Sant Joan.
Si el debat queda fixat per llavors, amb tota probabilitat la primera votació no es faria fins a l’endemà, 26 de juny. Per a aquesta primera votació Puigdemont necessita la majoria absoluta dels vots de la cambra, que amb els vots de les forces independentistes no és possible i requeriria l'abstenció del PSC. Dos dies després d’una votació que fos fallida, se celebraria de nou un debat amb el mateix candidat que requeriria majoria simple, és a dir, més vots a favor que no en contra.
Què passa si no s’investeix ningú al primer intent?
El rellotge de la repetició electoral es posa en marxa a partir de llavors. Durant dos mesos des del primer debat d’investidura hi ha marge perquè els partits es posin d’acord i el president de la cambra torni a proposar un candidat a la investidura. Si en aquest termini els grups parlamentaris arriben a alguna entesa –o, encara que no hi arribin, algun candidat demani intentar-ho–, es produiria una nova ronda de reunions amb els representants dels grups i es proposaria un nou candidat, que se sotmetria a una nova sessió d’investidura. És llavors quan pot ser el torn de Salvador Illa, en cas que Rull no l’hagi proposat al juny.
Sigui com sigui, hi haurà una data que farà d’espasa de Dàmocles, el 26 d’agost. És el dia en què automàticament es dissoldria el Parlament i el president en funcions, Pere Aragonès, signaria la convocatòria d’eleccions.
Quan serien les noves eleccions?
Els comicis s’han de celebrar 47 dies després de la convocatòria quan es tracta d’una repetició electoral. Per tant, una dissolució automàtica conduiria el país a votar pels volts del 12 d’octubre. En aquests casos, les eleccions no tenen per què caure en diumenge, com sol passar quan la convocatòria és anticipada o ordinària, i no automàtica. No seria el primer cop. Les primeres eleccions democràtiques el 1980 es van celebrar en dijous, les del 2006 en dimecres (era el festiu de Tots Sants) i les del 2017 també en dijous, després de l’aplicació de l’article 155 a Catalunya.
Hi ha precedents d’una repetició electoral?
Catalunya mai ha hagut de repetir les eleccions al Parlament. El cop que més a prop s’ha estat d’haver-ho de fer va ser després de les eleccions del 2015, que donaven majoria a Junts pel Sí i a la CUP. La condició dels anticapitalistes d’avalar una investidura era que no fos Artur Mas el president. Finalment, Mas va fer un pas al costat el dia abans de la dissolució automàtica del Parlament, que va investir Carles Puigdemont.
On sí que hi ha hagut repetició electoral en dues ocasions ha estat a les eleccions generals. El primer cop va ser el 2016, després del no del PSOE a investir Mariano Rajoy, que havia perdut la majoria absoluta. Després de la repetició, el PSOE es va abstenir per facilitar la investidura de Rajoy, cosa que va trencar el partit en dos i va fer dimitir Pedro Sánchez com a secretari general.
El segon cop va ser el 2019. Eren les primeres eleccions després de la moció de censura de Sánchez a Rajoy, i els socialistes podien formar govern amb Podem i el suport de forces nacionalistes. Sánchez no ho va veure clar i es van repetir les eleccions. Llavors, amb una correlació similar de forces, es va constituir el primer govern de coalició a l’Estat.