De l’independentisme màgic al millor catalanisme
BarcelonaDes que el bipartidisme va desaparèixer del Parlament i l’alternança va passar a estar condicionada per majories independentistes per a les quals la solució a tots els problemes era trencar amb Espanya, el debat polític va deixar d’endinsar-se en la difícil resolució d’uns problemes socials que cada vegada són més complexos.
La majoria dels candidats han parlat, tot i que menys del que jo hauria volgut, de millorar els serveis públics i de reivindicar allò que en el passat havia estat l’orgull del catalanisme, quan els serveis catalans de qualitat eren la presentació de Catalunya al món. Però aquests anys de desconfiances, punyalades dialèctiques i desqualificacions han deixat moltes ferides que ara fan difícils els acords de llarg abast i mirada generosa.
El PSC ha guanyat les eleccions i Salvador Illa és el protagonista de la nit d’ahir. Després de catorze anys, un PSC diferent –perquè la política ha canviat molt– pot tornar a la presidència de la Generalitat. Ara bé, els que veuen segur un tripartit d’esquerres no tenen present tot el que s’ha esquinçat durant l’anomenat Procés. D’altra banda, en el bloc independentista, Puigdemont ha intentat que tornéssim a confondre persona i nació, i nació i partit, fins al punt de no respectar el temps de l’encara president Aragonès.
Nació i serveis públics
La Catalunya que va votar ahir ha canviat sociològicament. Un percentatge important dels joves que s’han incorporat a votar es deixen seduir pels cants de sirena de l’extrema dreta. És el problema més greu dels que han assenyalat les urnes. Si de veritat volem apagar el foc de l’odi que destrueix la cohesió social, calen polítiques transformadores. Però no veig gens fàcil configurar governs forts que puguin dur-les a terme per revertir el retrocés en equitat. En aquest sentit, potser va ser precipitat per part d’ERC dir ahir que els ciutadans l’han portat a l’oposició, descartant la possibilitat de participar en un govern en un temps clau, en un moment necessari. Les generacions ferides que s’han allunyat de la política només tornaran a deixar-se seduir per la nació catalana si els tornem a demostrar que la qualitat i la intel·ligència són el segell de la xarxa pública, començant pel transport públic pulcre i infal·lible. No ha estat això, per exemple, el que ha intentat transmetre l’expresident Puigdemont; el seu ressentiment personal no pot enfonsar novament els problemes de la societat catalana en un món irreal.
Salvador Illa ha de dirigir aquests temps difícils. Es mereix l’oportunitat sabent que, si vol el suport d’uns comuns a la baixa i el suport puntual d’ERC, haurà de situar-se a l’avantguarda pedagògica, sanitària, social, urbana i d’equilibri ecològic.
Que torni el debat de qualitat, que tornin l’entesa i l’acord. Que torni el millor catalanisme, el que reconeix la diversitat. La ciutadania ho ha demanat clarament. La Generalitat, el govern de tots, va néixer per servir una nació que aspirava a demostrar que, quan s’autogoverna, la nació s’enforteix i els ciutadans reben la millor de les atencions. El PSC ha de recuperar la millor de les seves tradicions i anhels.