L'Audiència Nacional segueix els passos del Suprem: vol saber en 24 hores on són els investigats pel cas Tsunami

BarcelonaL'endemà que el Tribunal Suprem cités a declarar Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg per videoconferència entre el 17 i el 21 de juny, ha arribat un moviment en la mateixa línia de l'Audiència Nacional per als que no estan aforats. En concret, una providència del jutge Manuel García-Castellón amb data d'aquest dilluns segueix els mateixos passos de l'alt tribunal en la persecució del cas Tsunami Democràtic i demana facilitar un domicili on siguin localitzables en només 24 hores. Aquest és un pas imprescindible per poder citar a declarar els imputats, entre els quals figuren personalitats com la dirigent d'ERC Marta Rovira, el periodista Jesús Rodríguez o el cap de l'oficina de l'expresident Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, que fa un parell de mesos va patir una hemorràgia cerebral.

El jutge distingeix entre els que estan formalment compareguts –és a dir, tenen un advocat designat en el cas– i els que no, ja que en aquest cas requereix que sigui la Guàrdia Civil com a força pública actuant la que esbrini on són. ¿De qui es tracta? El periodista Jesús Rodríguez Sellés, Jaume Cabaní –a qui se li atribueixen les finances de Tsunami-– el banquer Nicola Flavio. Als que estan formalment compareguts per advocat o advocat i procurador només se'ls requereix informar de la seva ubicació per la via dels seus lletrats, com és el cas de la secretària general d'ERC, Marta Rovira; la mà dreta de l'expresident Puigdemont, Josep Lluís Alay, i empresaris com Oriol Soler i Xavier Vendrell, a més d'altres personalitats com Marta Molina, Oleguer Serra i Josep Campmajor.

Un cop els localitzi, el jutge instructor ha de decidir si els cita a declarar i, en cas que no es presentin, si dicta contra ells ordres de detenció.

En tot cas, ara per ara, l'Audiència Nacional segueix els passos del Suprem, malgrat que va ser el jutge Castellón quin fins ara portava la batuta d'aquesta causa. Va ser ell qui l'any 2019 va obrir la investigació –a partir d'una causa secreta que ja tenia oberta contra l'independentisme– i qui la va reactivar arran de la negociació entre el PSOE i Junts sobre l'amnistia.

L'Audiència de Barcelona rebutja suspendre un judici per l'amnistia

D'altra banda, aquest dimarts l'Audiència de Barcelona ha rebutjat suspendre un judici a dos manifestants independentistes per l'amnistia. Segons ha publicat Efe, el tribunal ha decidit mantenir la data del 22 de maig, malgrat que llavors la llei pràcticament ja estarà aprovada. La defensa, representada pel col·lectiu Alerta Solidària, havia argumentat que no tenia sentit celebrar el judici, amb la conseqüent dedicació de recursos materials i humans, tenint en compte "la més probable" aplicació de l'amnistia.

Els dos manifestants s'enfronten a penes de presó de fins a nou anys i mig per petició de la Fiscalia, mentre que la Generalitat els en demana tres i mig. També han de seure al banc dels acusats quatre agents dels Mossos d'Esquadra, a qui s'acusa d'un delicte de lesions –quatre anys i mig– per colpejar els activistes quan els van detenir arran de les protestes del Procés.