L'independentisme espera erosionar Illa amb l'afer Sánchez

Els comuns reclamen mesures més enllà de la reflexió i la dreta assenyala Sánchez com el rival a batre a Catalunya

Pedro Sánchez i Salvador Illa

BarcelonaDavant d'un inici de campanya electoral marcat per Pedro Sánchez i la possibilitat que la decisió del president espanyol de seguir a la Moncloa pugui jugar a favor del PSC, que ja va primer a les enquestes, l'independentisme es prepara per transformar l'episodi en un bumerang contra els socialistes. De fet, no només els missatges de Junts, Esquerra i la CUP van en aquesta direcció, sinó que el PP també vol evitar que Salvador Illa agafi distància gràcies a l'últim moviment del president espanyol. A mig camí, els comuns –socis de coalició de Sánchez a Madrid– hi veuen una ocasió de plantar cara a la "màquina del fang" i projectar-se com la força que pot fer que els socialistes es moguin i impulsin l'agenda de regeneració democràtica que ha promès Sánchez.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Ara bé, com ho faran? Cadascú mantindrà la seva línia, sense cap front comú, tampoc dins l'independentisme. De fet, Esquerra ha convertit el seu principal missatge de campanya contra Carles Puigdemont –el titlla de "personalista"– en una crítica també contra els socialistes, a qui acusen d'estar supeditats a un projecte que gira al voltant del seu líder a Madrid, Pedro Sánchez. Davant d'aquesta premissa, els republicans s'erigeixen en la formació que fa "propostes" per governar Catalunya i confien que els cinc dies de reflexió de Sánchez, que Pere Aragonès ha tornat a qualificar de "comèdia", mobilitzin la ciutadania en favor seu. "És la política de l'espectacle per l'espectacle, de la frivolitat. Utilitza els sentiments electoralment", ha criticat aquest dimarts el candidat d'ERC en un míting a Santa Coloma de Gramenet. Fonts del partit reconeixen que l'afer Sánchez ha impactat en la campanya, però asseguren que no els farà canviar d'estratègia. De fet, recorden que, si es tracta de comparar el lawfare que ha patit el PSOE i el que ha patit ERC, els republicans són els que tenen "més represaliats" de la història. Gabriel Rufián també hi ha incidit durant el míting: "Alguns van tenir 1.314 dies [de reflexió] en una cel·la. Benvingut, ara t'adones que hi ha fatxes al teu país", ha dit.

Electoralisme?

Junts també assegura que no altera els seus plans. Al contrari, creuen que encara podran reforçar el seu missatge que el 12-M és un dilema, afirmen, entre "Sánchez o Carles Puigdemont". "Evidenciarem que és una maniobra electoralista", afirmen fonts de Junts, a més de posar en dubte que el president espanyol vulgui reformar res de l'Estat i remarcar que ells sí que han estat víctimes del lawfare, sobretot Puigdemont, diuen. També burxaran en les contradiccions que creuen que aquest episodi ha fet aflorar en els socialistes: si bé Illa es presentava com a "garant" de l'estabilitat i l'ordre, diuen, ara assenyalaran que és a l'inrevés: "Han posat en joc el govern i els pactes per una estratègia electoral".

Precisament avui, i en un míting des de Lleida, Jordi Turull ha criticat la "cínica indiferència" del PSOE quan les "clavegueres" afectaven l'independentisme i l'ha reptat a acceptar un referèndum si vol "salvar" la democràcia espanyola. "Qui ens havia de dir que recorrerien al terme lawfare! [...] No ens van venir a veure a la presó, els feia vergonya! I aquesta gent ens parla de democràcia?", ha clamat el secretari general de Junts, que ha retret al PSC que ara aixequi aquesta bandera pel 12-M quan pretenia centrar la seva campanya en la gestió i ha qualificat de "gran estafa" la polèmica amb Sánchez. "Nosaltres ens erigirem en govern solvent", es reafirmen des de Junts, cosa que també utilitzen per criticar la gestió actual d'ERC a la Generalitat.

ACN

Combatre la "guerra bruta"

La CUP, per la seva banda, també apuja el to i denuncia la "ingerència política" del PSOE a les eleccions catalanes, un escenari davant el qual insta ERC, Junts i els comuns "a recuperar l'agenda nacional i social pròpia". "Quan els acords han sigut amb nosaltres, hem avançat", ha defensat la seva candidata, Laia Estrada, que també retreu al PSOE posar-se ara les mans al cap després d'haver fet servir les "clavegueres de l'Estat" quan li ha convingut.

Per la seva banda, els comuns tenen un rol més delicat, per ser els socis de coalició de Pedro Sánchez a Madrid. D'entrada, celebren que Sánchez hagi admès l'existència de "guerra bruta" contra dirigents del seu espai com Ada Colau, Mónica Oltra o Irene Montero –creuen que l'onada de solidaritat pot mobilitzar algun abstencionista–, però també alerten que aquest episodi no pot quedar en una simple reflexió. I és aquí on s'erigeixen en garants perquè el PSOE faci reformes: "No és un punt i a part si no va acompanyat de mesures per lluitar contra el lawfare,", afirmen fonts del partit, que ja juguen aquesta carta posant sobre la taula la reforma de les majories per renovar el Consell General del Poder Judicial o derogar la llei mordassa.

El PP, Cs i Vox, instal·lats en el marc estatal

El PP, Cs i Vox aprofiten la irrupció de Sánchez en la campanya per carregar contra el seu estil de fer política. Fonts del PP català reconeixen que l'afer ha fet saltar pels aires les previsions, i malgrat que afirmen que seguiran fent propostes sobre Catalunya, presenten el 12-M com un plebiscit per frenar Sánchez. Un discurs que anirà acompanyat de les manifestacions contra el govern convocades pel seu líder estatal, Alberto Núñez Feijóo, i d'una denúncia als tribunals contra el CIS –informa Andrea Zamorano–. Alhora, com Junts, consideren que el gir de Sánchez ha perjudicat també el perfil d’Illa, que venia estabilitat i moderació, perquè ara els socialistes només poden avalar “show i populisme”, i veuen que aquests comicis van més enllà d’unes autonòmiques.

Pel que fa a l'extrema dreta de Vox, la seva estratègia implica equiparar Puigdemont i Sánchez, i Ciutadans considera que l'ha encertat de ple en el plantejament de la seva campanya: el seu blanc de crítiques són el president espanyol i l'expresident de la Generalitat. "Té més sentit que mai", conclouen, i mantenen encara l'esperança de continuar al Parlament.

stats