L'ANC comença a votar: qui defensa i qui s'oposa a la llista cívica?

BarcelonaEl debat sobre la llista cívica ha sacsejat internament l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), una entitat dividida ara mateix en dos bàndols. Els qui defensen que cal continuar pressionant els partits independentistes, com ha fet l'entitat des que es va fundar el 2012, i els qui aposten per competir-hi a les institucions davant la paràlisi del Procés. Els primers s'han unit en un manifest on insten a votar no i denuncien que la llista vulnera els estatuts i posa en risc la transversalitat de l'entitat. Els segons, comandats per una direcció convençuda que cal fer el salt al Parlament, defensen que només compleixen el full de ruta i han fet una vuitantena de xerrades arreu del país per convèncer els indecisos en la consulta que es va iniciar dijous a la mitjanit i que s'acabarà el 14 de març.

La majoria de les assemblees territorials i de les sectorials de l'entitat no s'han pronunciat, però sí que ho han fet bona part dels dirigents que van fundar l'ANC o han estat a la direcció. Entre els opositors, quatre dels nou vicepresidents han signat el manifest: Carles Castellanos, Jaume Marfany, Pep Cruanyes i Jordi Pesarrodona. Rosa Alentorn, vicepresidenta en el primer mandat de Jordi Sànchez, també ha confirmat a l'ARA que s'hi oposa: "Entenc la necessitat de voler fer alguna cosa per sortir del punt on estem perquè dels partits no podem esperar que ens portin on volem, però si promou la llista cívica serà el final definitiu de l'ANC, perquè no es va crear per a això". Tampoc hi està a favor el primer exvicepresident de l'Assemblea, Jordi Manyà: "Existeixen altres maneres de treballar i iniciatives com la segona conferència per l’estat propi que permeten avançar cap al camí d’una llista unitària no competidora".

Entre els exvicepresidents que sí que aposten per crear una candidatura electoral hi ha l'altra exvicepresidenta que va estar un any en el segon mandat de Sànchez, Natàlia Esteve. També la mà dreta d'Elisenda Paluzie en la seva darrera etapa com a màxima dirigent de l'entitat, David Fernàndez, que ha participat en xerrades que han convocat les territorials i en algun dels pocs debats on s'han confrontat les dues posicions. Qui no s'ha pronunciat és Agustí Alcoberro, que va ocupar la presidència interina quan Sànchez va ser empresonat. Ara fa un any, però, Alcoberro sí que va subscriure un manifest contra la llista cívica impulsat pels secretaris que van sortir de la direcció en desacord amb la direcció.

Entre les persones que han liderat l'entitat, el sí s'imposa. Dolors Marin, primera presidenta de l'entitat abans que es presentés públicament, en conversa amb l'ARA, diu que pot ser "un revulsiu per remoure la terra" que no veu "perillós" i carrega contra els fundadors que s'autoproclamen "pares" de l'Assemblea, per voler "esclafar" la presidenta, Dolors Feliu, que, segons ella, està complint amb el full de ruta. Feliu ja ha deixat entreveure que plegarà si la llista cívica no prospera.

La seva predecessora, Elisenda Paluzie, va trencar el seu silenci dijous en l'acte central de la llista cívica. Ho va fer per defensar que el projecte, que es va aprovar durant el seu mandat, ha fet que "es parli d'independència i no només de repressió". Abans ja havia afirmat que veia "lògic que l'Assemblea arrisqui i provi coses perquè el seu objectiu fundacional és la independència" i que no hi ha millor manera de pressionar els partits que "el temor a perdre vots".

Carme Forcadell, que considera que com a expresidenta no ha de signar cap manifest que "contribueixi a dividir l'entitat", sí que s'hi ha manifestat en contra en diverses ocasions. “La funció de l’Assemblea no és presentar-se a les eleccions, sinó pressionar els polítics i mobilitzar la gent per aconseguir el dret a l’autodeterminació”, va dir en una entrevista a TV3. El seu successor, Jordi Sànchez, no s'ha pronunciat mai sobre aquesta qüestió i tampoc ho ha volgut fer a preguntes de l'ARA.

El nucli fundador, en contra

Els fundadors de l'entitat, Pere Pugès i Miquel Sellarès, han subscrit el manifest en contra, com també altres membres que van contribuir a la constitució de l'ANC com Lluís Llach, Blanca Serra i Julià de Jòdar. D'altres no l'han secundat, però també s'hi oposen, com Enric Canela, que anuncia que ja ha votat que no perquè considera que una nova llista "només fragmentarà el vot". Entre aquest grup d’històrics, Àngels Folch és una de les poques veus discordants: "La transversalitat és una eina, no un fi, i ja hem comprovat que els partits la rebenten".

De les 38 sectorials que té l'ANC, només s'hi han pronunciat públicament cinc i totes en contra, les d'Administració Pública, Artistes, Gent Gran, Immigració i Represaliats. "No podem estar supeditats a les estratègies de cap partit", rebat des de la sectorial de Gent Gran Carles Feliu, que fins i tot ha fet un còmic instant a votar que no, on hi surt un matrimoni que són socis de l'ANC i repassen la història de l'entitat per acabar decidint que ha de mantenir-se com ara.

De les 500 assemblees locals, només cinc han pres partit i la resta no ha donat cap consigna. La primera a mostrar el seu rebuig va ser la de Girona, abans de Nadal, tan bon punt es va constituir el grup de treball de la llista cívica. També s'hi oposen els nuclis de Valls i Lleida, que ho va acordar dijous. A favor, les assemblees de Vilafranca i de Sants-Montjuïc, d'on va sorgir la idea de l'agrupació d'electors. On no hi havia una majoria clara, les direccions d'alguns nuclis han optat per fer-ho en solitari i totes en contra com a la Selva, el Maresme o el Vallès. Mentrestant, secretariat i opositors seguiran fent actes per portar l'aigua cap al seu molí. El que queda clar és que el futur de l'ANC es decideix en les pròximes setmanes.