Limitar o no el preu del lloguer: l'habitatge entra en campanya

BarcelonaSón moltes les dades que acrediten que l'accés a l'habitatge s'ha convertit en un problema de primer ordre. I des de fa temps. Però el que l'ha situat com mai en el centre del debat han sigut les mesures per garantir-lo, especialment el control als preus dels lloguers, recollit en la llei d'habitatge aprovada fa un any, just un mes abans de les eleccions municipals i autonòmiques. Ara, un any després, aquest debat segueix més viu que mai.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder

Inscriu-t’hi

I és que les xifres no han fet res més que empitjorar: llogar un pis a Barcelona val de mitjana 1.178 euros al mes, mentre que a Catalunya costa 854 euros, segons dades de les fiances de lloguer dipositades a l'Incasòl. Fa un any i mig que es baten rècords. Això passa especialment en les zones tensionades; a Catalunya agrupen 140 municipis, tot i que el Govern ha iniciat la declaració de 131 localitats més.

Els lloguers de temporada van créixer un 17% en un any, mentre que els residencials ho van fer un 0,5%, segons dades de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge (OHB). Una altra dada: el 40% dels anuncis de lloguer de la Barceloneta són de temporada. A les grans ciutats fa temps que es busca calibrar l'impacte dels expats, mentre que a altres parts del país, com a l'Alta Ribagorça o la Vall de Boí, el conflicte neix de la proliferació dels pisos turístics. En aquesta legislatura, el Govern va intentar regular-los via decret, però el Parlament va deixar-ho en mans dels ajuntaments. També van quedar en paper mullat els 1.219 milions d'euros per a l'habitatge previstos en els pressupostos catalans, ja que finalment no van tirar endavant els comptes i s'han convocat eleccions anticipades.

"Som 1.850 habitants i tenim 1.150 habitatges d'ús turístic"

L'habitatge, en campanya

Si bé aquestes dades han situat com mai la crisi de l'habitatge en el debat públic, com també ho han anat fent de mica en mica les sonades accions legislatives per revertir-la –des del topall català als lloguers, que va durar 18 mesos perquè la va tombar el Tribunal Constitucional, fins a la llei d'habitatge estatal, que inclou l'índex de control als preus de govern espanyol–, la marató electoral iniciada fa un any amb les municipals i autonòmiques del 28 de maig, seguides de les generals del 23 de juliol, ha acabat de situar l'habitatge en boca de tothom.

Per què ningú es posa d'acord sobre els efectes del control als lloguers

L'abril del 2023, en només 10 dies, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va arribar a fer tres anuncis en matèria d'habitatge que suposaven més de 100.000 pisos destinats al lloguer social –20.000 immobles nous en terrenys del ministeri de Defensa, 50.000 de la Sareb i 43.000 pisos d'obra nova i rehabilitats–. De fet, Espanya necessita 1,5 milions de lloguer social per atrapar els països de l'OCDE. Un mes abans, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, havia promès 10.000 nous pisos de lloguer social en tres anys. Faltaven poques setmanes per la primera contesa electoral de l'any passat.

Ara, pocs dies abans d'una nova cita electoral a Catalunya, la tònica s'ha repetit: Sánchez va anunciar l'eliminació dels visats d'or, les anomenades golden visa, que des del 2013 permetien a la població estrangera obtenir el permís de residència a canvi d'una inversió de més de 500.000 euros per a la compra d'un habitatge. A altres llocs del món, com Nova Zelanda, Amsterdam, el Canadà i Andorra, directament han apostat per la prohibició que els estrangers comprin pisos.

El cert és que ja fa molts mesos que hipotecar-se surt car, mentre els preus de compravenda s'han mantingut per la compra al comptat i l'ajuda familiar, sobretot en les grans ciutats. En aquest àmbit, el govern espanyol va habilitar un aval perquè joves i famílies comprin el seu primer habitatge. Sánchez també va anunciar la seva aprovació en plena campanya de les passades eleccions gallegues. I, com totes les iniciatives anteriors, no li han faltat partidaris ni detractors. Però si hi ha un element que sobrevola tota la resta és l'impacte del control als lloguers: provocarà els efectes desitjats? Encara és una incògnita. Recentment el Govern ha aprovat un decret llei per regular el lloguer de temporada i el d'habitacions per evitar-ne l'ús fraudulent.

Avals hipotecaris: ajut als compradors o benefici extra per als propietaris?

Estan a favor que el Govern limiti el preu del lloguer? Com?

Dossier Què en pensen els partits que es presenten a les eleccions? Comparem els programes

Següent

El padró, una obligació i un dret ple de traves

Anterior

Ampliar o no l'aeroport del Prat? La Ricarda i la promesa del 'hub' divideixen el debat

Vés a l’ÍNDEX