La llista cívica sacseja internament l'ANC: dimissions i rebuig d'algunes assemblees i fundadors

BarcelonaDes de la seva fundació el 2011, cap debat havia sacsejat tant internament l'ANC com el d'impulsar una candidatura a les pròximes eleccions catalanes. La llista cívica que promou la direcció encapçalada per Dolors Feliu ha tensat el govern de l'entitat, que ja va veure com dimitien tretze secretaris (quatre ja ho havien fet abans) i com renunciava el vicepresident Jordi Pessarrodona per la voluntat de la cúpula d'impulsar el grup de treball per començar a promoure el projecte.

Des de desembre, amb l'aprovació d'aquest grup de treball, diferents assemblees territorials s'han anat posicionant en contra del secretariat i rebutjant que l'Assemblea promogui una candidatura que reclama aixecar la DUI amb el control del territori per part dels Mossos. Cap fins ara s'hi ha manifestat partidària públicament. "Les veus contràries sempre fan més soroll, però entenem que les que no es posicionen hi estan a favor", rebaten des de la direcció, on ressalten que la vintena d'actes programats demostren l'interès de la consulta.

Sigui com sigui, les assemblees que han mostrat el seu rebuig a presentar batalla al Parlament no són menors. La primera a fer-ho va ser Girona, abans de Nadal. En un comunicat, denuncia que es vulgui reconvertir l'entitat en un partit i alerta que aquest canvi pot qüestionar la seva continuïtat. "Les persones que conformem l’ANC no vam comprometre’ns amb una plataforma electoral, sinó amb una entitat no partidista i plural que rebutja explícitament participar en conteses electorals", subratlla el text. En conversa amb l'ARA, Pep Vila, coordinador de l'ANC a Girona, es mostra taxatiu: "Estem radicalment en contra que l’ANC que sigui l’organitzadora de la llista, no entrem en si cal una quarta o cinquena llista, però no ho pot fer una entitat de la societat civil transversal que seguim necessitant". Vila destaca que la llista cívica "va contra els estatuts i tensa enormement l’entitat", i assegura que nombroses territorials ja han traslladat el seu interès a subscriure el manifest. I és que la majoria de les territorials debatran en les pròximes setmanes el seu posicionament.

La coordinadora de Mataró es posicionava en contra de la llista cívica aquest dijous. Sosté que "anul·laria principis com la transversalitat, la pluralitat i el compromís de mantenir-se electoralment independent". La direcció de Lleida tampoc secunda l'aposta del secretariat. "Que es converteixi en un partit dinamita la seva transversalitat", etziba Jordi Alsina, el seu coordinador. Les assemblees de Sabadell i Terrassa també han aixecat la veu per la manera com s'ha promogut la llista, i fins i tot van convocar una roda de premsa la setmana passada. "Calia fer la consulta als socis abans de crear el grup de treball perquè aquest pas és transcendental per a l'entitat", assenyala Noemí Zafra, coordinadora sabadellenca, que no amaga el seu temor que "es trenquin els seus principis fundacionals". Zafra també denuncia que s'hi estiguin destinant recursos, "que no són pocs", abans que els socis s'expressin. En la mateixa línia s'expressa la seva homòloga de Terrassa, Olga Vilà, que critica que "la direcció estigui encaminant la consulta cap al sí tirant pel dret sense consultar-ho als socis".

Risc de desaparició de nuclis de l'ANC

No només les territorials s'estan movent. En els pròxims dies es presentarà un manifest, al qual ha tingut accés l'ARA, en què s'insta a votar no a la consulta. En el text, elaborat per socis i exsecretaris que van sortir de la direcció, es denuncia que aquest projecte és contrari a la declaració fundacional de l'Assemblea i als seus estatuts, que estableixen que l'entitat no es presentarà a cap contesa electoral. També recorda que el full de ruta dictamina que la llista ha de "representar la transversalitat del país" i "no ser un element de fragmentació". "Aquesta transgressió compromet el seu caràcter transversal i activista, és altament divisiva i amenaça la nostra unitat", carreguen els signants, que alerten del risc de "desaparició de moltes assemblees". La direcció rebat que és un projecte aprovat en el full de ruta i validat pel secretariat amb un 80% de suport, i que es tracta d’una agrupació d'electors, independent de l'entitat, que vol captar el vot abstencionista perquè la independència torni a ser “una prioritat per als partits que hi han renunciat".

Un dels que ha subscrit el manifest és Pere Pugès, un dels fundadors de l'Assemblea. "No es pot perdre cap vot independentista i que hi hagi una quarta o cinquena llista que agafi el vot desencantat no em sembla malament, però és intolerable que la promogui l'ANC quan es va acordar no entrar en confrontacions electorals", carrega Pugès. Miquel Sellarès, que es va sumar al nucli fundador de l'Assemblea poc després, tampoc es mossega la llengua. "La llista és d'una profunda irresponsabilitat, l'independentisme no necessita més divisions com vol l'Estat". L'última paraula la tindran els socis, que al juliol ja van esmenar la direcció rebutjant l'abstenció a les generals.