Pere Aragonès: “Junts no té projecte més enllà de la restitució de Carles Puigdemont”

President de la Generalitat i candidat d'ERC al 12-M

8 min

BarcelonaPere Aragonès (Pineda de Mar, 1982) visita l’ARA en plena campanya per aconseguir la reelecció.

Les enquestes els donen tercers. Se les creu? Tenen temps de millorar?

— Tenim encara uns dies de campanya al davant per convèncer tots aquells que encara no saben que acabaran votant Esquerra Republicana, que ho acabin de veure. Que puguem sumar encara moltíssima més gent a favor d’un govern que ha posat els serveis públics al dia, que hem obert camí, que allò que defensàvem nosaltres, avui tothom s’hi apunta. 

Què li cal a ERC per millorar aquestes perspectives?

— La ciutadania ha de ser conscient que tot allò que hem assolit està en risc de perdre’s. La reversió de les retallades, la millora de l’estat del benestar, l’aposta per la negociació política pel referèndum. Tot això està en risc perquè, si el PSC arribés a la presidència de la Generalitat, ni defensaria el traspàs de Rodalies, ni defensaria una solució democràtica al conflicte, ni defensaria els interessos de Catalunya. El projecte de Junts comença i acaba amb la restitució personal de Carles Puigdemont. Més enllà no hi ha projecte.

En el debat de RTVE pràcticament no es va parlar d’independència. S’ha acabat el Procés?

— No s’acabarà fins que tinguem la independència de Catalunya. Per això he posat sobre la taula que, de les tres coses que hem de fer a la propera legislatura, la primera és aconseguir un acord de bases per a un referèndum acordat a Catalunya. En segon lloc, el finançament singular per acabar amb el dèficit fiscal i, en tercer, el reforç de l’estat del benestar i la llengua catalana. Per això vull continuar sent president de la Generalitat.

¿Veu possible la unitat amb Junts després que sortís del Govern?

— Qui té deures a fer en l’àmbit de la unitat és Junts, perquè han abandonat el Govern i han passat a fer una oposició duríssima contra un govern del qual formaven part, fins i tot arribant a votar en contra de projectes de llei que havien treballat els seus consellers. És absolutament increïble. Tinc la sensació que Junts només compra la unitat quan ells creuen que la poden liderar. I en un moviment transversal com l’independentisme els lideratges sempre seran compartits. No es poden reduir ni a un sol projecte ni a una sola persona.

Si han de ser compartits, amb qui preferiria vostè formar govern, amb el PSC o amb Junts?

— No és una qüestió del qui, sinó per fer què. I el que jo vull fer en els propers quatre anys són aquests tres objectius. U, tenim l'oportunitat d'avançar en el procés de negociació i aconseguir un acord per a una solució democràtica. I la meva proposta és el referèndum concretada en el marc de l'acord de claredat, però disposats a parlar-ne. Dos, un finançament singular que acabi amb el dèficit fiscal. I tres, reforç de l'estat del benestar i de la llengua catalana. Qui estigui d'acord en avançar aquest camí serà a qui aniré a buscar perquè em doni suport per a la meva candidatura a la presidència.

Això descarta una investidura amb el PSC?

— Avui el PSC està extremadament lluny d'aquests objectius. I per tant, està tan lluny que hauria de retrocedir en el temps i recuperar aquest catalanisme que ha perdut. Sovint el PSC parla de dècada perduda. El que han perdut en aquesta dècada al PSC és el seu catalanisme. De fet, els catalanistes del PSC són a ERC.

Però, en canvi, vostès van tenir el suport del PSC en els pressupostos.

— Tenir un horitzó nacional ambiciós d'independència del país és fonamental a l'hora d'articular una base de govern. Qualsevol govern ha de compartir aquest àmbit fonamental. Això no exclou que en altres àmbits es pugui arribar a acords puntuals. Ho hem fet amb els pressupostos i al Congrés dels Diputats.

Illa ha parlat d'un govern transversal. Com ho veu?

— La qüestió és la mateixa. Per fer què? Per exemple, no té cap sentit que el PSC es traspassi Rodalies a si mateix. L'àmbit que està gestionant el PSC a Catalunya, i a més el gestionen militants del PSC posats a dit pel senyor Illa, és Rodalies de Renfe. ¿El PSC a quina banda de la taula estarà a l'hora de resoldre el conflicte polític amb l'Estat o negociar un mateix model de finançament?  

De què depèn que ERC continuï donant suport al govern del PSOE?

— Del compliment dels acords. Hem vist aquesta darrera setmana una maniobra electoralista de Pedro Sánchez que ha generat molta incertesa en aquells a qui se'ns demana el vot per mantenir majories al Congrés. També molta incertesa en els socis europeus i des del punt de vista econòmic. Davant de la incertesa, encara serem molt més exigents en el compliment dels acords.

No hi veu sinceritat? Hi veu una maniobra política?

— Absolutament. El meu Manos Limpias es diu CNI. I els Feijóo i Abascal que tant denuncia Pedro Sánchez, en el meu cas es diu Margarita Robles. Quan descobreixo que el CNI m'espia, no m'agafo cinc dies de reflexió. Si he de prendre una decisió, la prenc i la comunico. Més enllà d'una qüestió personal, que això es pot respectar, representem una institució. És insòlit que un primer ministre d'un govern europeu s'agafi cinc dies per pensar si continua o no, i a més ho digui. I després se li acabi veient el llautó. Ha estat una maniobra, i crec que se n'han sortit prou bé, per no parlar del cas Koldo i que la campanya catalana vagi d'una altra cosa.

La Fiscalia ha demanat arxivar la causa contra l'exdirectora del CNI Paz Esteban pel cas Pegasus. Vostè hi recorrerà, suposo.

— Hi recorrerem. Un dels arguments de la Fiscalia és que això va començar quan Esteban no era directora del CNI. Hi havia un altre director, Félix Sanz Roldán. Potser caldrà que avaluïn si cal imputar-lo. Anirem fins al final, perquè no pot ser que s'espiï amb arguments falsos la dissidència política. Pedro Sánchez denuncia les fake news amb les quals diu que s'ha admès una querella contra la seva dona. Hi tinc tota l'empatia, perquè el Tribunal Suprem, amb el CNI del govern de Pedro Sánchez, va autoritzar, d'acord amb arguments falsos, que s'envaís la meva vida privada durant un any i mig. 

¿Els socialistes estan aprenent el que és el lawfare ara?

— Hi ha aquell poema de Martin Niemöller, que diu que quan anaven a buscar tots els altres, alguns miraven cap a una altra banda. Doncs ara els ha tocat a ells. Alguns ens assabentàvem que la Guàrdia Civil ens estava investigant perquè es filtrava als mitjans de comunicació amb arguments falsos. I ha anat caient tot. Hi ha hagut persones a la presó. El jutge García-Castellón està forçant l'exili de mitja dotzena de persones. Que ara el PSOE se n'adoni... doncs benvingut al club, però s'hauria d'haver plantat molt abans.

¿Aquesta campanya va d'emocionalitat versus gestió?

— Anirà de Catalunya. Salvador Illa no parla de projectes i si en diu algun és tan genèric que tots el podríem subscriure. Que els serveis públics han de funcionar bé ho defensem tots. Quines propostes, com es plantarà davant del govern de l'Estat per defensar els interessos de Catalunya? No hi ha proposta. I el projecte de Junts, més enllà que Carles Puigdemont torni a ser escollit president? No hi ha cap proposta. Ens diu que vindrà aquí per culminar el que no va acabar el 2017 i quan preguntes com serà, no ho expliquen perquè no hem de donar pistes a l'enemic. Hem de tractar la ciutadania com a adults. Aquests tres anys hem revertit les retallades, tenim més servidors públics en salut, educació i seguretat i tenim l'atur més baix dels darrers 15 anys, a més d’haver començat la reindustrialització de Nissan o l’aposta de Chery. S'ha de parlar de Catalunya, no de Pedro Sánchez o de Carles Puigdemont.

I amb quines eines es plantarà amb el referèndum o el finançament?

— Tenim una finestra d'oportunitat extraordinària i hem de ser conscients que es pot tancar. Per tant, aprofitem el temps. Per primera vegada en unes quantes dècades el govern espanyol depèn del vot dels independentistes catalans i no té alternativa. La legislatura passada a Espanya hi havia el comodí de Ciutadans. Tenim una gran oportunitat per avançar cap al referèndum i per anar millorant les condicions de vida dels ciutadans de Catalunya en l'àmbit financer. Per exemple, hem aconseguit el traspàs de l'ingrés mínim vital i el traspàs de Rodalies.

Es van precipitar convocant eleccions? Les tornaria a convocar?

— Quina era l'alternativa? ¿Un govern sense pressupostos amb minoria parlamentària en què haguéssim tingut el país bloquejat i en què m'haguessin acusat d'aferrar-me a la cadira? És molt important que el país no quedi paralitzat, també des d'un punt de vista democràtic.

Preveu una repetició electoral?

— No, no és una bona solució per a Catalunya.

Per tant, si vostès han de decidir entre Junts i el PSC, què faran?

— Decidir perquè em donin suport com a president? Posaré el programa sobre la taula i amb qui tinguem punts en comú li demanaré que em doni suport. Em presento per continuar sent president per continuar servint la ciutadania i defensar una manera diferent de fer política basada en les conviccions i en la responsabilitat, que ha guiat les meves actuacions. En temps de polarització, sembla que té més notorietat qui la diu més grossa. Potser no està de moda, però és la més efectiva per a la millora dels ciutadans del país.

De la seva gestió, digui'm quina mesura li sap greu haver deixat a mitges i una de la qual estigui satisfet.

— Em sap greu que tot allò que preveien els pressupostos del 2024 no es pugui aplicar en la seva totalitat. Catalunya hauria superat els 1.000 milions d'euros de pressupost destinat a recerca.

Parlem del Banc Sabadell. Que el comprin és una mala notícia per a l'economia catalana?

— A Catalunya li convé que hi hagi més entitats financeres i no menys. Em preocupen dos elements. El Sabadell, malgrat tenir la seu social registrada a Alacant, té la seu operativa a Catalunya i això és bo per al país. Per tant, el risc en una fusió és perdre aquesta seu operativa. També el risc de concentració: voldria dir que el 80% del mercat bancari a Catalunya es repartiria entre dues entitats. No és un escenari bo per a la competitivitat del país que una sola entitat acumuli el 40%. Les fusions en l'àmbit bancari també impliquen una reducció de llocs de treball.

N’ha parlat amb Josep Oliu?

— Les converses amb els responsables de les entitats involucrades les vull mantenir en la discreció.

Però s’han fet?

— Evidentment, com a president la meva feina és estar al cas i traslladar quina és la meva visió.

I li ha traslladat aquesta preocupació a Josep Oliu?

— Permeti’m que, respecte a persones concretes, sigui discret.

Catalunya Caixa la va comprar el BBVA i als 4 anys va desaparèixer És el futur del Banc Sabadell?

— Malgrat que en un determinat moment es puguin donar garanties que no serà així, les fusions s'esvaeixen en el temps.

¿Li sembla suficient la presència que té actualment el BBVA en la societat i la cultura catalana?

— El que necessitem és més bancs. Europa té un problema amb el mercat bancari: dins de cada estat, està concentrat en tres o quatre entitats. S’hauria d’anar cap a entitats d’àmbit europeu, però fins ara ha estat molt difícil que pugui haver-hi fusions entre bancs de diferents estats. Hem de diversificar l’accés al crèdit no només potenciant que hi hagi un nombre més gran d’entitats financeres, sinó també en altres àmbits. Estem impulsant precisament a la Borsa de Barcelona un hub financer per a start-ups en l’àmbit fintech.

Ha parlat molt de responsabilitat. El 2024 cotitza en política?

— No ho sé. En el meu índex de valors ètics i valors polítics, sí que cotitza. A vegades cal tornar a l’origen de les coses. Quan vaig decidir militar políticament a l’independentisme d’esquerres, i jo ho vaig decidir quan era molt jove, tot just sortint de l’adolescència, era perquè volia millorar la vida de la gent. 

¿Esperava com ha sigut la presidència de la Generalitat? Què és el que més l’ha sorprès?

— És l'honor polític més gran que pot tenir un ciutadà de Catalunya. I a més, si ets independentista, si defenses que la teva nació és Catalunya, encara més. La presidència de la Generalitat no és fàcil, has de prendre decisions en soledat perquè saps que ets el responsable màxim i no pots mirar amunt i passar la pilota. Les has de prendre, assumint les conseqüències, sabent que intentaràs que la decisió tingui un impacte positiu, et permeti avançar i intentar no equivocar-te.

Les preguntes ràpides de l'ARA
stats