L'impacte de la campanya de Puigdemont a la Catalunya del Nord: parlen els alcaldes

BarcelonaLa campanya de l'expresident Carles Puigdemont s'està celebrant a la Catalunya del Nord i sobretot a la localitat d'Argelers, però com la viuen els habitants del territori? Diversos alcaldes i un regidor de municipis nord-catalans han parlat amb l'ARA per comentar el seguiment dels comicis del 12 de maig i com hi ha anat evolucionant el sentiment de catalanitat, que totes les persones consultades afirmen que ha tingut una revifalla.

L'alcalde d'Argelers, Antoine Parra, de tradició socialdemòcrata, explica els "beneficis" per a la població, també econòmics. "Els que s'adrecen a mi em feliciten per haver-ho permès", afirma, afegint que ho va fer per "sentit de deure democràtic" i per "solidaritat". De fet, no és el primer cop que l'expresident fa un acte a la població i en aquest cas Parra esperava una "reacció més agressiva" dels que estan allunyats de la catalanitat. Atribueix la manca de queixes a la despesa dels assistents als actes del pavelló municipal–al voltant d'un miler al dia de mitjana–, que "passegen, mengen, compren i fan bé a l'economia". Així, sosté que "la campanya s'està seguint amb interès i curiositat", sobretot després de la "ràbia" acumulada el 2017 per la repressió contra l'independentisme.

En canvi, l'alcalde comunista d'Elna, Nicolas Garcia, lamenta que "l'impacte a la Catalunya del Nord és inferior al que podríem esperar en termes mediàtics". Garcia, que ha acollit diversos actes de Puigdemont i fins i tot el de presentació de la seva candidatura a les eleccions, analitza que la premsa local nord-catalana com L'Indépendant no se n'està fent gaire ressò i "ara no se'n parla, gairebé ningú al departament sap que es fan els mítings a Argelers més enllà d'aquesta vila". Quan va detectar un gran interès va ser amb l'anunci fet des d'Elna, per "l'efecte sorpresa" amb el primer acte i els 3.000 assistents. Ell ha defensat la causa catalana i ha fet que la seva formació, el Partit Comunista, se solidaritzés contra la repressió. El que sí que remarca són dos processos en paral·lel: "Va tenir molt d'impacte el 2017; el referèndum, l'exili i la presó van despertar molta consciència" al territori, mentre que "globalment, els darrers anys, hi ha més ganes de reivindicar la catalanitat, d'impulsar l'ensenyament en català".

L'alcaldessa dels Banys i Palaldà, Maria Costa, que és independent, apunta que "la gent s'informa, té interès" i fins i tot li truquen "molts" habitants per preguntar-li la situació. Puigdemont també hi va celebrar un acte i, de fet, Costa és vicepresidenta del Consell de la República. Recorda que en l'acte de la vila, veïns seus hi van anar per demanar una fotografia. D'aquesta manera, detalla que és "molt seguida" aquesta campanya i "una renovació del vincle molt fort del 2017 quan Catalunya Nord era el santuari". "La gent veu Puigdemont com De Gaulle, que va lluitar des de l'exili", argumenta, i creu que "és una figura familiar".

En canvi, el tinent d'alcalde de Ceret i regidor de catalanitat, Martí Vilà, explica que "la gent està seguint molt poc la campanya i de manera general no se'n parla", amb l'afegit que "hi ha la recança del vincle entre la catalanitat l'independentisme". Per això, diu que la premsa local només "ho pinta com una pinzellada diària breu". També recalca que "la gent va quedar molt impactada el 2017, tot i que no hi va haver gaire reacció", i que "la cosa es va fent de mica en mica per promocionar el català".

La catalanitat i el pelegrinatge a la Catalunya del Nord

Més enllà de la campanya electoral catalana, Garcia explica el "pelegrinatge" catalanista que rep Elna, pel "lligam històric" amb Catalunya i pel vincle després de la Guerra Civil i l'exili republicà: "Si venen al Rosselló, venen a Elna". Alhora, Vilà veu que ara hi ha una aposta institucional del departament i l'Oficina del Català de fomentar la llengua, però avisa que en la majoria de viles la catalanitat es viu com "el folklore" i "quan és així és un recordatori de la història passada, no pas un manteniment de la cultura". On sí que veu "molta vitalitat cultural i lingüística" és al nord del Vallespir, en municipis com Elna, Prada de Conflent i Prats de Molló. De totes maneres, el catalanisme polític té un seguiment "minoritari" amb partits propis, però sí que diu que "hi ha un moviment de fons per fer un Estatut com el dels corsos" i "hi ha una revifalla amb el sentiment de catalanitat", tot i que en part es viu "de manera geogràfica".

Però el ressorgiment es plasma en la demanda d'estudiar català, que puja a tot arreu. Així el va aprendre la filla de Parra, però remarca una escletxa generacional: "El sentiment de catalanitat puja entre els més joves mentre que els més grans tenen molt interioritzada la república [...] Els que tenen entre 30 i 50 anys són molt més favorables a la independència de Catalunya [sud]", rebla. Costa també comenta que "puja la consciència de la catalanitat com una part d'ells mateixos com l'orgull de ser" i "s'ha superat el complex d'inferioritat francès". Sosté que hi ha persones que no saben català i se senten catalanes.