El més rellevant d’avui començarà a passar demà. Difícilment els resultats electorals seran prou clars per determinar el futur govern del país i s’obrirà un període de negociació que, en el pitjor dels casos, pot conduir a la repetició de les eleccions. Només una forta participació dels indecisos i abstencionistes canviaria la previsió d’uns resultats que poden deixar un terreny de joc atomitzat i dividit en dos blocs amb una forta competició interna. La previsió avui és la de dos blocs que no es poden imposar l’un sobre l’altre i una majoria sobiranista que perilla fins i tot si arriba als 68 diputats de la majoria absoluta. De fet, el sobiranisme no ha sigut capaç de governar conjuntament durant aquesta legislatura, i si a la propera depèn de l’eventual entrada de l’extrema dreta al Parlament, la majoria no serà efectiva si es compleix l’acord firmat entre els partits durant aquesta campanya.
Mesurar-se
A partir de diumenge a la nit els partits sabran la nova mesura de la realitat i el progrés del país dependrà de la capacitat de diàleg i de cooperació, però no només dins dels blocs sinó també entre els blocs que es van configurar el 2012. No sembla que cap candidat pugui arribar a la presidència de la Generalitat amb un suport extern que no l’incomodi ideològicament.
Alguns partits parlen de girar full i altres de mantenir el rumb, però està clar que, amb l’aprovació de l’amnistia i la votació d’ERC i de Junts de la investidura de Pedro Sánchez, s’obre una nova etapa de negociació. El símbol més rellevant d’aquesta nova etapa seria la tornada de Carles Puigdemont. Avui els votants no saben clarament quines són les prioritats de pacte dels tres principals partits. Per una raó de prudència, amb els resultats abraçaran el pragmatisme o, com deia aquell, veurem com la política fa estranys companys de llit.
Per valorar els resultats ens haurem de fixar en diverses coses:
1. Participació. Les enquestes indiquen una desmobilització que afecta especialment l’electorat sobiranista.
2. Evolució dels blocs sobiranista i constitucionalista. Dels nous equilibris dependran els acords per investir president i les sumes per formar govern o donar-hi suport des de fora. Per primer cop en més d’una dècada, la majoria independentista està en dubte.
3. Grau de representació de l’ extrema dreta al Parlament, ja sigui unionista o independentista.
4. Transposició dels resultats sobre la política espanyola.
Un Govern fort
Catalunya necessita un govern fort capaç de liderar una societat i una economia dinàmiques en un món sacsejat per la incertesa dels canvis tecnològics, demogràfics, econòmics i comercials.
Els nostres representants tenen l’obligació moral de posar-se d’acord i desbloquejar qualsevol resultat. Els ciutadans voten bé a la primera i no cal esperar segones oportunitats que només poden augmentar la desafecció, la frustració i la factura.
Les eleccions catalanes tindran repercussió també sobre la legislatura espanyola. Pedro Sánchez pot perdre el suport d’una part del sobiranisme al Congrés, i fins i tot pot desitjar íntimament un èxit menor al candidat del PSC que no li compliqui l’existència. També el PP haurà de llegir bé els resultats i avaluar quin és el seu pes a Catalunya, on Vox és avui la quarta força parlamentària amb un candidat ultra que ha modulat la seva proposta cap a una opa clara al seu electorat.
Passi el que passi, a partir de dilluns s’obrirà el joc un cop s’hagin repartit noves cartes. Uns i altres hauran de negociar per evitar que els resultats ajustats entre blocs que s’esperen no dirigeixin el país a una eixorca repetició electoral.
Negociar sense extrems
Per tant, tenint clar que de les prioritats en els pactes se’n parla però no existeixen fins que hi ha vots escrutats i resultats, pot ser que vegem acords inversemblants. I no serà mala notícia si es fan sobre la base de polítiques concretes, d’aquelles que necessita el país. El món no ens està esperant i la societat catalana té avui molts desafiaments oberts.
Per evitar el bloqueig, el teu vot és imprescindible i també ho és per mantenir els valors d’un país de progrés, avançat, europeista i integrador. Si volem un país decent haurem de votar a favor de la idea d’una Catalunya oberta, inclusiva i de progrés.
