Salvador Illa: "No és cert que el PSC no defensi la immersió"

BarcelonaEl candidat del PSC, Salvador Illa (la Roca del Vallès, 1966), visita l’ARA a l’inici d’una campanya electoral marcada per la decisió de Pedro Sánchez de meditar si continua al capdavant del govern espanyol.

Com interpreta la decisió de Sánchez?

— És una decisió estrictament personal, motivada per una praxi política, que jo condemno rotundament, de deshumanització i destrucció de l'adversari polític. Jo he començat la campanya electoral fent una crida a una reflexió col·lectiva. La política és un exercici noble de millora de la vida dels ciutadans, i el més important perquè això funcioni és el respecte a les institucions, però sobretot a l'adversari. 

En aquesta destrucció de l'adversari, vostè hi veu jutges, mitjans, polítics?

— Els primers que han de fer aquesta reflexió són els mateixos actors de l'àmbit de la política i la ciutadania. I els dirigents han de tenir clar que hi ha uns límits que s'han de respectar. Això no vol dir que no hi hagi controls. Si arribem a aquestes conclusions i fem una política respectuosa, útil, entesa com a servei públic, això ja desinfla molt el clima polític de crispació. 

¿El PSC i el PSOE entenen millor avui el que significa el lawfare?

— No, nosaltres hem tingut sempre conceptes clars en aquesta qüestió. Hem respectat sempre, com també respectem ara, la divisió de poders i les resolucions generals. El que estem dient és que hi ha una praxi política d'alguns actors polítics que està basada en la destrucció sistemàtica de l'adversari. Ho hem vist amb expressions com el "Que te vote Txapote" en les darreres campanyes.

¿Hi ha alguns jutges que participen en aquesta confrontació política?

— Si hi són –vull ser respectuós–, el mateix poder judicial té els mecanismes per corregir-ho.

Com afecta el moviment de Sánchez a la campanya?

— Ens agradarà que ens pugui acompanyar en algun moment, però mantenim el nostre plantejament de campanya. Per a mi, el més rellevant no són els efectes que pugui tenir, en el sentit que siguin, a Catalunya. El primer és com està ell. 

Hi ha parlat?

— Ens hem intercanviat missatges.

S'ha trencat personalment? 

— És una qüestió personal. Això ho puc dir sense cap marge de dubte. No hi ha res més que això. Ell és president del govern, però també és espòs, és pare, és fill i és germà.

Si continua i se sotmet a una qüestió de confiança, ¿això obligaria Junts i Esquerra a donar-li suport en plena campanya?

— Crec que no hem d'anticipar cap escenari ni especular, només respectar aquest període de decisió. Formem part d'un projecte col·lectiu. Jo faré tot el que pugui per ajudar que prengui la decisió de continuar, perquè crec que s'estan fent bones polítiques, valentes, a vegades incòmodes, però en una bona direcció. 

Totes les enquestes el donen com a virtual guanyador, però serà difícil governar. Amb qui creu que ho podria fer?

— El que li puc dir és que el govern que jo encapçali, si tinc l'honor de poder-ho fer, tindrà més solidesa que Esquerra aquest darrer any i mig. Esquerra ha governat amb 33 diputats i a mi les enquestes me'n donen bastants més. Per tant, jo vull primer respectar el que diguin els ciutadans i a partir del dia 13, els dirigents polítics haurem d’articular un govern. I amb els discursos d'odi d’Orriols i Vox, que són una i la mateixa cosa, no hi tindré cap tipus de diàleg.

També ha dit que no es posaria d'acord amb el PP.

— No estaré en un govern amb el PP ni amb el suport del PP.

Amb qui s'entendria més fàcilment, amb Junts o amb Esquerra?

— Amb tothom qui estigui d'acord amb un govern estable, amb una orientació socialdemòcrata i amb els serveis públics com a primera prioritat. Aquests últims 10 anys amb governs de Junts i d'Esquerra en diferents combinacions i quatre presidents –Mas, Puigdemont, Torra i Aragonès– han anat malament per a Catalunya. Amb qualsevol dels paràmetres que es vulgui mirar –la sequera potser és el més immediat i urgent– no estem preparats. 

¿Que pactessin els pressupostos amb Esquerra indica que és més fàcil un govern PSC-ERC?

— Això indica una disponibilitat nostra a enraonar i a fer política útil. Les discrepàncies són importants amb Esquerra, però fer política és arribar a acords. És el que hem fet i el que seguirem fent. Vam arribar a un bon acord i jo no tenia cap inconvenient que CUP i Junts, que van investir Aragonès, s’hi sumessin. I els comuns, que altres vegades ho han fet, aquesta vegada van decidir no fer-ho. Crec que es van equivocar.

La proposta de l'independentisme és un referèndum d’autodeterminació. ¿La seva proposta és aplicar el 100% de l'Estatut? 

— La meva proposta és no fer res que incideixi en la divisió de la societat catalana. En aquest moment de canvis tan accelerats des del punt de vista tecnològic, econòmic, ambiental i geopolític, no és bo que ens dividim. Al Regne Unit no els ha anat bé. Jo vull unir els catalans, els espanyols i els europeus. Tot allò que sigui un plantejament divisiu no em sembla adequat.

Però la concreció és l’Estatut?

— El primer que hem de fer és activar els mecanismes d'autogovern i prestigiar d'una vegada per totes les polítiques públiques a Catalunya. Jo crec que Catalunya ha de tornar a ser admirada com era no fa tant per les seves polítiques públiques. Jo aquí posaré la prioritat primera, però molt destacadament primera, del meu govern.

En quant xifra vostè les necessitats del sistema de finançament? 

— Aquí hi ha molts números, alguns d'ells molt exagerats. Em quedaria amb el que va dir en el seu moment el conseller Mas-Colell, en un ordre d'un 3% del PIB de Catalunya. També defensem desenvolupar el consorci tributari i buscar aliances, particularment amb el govern d’Espanya, per acabar amb la competència fiscal deslleial. Crec que les puc aconseguir. Tampoc pot ser que siguem els tercers en aportació de recursos i els últims en recepció, que és el que s’ha anomenat principi d’ordinalitat. No ho accepto per Catalunya i em comprometo a corregir-ho. També voldria donar un accent social a aquest acord de millora de finançament.

¿El finançament s'ha de negociar de manera bilateral amb el govern espanyol?

— S'ha de negociar en el marc dels organismes que hi ha, però, evidentment, sempre hi ha converses. Catalunya sempre ha tingut molta força pel seu pes demogràfic i econòmic. De vegades, les coses s'aconsegueixen si es fan amb discreció i si es tenen els objectius clars. I si m'he de plantar, em planto. Mai he deixat d’atendre les meves obligacions en defensa dels interessos que m'ha correspost defensar. Però la meva prioritat no és exhibir-ho, sinó tenir una actitud de col·laboració. Com a president, milloraré el finançament de Catalunya i tindré resultats concrets. Cosa que no poden dir ni el senyor Aragonès ni el senyor Puigdemont.

¿Ho tindrà més fàcil que el president Montilla i el conseller Castells?

— No ho sé. Ells van patir, va ser difícil, però van exhibir uns resultats. Va haver-hi un acord de finançament. Va venir llavors una crisi econòmica i va haver-hi un període amb un canvi de majoria de govern d'Espanya complicat. Jo el que li dic és que els que estan governant Catalunya aquests últims anys no han fet res.

S'ha de condonar el deute?

— Hi estic a favor. De fet, ja hi ha un acord.

Que és per un percentatge de deute. 

— És un primer pas. 

Estaria a favor de condonar-lo tot?

— Primer ha d'arribar el 15% i hem d’anar veient com evolucionen les coses. Afortunadament, l'economia espanyola i catalana estan creixent cinc vegades més que la resta dels països europeus, però tenim un escenari internacional convuls i hem d'estar atents.  

La patronal ha admès que el turisme ha tocat sostre. Quina és la seva proposta?

— Regular-lo, com es va fent amb la taxa turística o la llei d’habitatges d’ús turístic. S'ha d'apostar per un turisme de major qualitat i el sector està fent esforços per adaptar-se i tenir un turisme diferent, cultural i que reverteixi en tot el territori de Catalunya. El camí és la regulació, no la prohibició.

I com s'aconsegueix ampliar l'aeroport del Prat i un turisme de més qualitat o menor nombre de turistes? 

— L'aeroport del Prat no s'amplia perquè vinguin més turistes. Tenim un país lliure, vindrà qui vulgui venir. La raó per ampliar-lo és enfortir l'economia catalana, que necessita estar connectada al món i tenir vols directes al món. Per què es fa el Mobile a Barcelona? ¿Es faria si Barcelona tingués un nivell de connectivitat similar a qualsevol altra ciutat espanyola que no sigui Madrid o Barcelona? 

¿S'aconseguirien més Mobiles si Catalunya, Barcelona, tingués un nivell de connectivitat com el que té Madrid?

— Per això s'ha d'ampliar l'aeroport. Perquè l'economia segueixi funcionant i hi ha recursos per fer-ho i hem de prendre la decisió nosaltres. Jo m'he ofert per acompanyar el govern de Catalunya en aquest darrer mandat a Brussel·les per revisar i adaptar el pla Natura 2000, no reduint àrees de protecció, sinó augmentant-les en llocs que siguin compatibles amb l'aeroport. Vam arribar a un acord amb Junts quan ostentava la vicepresidència de la Generalitat, però no van tenir força o criteri en altres moments per trencar el govern. Al pacte de pressupostos vam pactar una taula amb disposició d'arribar a un acord. Però no podem estar 30 anys parlant, perquè ja anem tard.  

Per què el PSC ja no defensa la immersió lingüística?

— No és cert que el PSC no la defensi.

Han presentat un model de trilingüisme.

— Això no vol dir que no la defensem. La gent que pot porta els fills a escoles on aprenguin el català, tinguin un domini del castellà i aprenguin anglès. Volem que això ho pugui fer tothom. Hem arribat a un acord amb Junts i Esquerra i els comuns que deixa molt clar que el centre de gravetat ha de ser el català, però que el castellà no només ha de ser ensenyat perquè es tingui un ple domini, sinó que quan ho consideri l'equip docent, per raons de la realitat sociolingüística, pugui ser també una llengua per transmetre coneixements.  

¿Catalunya és un infern fiscal, com diu Foment?

— L'expressió és un punt provocativa. No em tanco a alguns ajustos tècnics, però fa pocs dies la Comissió Europea advertia Espanya que està per sota de la mitjana europea en la ràtio d'ingressos fiscals i producte interior brut. Si hi ha economia submergida anem a atacar-la, però el que no podem fer és abaixar impostos, seguir abaixant i no apujar. Vull ser sincer i prudent. Ens venen uns anys en què hem de tornar uns diners que vam demanar per fer front a la pandèmia.

¿La Generalitat hauria de tenir les competències en immigració?

— Jo no em tancaré mai que la Generalitat tingui més competències. Però li dic: per fer què? El nucli del meu pensament s'inspira, a part de la tradició del meu partit, en el papa Francesc: acollir i integrar una persona que ve no només no posa en risc la nostra identitat, sinó que la reforça i l'enriqueix. I li dic més, això és la història de Catalunya. Aquests discursos de la por i de l'odi em treuen una mica de polleguera per demagògics, per inflamatoris i per falsos.

Què s'ha fet malament perquè les enquestes diguin que la ultradreta pujarà en aquestes eleccions?

— Està passant a tot Europa. No és un fenomen exclusiu de Catalunya, cosa que no vol dir que no ens haguem de preocupar. El seu és un discurs fals objectivament. Ve gent de tot tipus, però majoritàriament una persona que decideix anar-se'n de la terra on ha nascut i ho fa empesa per la violència o la inseguretat, o perquè no es pot guanyar la vida, és una persona que ve amb un ànim de contribuir i d'integrar-se. A les persones que tenen un comportament inadequat, se’ls ha d’aplicar exactament el mateix sedàs que a les persones nascudes aquí. No hi ha d'haver diferències.