L'Avelino, avi de Carlos Carrizosa: el guàrdia urbà que volia transmetre les coses boniques de la vida

BarcelonaCarlos Carrizosa sap a la perfecció que el record que ell té del seu avi matern, Avelino Torres, és ben diferent del que en tenen altres membres de la seva família. "Feia una mica de por. Els veies parlar amb altres persones i era molt seriós, però amb els nets sempre va ser molt maco. Canviava del tot", explica. Amb el temps Carrizosa ha entès què s'amagava darrere d'aquell comportament: "Amb els nens és quan s'obria més. Volia transmetre les coses boniques que coneixia de la vida perquè la vida l'havia castigat molt. La part dolça només l'ensenyava amb els nets", raona. L'Avelino havia patit molt durant la Guerra Civil.

La guerra va trencar els somnis a la seva generació, que va haver d'aprendre a tirar endavant com fos. "L'avi no tenia dents. Les havia perdut per culpa de la desnutrició en un camp de concentració per a presos republicans, així que portava dentadura postissa. El van capturar tot just començar la guerra i va passar tota la guerra com a presoner de Franco. A la postguerra faltava de tot i va venir a Barcelona, on es va fer guàrdia urbà. Es podria pensar que amb aquesta feina hauria estat un home del règim, però tot el contrari. Ell no suportava Franco i quan apareixia per la televisió remugava", diu. De somriures, ben pocs. "L'avi vivia molt a prop de la plaça d'Espanya. Ens portava a passejar per Montjuïc, que llavors tenia zones amb molta vegetació. Eren veritables excursions, com les que fèiem quan passàvem els estius a Sant Feliu de Codines. Ens parlava dels arbres, de les flors...", recorda el candidat de Ciutadans. Envoltat de la canalla, l'avi connectava amb la seva pròpia infància al poble, abans que arribessin els núvols negres de la guerra.

L'Avelino va morir el 1974, quan Carrizosa tenia 10 anys. L'altre avi, el Carrizosa, havia mort durant la guerra per culpa d'una malaltia. De nou la guerra, que també recordaven amb dolor les dues àvies: "Una era extremenya de Badajoz i sabia de la matança que els franquistes hi van fer a la plaça de toros. Però també recordaven espantades com els republicans havien executat persones a Barcelona només per tenir una estampeta religiosa". La guerra els va marcar a foc. Per això gent com l'Avelino somreien poc. Ell només ho feia amb els nets. "Li canviava la cara, somreia i em deia... chiquillo! I després m'explicava coses precioses", rememora emocionat el seu net.