Només un dels vuit candidats a la Generalitat és de Barcelona

BarcelonaBarcelona ja no senyoreja al Parlament. Els temps en què la majoria de candidats a presidir la Generalitat eren de la capital catalana han passat a millor vida. Les eleccions d'aquest 12 de maig marquen un registre històric. Només un dels vuit caps de llista dels partits amb representació al Parlament és barceloní. Parlem de Carlos Carrizosa, candidat de Ciutadans. La resta, són tots de fora de Barcelona. Alguns fins i tot no són ni d'aquesta demarcació, com l'expresident Carles Puigdemont (Girona) o la cupaire Laia Estrada o el popular Alejandro Fernández (Tarragona) o com a cas més extrem, la valenciana Jéssica Albiach. Els altres caps de llista sí que són de la província de Barcelona. El socialista Salvador Illa, de la Roca del Vallès, el president Pere Aragonès, de Pineda de Mar i Ignacio Garriga, de Sant Cugat del Vallès.

Ara fa tres anys, Carrizosa, que debutava com a candidat de Cs, no estava sol, però només l'acompanyava Laura Borràs. A banda dels Illa, Aragonès, Albiach, Garriga o Fernández, hi entrava la badalonina Dolors Sabater, per la CUP. El 2017 també només ho eren dos, que fins llavors era el registre més baix: el socialista Miquel Iceta i el cupaire Carles Riera. Carles Puigdemont, Oriol Junqueras (Sant Vicenç dels Horts), Inés Arrimadas (Jerez de la Frontera), Xavier Domènech (Sabadell) i Xavier García Albiol (Badalona) completaven la llista electoral.

Iceta ja era un dels tres barcelonins als comicis del 2015 amb Lluís Rabell, dels comuns, i Antonio Baños, de la CUP. Raül Romeva, de Junts pel Sí, se sumaria a la llista de forans d'Iceta, Arrimadas i Albiol. A partir de les anteriors eleccions, com a mínim ja ho eren la meitat dels presidenciables. Tant el 2012 com el 2010 la xifra va augmentar als 4, amb Artur Mas, Joan Herrera i Albert Rivera repetint als dos comicis, i David Fernàndez sent el primer representant de la CUP en ser escollit a les primeres i Joan Laporta estrenant-se en política dos anys abans amb Solidaritat. Els del 2006 són els últims comicis amb la meitat (3 de 6) dels caps de llista de Barcelona. Artur Mas, Joan Saura i Albert Rivera eren els barcelonins que s'enfrontaven al cordovès José Montilla, al cambrilenc Josep Lluís Carod-Rovira i al vilanoví Josep Piqué.

Majoria de polítics barcelonins fins al 2003

Des de les primeres eleccions des de la restauració de la democràcia fins al 2003, els candidats a la presidència de la Generalitat van ser majoritàriament de la capital catalana amb alguna excepció. En aquests últims comicis en què el PSC va acabar amb 23 anys de govern ininterromput de CiU, el que seria investit president, Pasqual Maragall; el seu principal oponent, Artur Mas; i l'ecosocialista Joan Saura, eren els representants de Barcelona en uns comicis en què Carod-Rovira i Josep Piqué eren els únics que no hi havien nascut d'entre els que van aconseguir representació parlamentària.

A les del 1999 només Carod era un dels cinc candidats que no era barceloní. Tenia al davant, Jordi Pujol, Pasqual Maragall, Alberto Fernández Díaz i Rafael Ribó. I quatre anys abans, el gironí Joaquim Nadal i Àngel Colom, que és de Rupit i Pruit, també eren minoria enfront de Pujol, Ribó i Alejo Vidal-Quadras, el candidat popular. Aquests tres dirigents i el socialista Raimon Obiols van ser els barcelonins que van ser els presidenciables en els comicis de 1992, en els quals s'estrenava Colom. El seu antecessor en el càrrec, l'olotí Joan Hortalà, va ser l'únic representant de fora de Barcelona el 1988 en unes eleccions en les quals a banda dels Pujol, Obiols i Ribó hi havia Jorge Fernández Díaz, que va néixer a Valladolid, però des dels tres anys viu a la capital catalana i Antoni Fernández Teixidó, del CDS.

A les segones eleccions després de la dictadura també hi havia un sol cap de llista que no era de la ciutat comtal. Parlem del líder del PSUC, Antoni Gutiérrez, conegut popularment com a "Guti", que era de Premià de Mar. A banda de Pujol i Obiols, el popular Eduard Bueno i el republicà Heribert Barrera també eren barcelonins. A les primeres, en canvi, n'hi havia dos de fora i un d'ells també era del PSUC, el cerverí Josep Benet. L'altre, el cordovès Francisco Hidalgo, del Partit Socialista Andalús (PSA). Un altre socialista, però en aquest cas fundador del PSC, Joan Reventós, Anton Cañellas, d'UCD, i Barrera i Pujol, els primers barcelonins a obtenir l'acta de diputats.