Pagesos: una revolta contra la competència deslleial que intenta implicar els polítics

BarcelonaUna autèntica revolta de la pagesia. Això va passar al mes de febrer, quan fins i tot milers d'agricultors, amb els seus tractors, van prendre la capital catalana. Van col·lapsar les vies d'accés a Barcelona, també els principals carrers i van aconseguir ser rebuts pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, i també al Parlament, on es van reunir amb els diferents grups per exposar les seves reivindicacions.

Molts factors sumen com a causa d'aquesta revolta: la sequera i la gestió de l'aigua, el baix preu que es paga per la llet, l'excés de burocràcia a què han de fer front quan, cansats del camp o de la granja, arriben a casa seva, entre molts altres. Però per sobre hi ha un factor més important. En el fons, la revolta no va ser només un moviment a Catalunya, sinó que es va reproduir a tot Espanya i a una bona part d'Europa, amb tractorades a llocs com Brussel·les, París, Berlín o Cracòvia.

En el fons, un fet. Produir al camp a Europa és molt més car que a països no gaire llunyans on es paga molt menys per la mà d'obra. A aquest fet s'ha de sumar l'ús de pesticides i productes fitosanitaris: a la Unió Europea cada cop està més limitat l'ús d'aquests productes, mentre que a altres països es fan anar sense limitacions, cosa que multiplica les collites. Al final, Europa es veu envaïda per productes del camp de tercers països molts més barats que els que es cultiven als estats de la UE.

Per això els pagesos són molt conscients que una part de les seves reivindicacions ultrapassen els poders de gestió de la Generalitat i, fins i tot, del govern espanyol, i són la Comissió Europea, el Parlament Europeu i el Consell d'Europa qui poden resoldre el problema. De fet, el Parlament d'Estrasburg ja ha pres algunes mesures per relaxar la prohibició d'alguns productes fitosanitaris i flexibilitzar la PAC (política agrària comuna).

Finestreta única

"Si hi ha menjar i el bestiar està bé, quan has de pagar un gestor, el pagues. Però si no hi ha menjar i no hi ha aigua, això fa vessar el got", així és com explica Arnau Freixa, pagès i ramader de Castellfollit del Boix (Bages), la protesta dels pagesos. En el seu discurs parla de pagar el gestor. Per què? Per una altra de les reivindicacions: la paperassa ofega el sector.

En el ple monogràfic del Parlament sobre la pagesia es va anunciar, per part del Govern, la creació d'una finestreta única per al sector. Fins ara, els pagesos havien de fer tràmits a 27 plataformes diferents. L'última setmana d'abril es va reunir el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, amb les entitats del sector –Unió de Pagesos, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i Plataforma Pagesa– per fer el seguiment dels acords al Parlament.

A la sortida de la reunió, Mascort va assegurar que s'està ultimant la posada en marxa de la finestreta única a la pagesia per a aquest mes de maig i, també, que s'estudia implementar la renda bàsica al sector. Sobre la plataforma, el conseller va dir que estan "testant els usuaris per veure si realment és útil" o cal fer alguna modificació. En la reunió per "passar comptes" dels compromisos adquirits en el ple monogràfic del març al Parlament, es va admetre que el 10% dels 142 punts no s'han començat, com ara el canvi de nom del departament. Mascort va detallar que 41 ja s'han fet i 87 s'estan fent, i va posar d'exemple la possibilitat d'impulsar una renda bàsica per a la pagesia de petites i mitjanes explotacions.

Segons el conseller, "s'està complint" amb els calendaris de pagaments dels ajuts, una altra de les reivindicacions dels pagesos, queixosos que les ajudes arriben amb molt de retard. Mascort va explicar que es destinaran 11 milions d'euros a les subvencions per la sequera dels herbacis, 8 als farratges, afegint 2 milions per arribar a tothom, i uns 16 milions d'euros a la vinya. Tanmateix, el responsable d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Urbana va subratllar que faltarà abonar l'última part de la PAC, un 10%, perquè "el ministeri ha d'enviar els preus, el topall final pressupostari" a les comunitats. També va recordar que l'executiu català ha ampliat el pressupost en 70 milions per "donar cobertura" al camp.

S’ha d’ajudar els pagesos per fer front a la importació de tercers països que pressionen els preus a la baixa? Com?