L'Antonio, l'avi de Pere Aragonès: l'home que va construir casa seva amb les mans i va fer la mili dos cops

BarcelonaPere Aragonès agafa la fotografia on surt de menut amb els seus avis, l'Antonio García i la Juana Ridao, i somriu. "Crec que era un dia de Sant Joan a casa seva –explica–. Quan vaig entrar per primer cop al Palau com a president, m'hauria agradat que hi fossin per veure com el net d'aquells immigrants que van arribar sense res a les butxaques era president de Catalunya", recorda.

Els avis materns d'Aragonès eren de Palomares, a la costa d'Almeria. "Correcte, on Fraga va banyar-se quan s'hi va perdre una bomba atòmica dels americans", comenta el candidat a la presidència d'ERC. "L'avi Antonio en teoria va néixer el 1908, però la partida de naixement diu una cosa i al DNI en deia una altra, amb dos anys de diferència –explica–. L'àvia va néixer el 1915 i va venir amb la seva mare a Pineda de Mar. La seva família havia collit cotó als camps d'Almeria. És una feina dura. I el meu avi també havia treballat en una mina, havia fet de jornaler... Una mica de tot. Fugien de la misèria per venir a Catalunya a viure millor. Tots dos es van conèixer ja a Pineda, que és ple de gent de Palomares", diu.

L'Antonio ja havia tingut una filla, la tieta Maria Catalina, d'un primer matrimoni en què la dona va morir. Després va casar-se amb la Juana, amb qui tindria tres filles. "El meu avi és d'aquella generació que van fer dues vegades el servei militar. Primer a la Marina, en temps de monarquia, ja que recordava una visita d'Alfons XIII al vaixell on ell servia. Després, durant la Guerra Civil, l'exèrcit republicà el va enviar al front d'Aragó, on el van ferir. Tenia metralla al cos", rememora. Ni la guerra li va esborrar la rialla a aquell home treballador, que no va tenir mai diners per comprar un cotxe, així que anava en bicicleta de Pineda a Blanes per treballar a "la SAFA, la fàbrica de fibra sintètica, que després va passar a ser la Nylstar". "Quan es va jubilar, va ser dels primers a cobrar pensió. Ell no s'ho creia, que li pagarien diners sense treballar. Així que, quan cobrava, treia els diners, els comptava un per un a la taula del menjador i els tornava al banc". Gent treballadora, ja que "la casa la van fer amb les seves mans, treballant els diumenges. Van comprar una parcel·la a un home de Pineda sense signar papers, de paraula. Van quedar que l'avi que ja li aniria pagant. I ell va complir".

És la casa on tenien un hort amb maduixes, que l'avi venia a una gelateria de Pineda. És la casa on Aragonès es va fer la fotografia que ara té a les mans. "Recordo la sopa, les truites i un calendari que tenien d'un frare que van santificar, crec que fray Leopoldo, que de nen em feia por. I que l'avi sempre mirava els toros", explica. Records d'uns avis dolços amb els nets però estrictes amb les filles. A la mare del president, per cert, li parlaven en castellà. Als nets, en català. A la casa que van construir amb les seves mans.