La nissaga Veray: 40 anys de poder al PP de Girona

BarcelonaGirona ha estat una demarcació tradicionalment hostil al PP i des de feia set anys que no hi obtenien representació al Parlament. Però en les eleccions del 12-M hi han tornat a treure el cap recuperant l'escó i quedant per davant de Vox per 700 paperetes després de fregar els 20.000 sufragis i el 6,53% del suport dels electors. Ho han fet de la mà d'un membre d'una nissaga clau del partit els últims 40 anys: es van encomanar amb èxit al líder de la formació a la província des del 2021, Jaume Veray Cama, fill del fundador d'Aliança Popular (AP) i històric dirigent Jaume Veray Batlle i germà de l'exdiputada i exregidora Concepció Veray, que també va liderar els conservadors a la demarcació.

Després de complir els objectius, el seu candidat a la Generalitat, Alejandro Fernández, es va passejar exultant per Girona, on es va celebrar una junta directiva la setmana passada. Però quin és l'origen d'aquesta nissaga política? En concret, va començar amb el fundador, finançador i president dels populars gironins, que va ser el primer diputat del partit al Parlament per aquesta circumscripció (1984-1988). Ell va ser el que va trencar el mal averany dels de Manuel Fraga al territori i ara és el fill qui ha superat la travessia del desert que s'allargava des del 2017. De fet, en les eleccions municipals del 2023 ja va ser ell qui va recuperar la presència a l'Ajuntament de Girona obtenint una acta de regidor, després de l'ostracisme en què van entrar el 2019, quan l'alcaldable va ser la seva germana. Qui són els Veray i quin suport tenen?

En conversa amb l'ARA, el flamant diputat gironí del PP, Jaume Veray, explica com ell i la seva germana van mamar del seu pare el compromís polític, "amb molts dinars sobre política a casa". Mentre s'emmiralla en el seu pare, que els "ho va ensenyar tot", relativitza el fet que tres membres dels Veray hagin ostentat altes responsabilitats del partit: "Li trec la importància al fet que sigui d'una família o una altra", sosté. El candidat recorda que ell va ser regidor de Girona del 1995 al 1999 i després ha alternat la política –en càrrecs al partit i d'assessor– i la vida empresarial amb una agència esportiva. Ara defensa que van "tots a l'una" i detalla que han superat una etapa amb certa convulsió com la dirigida per Mariàngels Olmedo. Persones del partit destaquen que s'assembla en el tarannà al pare i ell afegeix que és el que pretén "representar els veïns de Girona" des del "saber fer i estar" amb el to afable que el caracteritza.

Ara bé, diverses veus de la formació consultades per l'ARA sostenen que els Veray han estat manant o influint els últims 40 anys sense pausa. Fins i tot en les etapes d'Enric Millo o d'altres dirigents de fora de la família. En tot cas, aquestes fonts recalquen que han estat tots "units" concentrats en el cicle electoral, però quan hi hagi congrés un corrent significatiu vol deixar enrere el regnat de la família. De fet, ja va haver-hi remor interna per a les eleccions al Parlament quan va sonar el nom de l'altra germana Veray, la Concepció, que suscita més debat intern. Ja en les eleccions del 23-J Concepció Veray va intentar sense èxit aconseguir l'escó al Congrés –igual que el 2015 i el 2016–, després de ser diputada del 2011 al 2015, però també ha estat regidora a Girona del 2003 al 2019 i cap de gabinet de Xavier García Albiol del 2020 al 2022. El que destaca una part del partit és que els Veray no són els únics del PP a Girona –tot i que la militància a la demarcació no és gaire nombrosa– i que "hi ha altres formes de gestionar" i liderar el partit.

En canvi, qui és més contundent és l'exlíder del PP a Girona i exdiputat Sergio Santamaría, que es va desvincular del partit el 2020. Explica que va plegar al veure que no podia forjar el canvi de dinàmiques "dominades" pels Veray. "És una situació de clan, de nepotisme, compta només amb gent pròxima de l'entorn", lamenta. Sosté que és representatiu de com funcionen molts partits, però que, a diferència del PP de la província de Barcelona, on hi ha diverses famílies, a Girona –que "té pocs militants"– "només hi mana una". Subratlla que els Veray "tenen bons contactes a Madrid" i que han fet una gestió "poc transparent": "Els importa la cadira, són un grup familiar nodrit que impedeixen el canvi", es queixa. Sí que puntualitza que "és un problema sense solució, perquè tenen el control absolut amb poca gent", alhora que hi ha gent que ha marxat del partit i ha anat a parar a altres formacions com Vox, on va anar Xavier Domínguez, actual regidor dels ultres.

La batalla de Girona

El 2015, amb només un 5,87% dels sufragis i Enric Millo al capdavant, els populars van aconseguir representació parlamentària a Girona per última vegada. Després han passat pel 2,85% el 2017 i l'1,99% el 2021. Ja es van recuperar electoralment en les eleccions estatals del 23-J, amb el lideratge de Concepció Veray, però no van obtenir escó tot i que van aplegar 31.000 vots i el 9,68% de suports.