L'estratègia electoral d'Aragonès xoca amb la Junta Electoral
L'organisme electoral ha tocat el crostó al Govern, que recorrerà les resolucions
BarcelonaPere Aragonès ha ressuscitat en aquestes primeres setmanes de campanya l'acord de claredat per pactar un referèndum amb l'Estat i també ha desvelat la seva proposta de finançament singular. Dues qüestions fetes públiques des del Govern que l'oposició ha considerat electoralistes i que ha portat a la Junta Electoral. L'estratègia dels republicans ha topat amb l'organisme electoral, que ja els ha picat la cresta tres vegades des que Aragonès va anunciar el 12-M. L'organisme electoral ha acusat l'executiu de vulnerar la "neutralitat política" en qüestions com la presentació del finançament singular. Ara bé, de moment no li ha obert cap expedient sancionador que pugui acabar amb una multa i també ha arxivat la denúncia que va presentar el PP per la qüestió del referèndum (que demanava aturar l'anunci preventivament). En aquest sentit, el Govern es defensa i la setmana passada la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, afirmava: "No fem res que no es pugui fer".
La Junta Electoral s'ha pronunciat arran de les denúncies que han presentat el PSC i el PP. Els socialistes van portar-hi la presentació de la proposta de finançament singular que van fer la consellera d'Economia, Natàlia Mas, i la portaveu Patrícia Plaja. El Govern va decidir mantenir l'acte previst abans que Aragonès anunciés l'avançament electoral, però els socialistes van considerar que això contravenia la LOREG i la Junta Electoral Central (JEC) els ha donat la raó. En la resolució feta pública el 4 d'abril, l'organisme electoral accepta la denúncia del PSC, que també es queixava de dos articles patrocinats pel Govern en matèria sanitària que es van publicar als diaris de Sabadell i Tarragona el 19 i el 20 de març. La JEC creu que es va vulnerar la "neutralitat política" i demana a l'executiu que "s'abstingui de dur a terme actuacions que siguin contràries a la prohibició de realitzar campanya o la utilització d'imatges o expressions coincidents o similars a les utilitzades per les formacions polítiques en la seva campanya electoral".
La Junta Electoral Provincial de Barcelona també va estimar la denúncia que va presentar el PP en contra de la publicació del departament d'Acció Climàtica a la xarxa social X del 21 de març en què anunciava ajudes de 128 milions d'euros per millorar les xarxes d'aigua municipal per a 707 municipis, i també la visita al centre Barnahus, a Vilanova i la Geltrú, del president de la Generalitat, Pere Aragonès. En aquests dos casos, la Junta Electoral considera que el Govern també va vulnerar el "principi de neutralitat", però la seva resolució no és definitiva, sinó que la Generalitat la pot recórrer a la JEC. De fet, Plaja ja va anunciar dimarts passat que ho farien –l'executiu ja va presentar al·legacions davant la Junta Electoral de Barcelona.
L'executiu també recorrerà l'acord de la JEC contra el finançament singular i dos anuncis patrocinats. En aquest cas, al Tribunal Suprem, a la sala del contenciós administratiu, perquè la decisió de la JEC és definitiva. El Govern considera que l'organisme electoral ha fet una interpretació massa restrictiva de la LOREG. Precisament, Patrícia Plaja es reafirmava en aquesta tesi quan la setmana passada deia que l'executiu està sent "curós" a l'hora de trobar "l'equilibri entre les explicacions normals de la seva activitat i el que estableix la llei".
La denúncia contra l'acord de claredat
El PP també va denunciar la Generalitat quan es va assabentar que Aragonès presentaria l'informe de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern (IEA) el 2 d'abril i que establia les vies jurídiques per tirar endavant un referèndum acordat amb l'Estat. Una denúncia, però, que la Junta Electoral de Barcelona ha arxivat, segons el document al qual ha tingut accés l'ARA. L'organisme considera que no es pot pronunciar sobre futuribles, perquè els populars van presentar la denúncia abans de l'acte i demanaven a la Junta Electoral que el prohibís. L'òrgan electoral, però, defensa que no pot "ordenar" desconvocar actes.
Ara bé, sí que admet que "amb posterioritat pugui examinar les denúncies, queixes o reclamacions" que es puguin presentar per "vulneració de la legislació electoral". Els socialistes van explicar en el seu moment que també estaven estudiant si portar aquesta qüestió a la Junta Electoral, però a hores d'ara no volen confirmar si ho han fet. Consultada per l'ARA, la Junta Electoral de Barcelona assegura que no els ha arribat cap denúncia nova.
Multes recurrents als governs
No és nou que la Junta Electoral intervingui en l'acció dels governs de torn quan està en marxa una campanya electoral. Sense anar més lluny, va passar en les últimes eleccions generals, del 23 de juliol, quan la JEC va multar el president espanyol, Pedro Sánchez, per utilitzar mitjans públics per fer "electoralisme" durant la campanya. En concret, es referia al fet que el líder del PSOE utilitzés les dependències del govern espanyol a Brussel·les per criticar els pactes entre el PP i Vox després del Consell Europeu del 29 i el 30 de juny. La multa va ser de 2.200 euros.
La mateixa sanció que va rebre Pere Aragonès per un acte en què la consellera de Territori, Ester Capella, va presentar "les millores de mobilitat del Maresme" amb una previsió de 384 milions d'euros per a la comarca. Per la campanya de les eleccions municipals i autonòmiques, la JEC també va multar el govern espanyol amb 4.700 euros perquè va considerar que la llavors ministra portaveu, Isabel Rodríguez, va fer "electoralisme" en les rodes de premsa posteriors al Consell de Ministres del 4 d'abril i el 3 de maig, en què va criticar el PP.
