No al referèndum i sí al Hard Rock: les noves majories del Parlament

BarcelonaLes eleccions catalanes del 12 de maig del 2024 seran recordades pel punt final a més d'una dècada d'hegemonia independentista. Els resultats reconfiguren els blocs al Parlament i, més enllà de dificultar els pactes per formar govern, també dibuixen noves majories al voltant de grans temes del país: del conflicte polític amb Espanya a les grans infraestructures o l'ús del català a les aules. Quines d'aquestes qüestions compten amb prou suports i quines no entre els 135 diputats sorgits de les urnes?

Independència: NO

L'unionisme suma majoria absoluta

La lectura més evident, i probablement la més repetida des d'ahir, és l'adeu a la xifra rècord dels 74 diputats independentistes de la legislatura passada. Els tres principals partits del moviment, Junts, ERC i la CUP, sumen ara només 59 escons, 15 menys que fins ara, i 61 si s'hi suma l'extrema dreta d'Aliança Catalana, però tot i això encara en faltarien set per a la majoria absoluta. Tampoc és operatiu el bloc sobiranista, ja que els comuns s'han quedat amb 6 representants. L'unionisme del PSC, el PP i Vox, en canvi, sí que reuneixen 68 diputats.

Referèndum: NO

Els partidaris de la consulta perden 17 diputats

No hi ha majoria independentista, però tampoc n'hi ha de partidaris d'un referèndum d'independència. Comptant els comuns –malgrat que el rebutgen a curt termini– però no Aliança Catalana –partidària d'una nova declaració unilateral d'independència–, els favorables a una consulta (pactada o no) sumen només 65 diputats, una xifra que fins ara arribava als 82. Els contraris, encapçalats pels 42 parlamentaris del PSC –que aposta per votar un acord polític entre Catalunya i Espanya– sumen 70 diputats.

Finançament singular: NO

La proposta d'Aragonès es queda en minoria

La necessitat o no d'un finançament singular per a Catalunya ha estat un dels principals temes de la campanya electoral. La proposta llançada pel president Pere Aragonès, però, ha quedat tocada pels nefastos resultats dels republicans i en el nou Parlament ja no compta amb una majoria favorable. Els tres partits que hi donarien suport, ERC, Junts i els comuns, reuneixen 61 diputats (fins ara eren 73), enfront dels 74 que opten per altres fórmules de finançament. El PSC, que seria clau per a una majoria, aposta per posar en marxa del Consorci Tributari de Catalunya, paritari Estat-Generalitat i ja previst a l'Estatut.

Hard Rock: SÍ

El macroprojecte compta ara amb més de 100 suports

Una de les grans damnificades a les urnes és l'oposició al Hard Rock, origen del fracàs dels pressupostos i de l'avançament electoral. Els partits que més han combatut el macroprojecte al Camp de Tarragona, la CUP i els comuns, han perdut l'escó que tenien a la demarcació, mentre que a Vila-seca i Salou, els municipis on s'hauria d'ubicar el complex turístic, s'han imposat el PSC, Vox i el PP, favorables al projecte. A l'espera de la posició que defensi Aliança Catalana, el nou Parlament té almenys 103 diputats a favor del Hard Rock –incloent-hi Junts, que ha refermat la seva aposta durant la campanya– i només 30 en contra. En l'anterior legislatura la proporció era de 85 a 50, tot i que ERC va arribar a donar-hi l'aval a canvi del sí del PSC als pressupostos.

Ampliació de l'aeroport: SÍ

Només 30 diputats en contra de fer créixer la infraestructura

El mateix patró del Hard Rock es repeteix en el cas de l'ampliació de l'aeroport del Prat, un dels temes que més cua han portat els últims anys en la política catalana. Novament amb la incògnita de la posició de l'extrema dreta independentista, els 103 diputats del PSC, Junts, el PP i Vox donen suport a ampliar d'una manera o altra la infraestructura i deixen en clara minoria l'oposició de la CUP, els comuns i ERC -tot i que va fer una proposta per augmentar la capacitat sense ampliar les pistes-. No en va, els veïns de Gavà i Castelldefels, els més afectats pel soroll i el moviment de l'aeroport, han apostat majoritàriament a les urnes per partits a favor de l'ampliació. El PSC, el PP i Junts formen el podi a Castelldefels, mentre que a Gavà socialistes i populars han aconseguit la primera i la segona posició, en aquest cas amb ERC com a tercera força.

Eliminar l'impost de successions: NO

Els favorables al tribut perden suports però mantenen la majoria

L'impost de successions, el que grava les herències, és un dels temes que més debat generen entre els partits més a l'esquerra de l'arc parlamentari, partidaris de mantenir-lo com a mesura per redistribuir la riquesa, i els més a la dreta, que aposten per eliminar-lo. En el nou Parlament, els primers (el PSC, ERC, els comuns i la CUP) perden força però mantenen una còmoda majoria absoluta de 72 diputats, onze menys que fins ara, mentre que els contraris al tribut, als quals ara s'afegeix Aliança Catalana, continuen en minoria tot i que amplien els suports fins als 63. Tot plegat, en un context de creixement dels joves catalans favorables a rebaixar impostos, segons el CEO.

Regulació dels lloguers: SÍ

Els partits a favor discrepen de la competència i l'abast de la regulació

La mateixa proporció de 72 a 63 diputats es repeteix en la regulació dels lloguers, amb majoria per als partidaris de la mesura. Aquí la clau està en els matisos: si bé el PSC i els comuns (48) aposten per una regulació d'acord amb l'índex de preus aprovat pel govern espanyol, ERC i la CUP (24) defensen poder tenir un índex propi en una llei pròpia catalana, com la que va tombar el TC. La resta de partits, des de Junts fins al PP, Vox i Aliança (63), s'oposen a la mesura amb arguments com per exemple que limita l'oferta d'habitatges al mercat de lloguer. Caldrà veure què passa amb el decret llei aprovat pel govern Aragonès a l'inici de campanya per regular d'urgència els lloguers de temporada i d'habitacions, pendent de la validació del Parlament.

Català vehicular a l'escola: SÍ

La majoria es manté però el PSC engreixa el suport al model trilingüe

Una de les majories que es mantenen després del 12-M és la que dona suport al català com a vehicular a l'escola i el castellà com a "curricular". Així consta a la llei que van acordar el PSC, Junts, ERC i els comuns per fer front a la sentència del 25% de castellà. Les quatre formacions només perden tres diputats (de 106 a 103), i aquí se li haurien de sumar els 4 diputats de la CUP, que defensa la immersió, i els dos Aliança Catalana. Ara bé, només l'independentisme (61 diputats) planteja inspeccionar que s'aplica correctament el model. Els partidaris de fixar un mínim de castellà, el PP i Vox, tenen tan sols 26 diputats, si bé defensen un model trilingüe que el PSC ha incorporat ara al seu programa. I amb els socialistes sí que sumen majoria.