Els límits de la IA arriben a la campanya amb Puigdemont i Sánchez

BarcelonaLa intel·ligència artificial (IA) ha aterrat de ple en la precampanya electoral amb un cartell polèmic de Ciutadans que reclama "detenir" l'expresident Carles Puigdemont i el president espanyol, Pedro Sánchez. Fet amb l'aplicació Lexica i un prompt en anglès, ha estat un tret de sortida provocador en què ni tan sols surt el candidat de Cs, Carlos Carrizosa, que no es preveu que aparegui en la cartellera per demanar el vot, segons fonts del partit. Aquesta és una estratègia "trencadora" per l'ús d'una nova tecnologia en contra de dos polítics que titlla de "traïdors", però implica dubtes legals? No és l'únic cas, ja que han proliferat muntatges en política nord-americana amb Donald Trump, Joe Biden o al Vaticà amb el mateix Papa Francesc i, recentment, en les eleccions basques el PP ha fet un spot amb IA, mentre Junts també va fer un vídeo sobre el rei amb aquesta tecnologia. És habitual fer servir la IA en política?

D'entrada, les formacions polítiques afectades pel cartell de Cs –PSC i Junts– no han mostrat cap preocupació sobre el gest d'un partit que es juga la desaparició en aquestes eleccions. No preveuen cap impugnació a la junta electoral, tot i que des del partit taronja mateix s'admet aquesta temença. Isaac Hernández, consultor en màrqueting polític i expert en neuromàrqueting i IA, explica a l'ARA que la intel·ligència artificial s'ha estès en el dia a dia de les formacions polítiques –"per creació de contingut, identitat visual o notes de premsa, cosa que permet estalviar costos– i que ara per ara "els límits del seu ús estan en bolquers". En concret, perquè el reglament d'intel·ligència artificial encara no està en vigor. Ciutadans hi va tornar aquest dissabte, passant de la temàtica carcelària a l'amorosa, reproduint un petó fictici a la boca entre Sánchez i Puigdemont.

L'advocat vocal de la secció de TIC de l'ICAB i fundador del despatx Bacaria, Jordi Bacaria, comenta que després d'aprovar-se aquest any en queden dos perquè s'apliqui. Per això, Hernández assevera que acudir a la junta electoral pot ser una opció més factible per denunciar un incompliment de la Loreg. En el mateix sentit s'expressa Ferran Sánchez Margalef, professor de la UB i expert en IA amb tesi doctoral sobre l'afer, que diu que "el que està perfectament legislat és el dret a la intimitat o confidencialitat", però que "es va a remolc" en la IA on "els límits no estan clars" mentre ara "l'ètica està al servei d'empreses privades".

Ara bé, Bacaria sosté que actualment a Espanya hi ha codis de bones pràctiques, el reglament de protecció de dades, però no pas cap amb rang de llei. "Que no hi hagi normes no vol dir que sigui la selva", matisa, si bé afegeix que quan estigui en vigor el reglament europeu, que és d'aplicació immediata, la cosa canviarà. Segons el redactat del reglament, l'advocat exposa que el cartell de Cs podria estar "al límit" de cometre alguna infracció en cas que fos vigent.

En concret, el reglament prohibirà l'ús de sistemes d'identificació biomètrica i reconeixement facial a través de tècniques d'IA, però també "l'aprofitament de vulnerabilitats d'un col·lectiu aplicant tècniques d'IA que puguin alterar el seu comportament o que hi hagi un perjudici físic o psicològic", uns elements que podran comportar multes de fins a sis milions d'euros o el 6% del benefici de l'empresa. D'aquesta manera, apunta que el cartell hauria d'incloure una frase en què digués que està fet amb intel·ligència artificial com a exercici de transparència i per evitar confusions en col·lectius com gent gran que "poden creure que la fotografia és real". També afirma que quan el reglament s'apliqui "arribarà la crisi de la interpretació" a l'hora de sancionar i que hi haurà "interseccions entre el reglament de protecció de dades i el de la IA".

Auge de la IA

Hernández exposa que la IA permet predir a partir d'una base científica el comportament humà, per exemple davant d'un cartell, en què pot detectar el lloc ideal per posar l'eslògan o redissenyar-los. També serveix per qüestions d'imatge i de neuromàrqueting, així com per a l'argumentari dels partits, el disseny o fins i tot per a discursos concrets "a l'hora de triar la paraula que pot emocionar més". De fet, assenyala que "els humans reaccionen a l'impacte visual, auditiu després i finalment sinestèsic" i que en casos com el cartell de Cs poden "crear confusió" o fins i tot "rebuig" en tractar-se d'una ordre amb el verb detenir.

Com a matís, Sánchez Margalef apunta que cal aclarir termes perquè "el concepte intel·ligència artificial és contradictori per si mateix, ja que la intel·ligència és una qüestió humana i aquests només són sistemes que busquen simular la intel·ligència humana". A més, cita Ray Kurzweil, exdirector d'enginyeria de Google, diu que quan hi hagi de veritat IA les màquines puguin crear màquines com elles o perfeccionar-se al marge dels humans", una situació "improbable" segons diversos científics.