I si no hi ha acord... Quan serien les noves eleccions a Catalunya?

BarcelonaAmb les majories que han dibuixat els resultats electorals i el que diuen els partits que faran pel que fa als pactes, cap candidat té garantits els suports en una futura investidura com a president. És per això que el fantasma de la repetició electoral, que les formacions asseguren que prefereixen evitar, és un dels escenaris possibles. Quin és el calendari a partir d’ara? Quina és la data límit perquè els partits es posin d’acord? Quan tornaríem a votar?

Quan es constitueix el nou Parlament?

La llei és molt clara. Durant els vint dies hàbils després de les eleccions, el president de la Generalitat en funcions ha de convocar la sessió constitutiva de la legislatura mitjançant un decret que en fixarà el dia i l’hora exactes. Tenint en compte el festiu de la Segona Pasqua a Barcelona, la data màxima seria el dilluns 10 de juny, l'endemà de les eleccions europees del 9 de juny. És en aquesta primera sessió quan s’escull la presidència de la cambra, les dues vicepresidències i les quatre secretaries de la mesa, de manera que serà la primera demostració de quines són les majories que es poden articular: si hi ha acord entre el PSC, Esquerra, els comuns; si bé intenten els independentistes, tot i no sumar majoria absoluta, unir forces per aconseguir més representació a la mesa, o si hi ha un front dels favorables a la unitat d'Espanya per controlar l'òrgan rector de la cambra.

Quan es fa el primer ple d’investidura?

Després de parlar amb tots els grups parlamentaris, el president del Parlament ha de fer una proposta sobre el candidat que creu que té més opcions de ser investit. Aquesta proposta s'ha de fer com a màxim en els deu dies hàbils següents després de la constitució del Parlament, per tant, el pròxim 25 de juny. Això vol dir que la data del primer debat d'investidura hauria de ser en aquestes dates, en què el candidat de Junts, Carles Puigdemont, també s'ha compromès a tornar a Catalunya tingui o no opcions de ser elegit.

El reglament del Parlament marca que es faci un primer debat i que, si el candidat no té majoria absoluta dels vots de la cambra, hi hagi una votació dos dies després en què només seria necessària una majoria simple. Més sís que nos.

Què passa si no s’investeix ningú al primer intent?

Si no prospera cap candidat en aquest primer intent d'investidura, s'engega el compte enrere per a la repetició electoral. Els partits s'haurien de posar d'acord abans de dos mesos –des de la primera votació al Parlament– per evitar una convocatòria d'eleccions automàtica. Així doncs, si el primer intent d'investir president de la Generalitat fos el 25 de juny, el dia màxim per elegir president seria el 25 d'agost. Si això no fos possible, es convocarien noves eleccions al Parlament que les signaria el president en funcions.

Quan serien les noves eleccions?

Els comicis s’han de celebrar 47 dies després de la convocatòria quan es tracta d’una repetició electoral –segons l'últim canvi de la Loreg– i, per tant, unes noves eleccions se situarien a mitjans del mes d'octubre. Ara bé, és difícil fer pronòstics exactes perquè tot depèn de quan es produeix el primer debat d'investidura al Parlament. Cal tenir en compte, també, que les eleccions no tenen per què caure en diumenge, com sol passar quan la convocatòria és anticipada o ordinària, i no automàtica. No seria el primer cop. Les primeres eleccions democràtiques el 1980 es van celebrar en dijous, les del 2006 en dimecres (era el festiu de Tots Sants), i les del 2017 també en dijous, després de l’aplicació de l’article 155 a Catalunya.

Hi ha precedents d’una repetició electoral?

Catalunya mai ha hagut de repetir les eleccions al Parlament. El cop que més a prop s’ha estat de fer-ho va ser després de les eleccions del 2015 que donaven majoria a Junts pel Sí i a la CUP. La condició dels anticapitalistes d’avalar una investidura era que no fos Artur Mas el president. Finalment, Mas va fer un pas al costat en la data límit i es va investir Carles Puigdemont a contrarellotge.

Quan sí que hi ha hagut repetició electoral en dues ocasions ha estat a les eleccions generals. El primer cop va ser el 2016, després del no del PSOE a investir Mariano Rajoy, que havia perdut la majoria absoluta. Després de la repetició, el PSOE es va abstenir per facilitar la investidura de Rajoy, cosa que va trencar el partit en dos i va fer dimitir Pedro Sánchez com a secretari general. El segon cop va ser el 2019. Eren les primeres eleccions després de la moció de censura de Sánchez a Rajoy, i els socialistes podien formar govern amb Podem i el suport de forces nacionalistes. Sánchez no va veure-ho clar i es van repetir les eleccions. Llavors, amb una correlació similar de forces, es va constituir el primer govern de coalició a l’Estat.