De Lérida a Bajo Llobregat: els dos lapsus lingüístics d’Illa en campanya

BarcelonaNo fa ni una setmana, el candidat del PSC, Salvador Illa, es referia a la ciutat de Lleida com a "Lérida" en un míting electoral a Santa Coloma de Gramenet. Davant l'allau de crítiques que va rebre, el dirigent socialista va assegurar que havia estat un error, i ho va atribuir a la fatiga de la campanya electoral. "Va ser un lapsus pel cansament, Lleida és Lleida", va matisar Illa, per mirar de tancar la polèmica, en una entrevista a Nació Digital. Tres dies després, però, Illa ha reincidit en la castellanització de topònims catalans. Aquest dijous, en un acte de campanya a Sant Boi de Llobregat, el cap de llista del PSC ha dit "Bajo Llobregat", i poc després ha afegit "Baix Llobregat". Fonts del PSC van atribuir a un "lapsus" el fet que Illa parlés de "Lérida" i no de Lleida, però aquest cop ja no han mirat de justificar la nova patinada del seu presidenciable. Partits i entitats independentistes com l'ANC han denunciat aquesta nova errada del candidat del PSC.

Si dirigents de Junts, com el mateix candidat a la presidència, l'expresident Carles Puigdemont, va escriure la paraula Lleida en diferents xarxes socials, ara la formació independentista ha anat més enllà i ha assegurat que no es tracta d'una relliscada. "No és un nou lapsus, és una actitud. Menystenir el d’aquí per caure simpàtic a l’amo d’allà. Convertir la Generalitat en un servei de majordomia de la Moncloa és el somni humit de l’Estat i del PP-PSOE, i Illa ara n’és el candidat perfecte", ha dit el seu secretari general.

¿És legítim anomenar els noms de ciutats o comarques catalanes en castellà si es parla en aquest idioma, com fa Salvador Illa en bona part dels seus actes electorals? La lingüista de l'ARA Anna Rosich subratlla que Illa ha comès una incorrecció perquè, "tal com estableix la llei catalana, els noms de pobles i comarques de Catalunya només tenen una forma oficial, que és la catalana, i és la que s'hauria de fer servir sempre, tant si parlem en català com en castellà". "Els topònims no es tradueixen, només els que tenen tradició històricament, i per això, per exemple, diem Londres i no London quan parlem en català", afegeix.