Junqueras i Borràs: presidents del partit però actors secundaris en campanya
El líder d'Esquerra, però, compta amb un protagonisme creixent davant la fi de la seva inhabilitació per l'amnistia
BarcelonaCarles Puigdemont i Pere Aragonès opten a la presidència de la Generalitat sense ser els presidents dels seus respectius partits, Junts i ERC. Amb l'avançament electoral, una de les incògnites era quin paper tindrien en campanya Laura Borràs, presidenta de Junts, i Oriol Junqueras, líder d'Esquerra. Després d'ungir Aragonès candidat –i posar fi al debat latent sobre qui havia de ser-ho–, el dirigent republicà ha tingut un paper actiu i ha remat per revertir unes enquestes a la baixa. En el cas de Junts, tota la campanya s'ha centrat al voltant de la figura de Puigdemont i el protagonisme dels altres lideratges del partit ha quedat en un segon pla. L'exemple més clar és precisament el de Laura Borràs, que després de la inhabilitació pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) –tot i que la sentència encara no és ferma–, ha passat de ser la presidenciable de Junts el 2021 a tenir un rol menor en els actes.
En el cas d'ERC, Oriol Junqueras s'ha bolcat en la campanya dels republicans. El president del partit participa en bona part dels mítings al costat de Pere Aragonès, però també omple el buit del candidat quan no pot ser-hi. Ho ha fet cada vegada que Aragonès s'ha quedat a preparar els debats electorals, com aquest dilluns i dimarts, que Junqueras va ser cap de cartell en els actes de Manresa i Olot. El líder republicà intenta imprimir-hi el seu segell. Dimarts també va protagonitzar, per exemple, un acte a Barcelona amb els independents que s'han apropat a ERC en els últims anys, una manera de reivindicar el que ha defensat des que és president, que "ERC es vol assemblar al màxim a la societat" catalana. Mentre Aragonès envia els missatges més polítics de la campanya, Junqueras rescata la seva faceta d'historiador per reivindicar els 93 anys d'història d'ERC i la fita d'haver assumit la presidència de la Generalitat més de vuitanta anys després.
El president d'Esquerra intenta anar una mica més enllà del míting i arriba unes hores abans a la ciutat o poble en qüestió per fer-hi una visita més reposada i parlar amb els seus veïns. És una versió reduïda del que havia estat fent els últims mesos apropant-se al territori. És en aquest marc que en les últimes setmanes també s'havia apropat a Seat i Alstom per repartir fulletons per difondre l'obra del govern d'Esquerra. A partir del mes de juny, ho reprendrà. D'aquesta manera, acosta el projecte d'Esquerra a la ciutadania, però això també li serveix per reforçar el seu perfil com a president de la formació per si en un futur opta per tornar a fer el salt a la política institucional. Sempre que la llei d'amnistia l'hi permeti.
La campanya de Laura Borràs
En campanya el líder republicà no només ha sentit aplaudiments: en el míting de Reus diversos funcionaris de presons van xiular-lo, mentre ell intentava enraonar-hi. A la capital del Baix Camp, Junqueras es va trobar Laura Borràs, que s'ha dedicat a pentinar el Principat, si bé la campanya central de Junts es desenvolupa a Argelers (Catalunya Nord). "No van negociar i tampoc es van discutir", ironitza una font propera a la presidenta de Junts sobre les paraules que es van intercanviar amb Junqueras.
Borràs no forma part del nucli de dirigents de Junts que s'ha traslladat permanentment a Argelers i, per tant, tampoc del comitè de campanya que es reuneix cada dia per planificar la jornada de Puigdemont. "Està informada de tot", afirma, en tot cas, l'entorn de la presidenta del partit. La líder de Junts s'ha dedicat a fer una de les coses que li va millor en aquesta campanya: trepitjar territori, parlar amb la gent i fer-s'hi fotos. Aquest mateix dimecres feia un acte amb el número tres, Josep Rull, a Igualada, però també ha tingut presència a l'àrea metropolitana –Badalona o Santa Coloma de Gramenet–, ha fet actes sectorials com un de cultural amb la número sis de Junts, Ennatu Domingo, i també ha fet mítings amb els caps de llista de totes les demarcacions. Alhora, ha tingut presència en els actes principals de Junts a Catalunya Nord: ha sigut qui va obrir les intervencions en el míting inicial de la campanya, el central i també participarà en l'acte final previst per divendres a Elna.
Borràs ha patit un cop dur durant la campanya per la mort de la dona de l'expresident Quim Torra, Carola Miró, amb qui l'unia una estreta amistat. "No sé ni com va fer l'acte d'Anglès", assegura un membre del seu equip que explica que just abans va poder acomiadar-se d'ella. Arran del seu traspàs, es van suspendre actes de les comarques gironines com a senyal de dol, com el de Santa Coloma de Farners.
El contrast
En tot cas, el rol de Borràs contrasta amb el de Junqueras, que ja fa temps que està agafant un protagonisme creixent. El líder del partit mai ha descartat la possibilitat de tornar a la política institucional si l'amnistia l'hi permet i, en funció dels resultats de diumenge que ve, aquest escenari fins i tot es podria arribar a avançar. El mateix Aragonès va dir el dia que va ser ungit candidat que el president republicà escriurà "pàgines glorioses" del futur de Catalunya i, en aquesta campanya, Gabriel Rufián ha verbalitzat que és un "orgull" que Aragonès presideixi el país, però que també té el "somni" que un dia ho faci Junqueras.
A diferència del líder d'ERC, Laura Borràs no està inclosa en l'amnistia i només una sentència favorable del Tribunal Suprem o un indult pel cas de la ILC podrien tornar-la a situar en primera línia política. Però no només això: si bé Junqueras compta amb certa contestació interna al partit –la federació de Barcelona en va ser un exemple–, Borràs ha anat perdent pes en els últims temps dins de Junts, sobretot pels enfrontaments del grup de Junts al Parlament amb persones de la seva confiança com Francesc de Dalmases, Aurora Madaula o Cristina Casol. Això s'ha notat a l'hora d'elaborar la llista: Dalmases va retrocedir fins al número 18 i van caure de la candidatura Madaula, per descomptat Casol –que va ser expulsada del grup després de denunciar els diputats per assetjament de gènere– i una altra diputada del seu entorn, Ester Vallès.