La immersió lingüística: un model esgotat?

Tan sols els partits independentistes plantegen inspeccionar que s'aplica correctament el model

Alumnes d’una escola catalana participant a classe.
27/04/2024
3 min
Dossier Què en pensen els partits que es presenten a les eleccions? Comparem els programes Desplega
1
Pagesos: una revolta contra la competència deslleial que intenta implicar els polítics
2
Ampliar o no l'aeroport del Prat? La Ricarda i la promesa del 'hub' divideixen el debat
3
Limitar o no el preu del lloguer: l'habitatge entra en campanya
4
El padró, una obligació i un dret ple de traves
5
Prostitució, l'etern debat que ningú s'atreveix a resoldre
6
"Viuen per robar": com s'atura la multireincidència?
7
Catalunya, reina de l'autoconsum però a la cua en parcs eòlics i fotovoltaics
8
La jubilació de metges i l'envelliment amenacen amb el "col·lapse" del sistema sanitari
9
Catalunya hauria de recaptar tots els seus impostos? Què en diuen els partits?
10
Deures, sí o no?: "N'hi ha d'haver, però pocs i senzills"
11
Sobra aigua a l'Ebre per transvasar a Barcelona?
12
Què volen fer els partits amb l'impost de Successions?
13
La immersió lingüística: un model esgotat?
14
A favor o en contra dels macrofestivals?

BarcelonaLa immersió lingüística ha estat des de fa quaranta anys un pilar de l’escola catalana. És un model que ha tingut un èxit inqüestionable en l’expansió del coneixement del català, però avui dona senyals inequívocs de desgast. L’increment de la diversitat a les aules (amb un terç d’alumnes que són fills d’immigrants i que, per tant, tenen el català com a segona, tercera o quarta llengua), els problemes socioeconòmics de l’alumnat, les retallades arran de la crisi i la judicialització de l’educació han estat situacions d’emergència a les quals ha hagut de respondre l’escola de manera prioritària i que han perjudicat l’ensenyament en català. A sobre, no hi ajuda la invasió creixent de les pantalles, en què hi ha hagut durant anys una escassa oferta d’oci i cultura en català.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Avui la meitat d’alumnes de 6è parlen habitualment castellà o altres llengües, mentre que només el 27,6% parlen català (un 24% es declaren bilingües), segons l’estudi sociolingüístic de l’alumnat de sisè (2022). Més endavant passa el mateix: només un de cada quatre joves d’entre 15 i 34 anys es declara catalanoparlant i el 28% dels joves que a casa parlen català adopten usos significatius en castellà en el seu dia a dia. El català com a llengua habitual ha caigut els últims 15 anys a un ritme d’un punt per any a favor del castellà i d'altres llengües, segons l’última enquesta a la joventut de Catalunya del 2022. És una tendència que s'adequa al que passa en el global de la societat catalana: només el 36% d’adults es declarava catalanoparlant habitual el 2018, un 43,5% si hi sumem els bilingües. Els experts apunten que la nova enquesta sociolingüística que es farà pública aquest 2024 no canviarà la dinàmica descendent. 

Un canvi de model?

Cada vegada hi ha més veus que admeten –també des del professorat i l’administració– que hi ha hagut una certa sensació d’objectiu acomplert amb la normalització lingüística que ha fet abaixar el llistó i l’exigència a les aules. El resultat: mestres sense consciència lingüística, pèrdua dels referents lingüístics en les activitats no lectives, instituts on no s’ha aplicat mai la vehicularitat del català o assignatures universitàries que canvien de llengua. No en va els alumnes d’institut parlen millor castellà que català segons les proves orals, en un context en què Catalunya ha tret el 2023 els pitjors resultats de la història a l'informe PISA, també en comprensió lectora. A sobre, les noves pedagogies educatives promouen el treball horitzontal i, de facto, guanya pes a l’aula la llengua que els alumnes fan servir entre ells de manera col·loquial, sovint el castellà.  

Les iniciatives que ha engegat la Generalitat per millorar el nivell i l’ús del català a les aules ja indiquen quines són les mancances més evidents. D’entrada, que el professorat hagi de certificar el C2 de català (si bé no han posat data límit per als funcionaris en actiu). La posada en pràctica de les proves orals de català (tot i que enguany no seran obligatòries a tots els centres). Que els graus i els màsters de formació del professorat introdueixin l'ensenyament de la immersió lingüística i la gestió del multilingüisme. També l’extensió dels cursos ULAE (Usos Lingüístics en l’Àmbit Educatiu) per donar arguments al professorat en actiu per mantenir el català a les classes i als passadissos. Segons el pla de xoc post PISA, també es crearà la figura del referent docent en llengües.

Entre totes aquestes iniciatives per millorar la formació del professorat i l’alumnat, no es preveu l’avaluació del professorat? Si fins ara inspecció no ha estat estricta i diligent a l’hora de fer complir la immersió a totes les escoles i instituts, caldria un control específic per fer complir la normativa lingüística? Són preguntes que es dirimiran en aquesta campanya electoral.

Estan a favor que el Govern destini inspectors a controlar si s’aplica la immersió lingüística?

La postura dels partits
  • PSC: en contra

    El PSC vol “despolititzar la llengua a l’escola” i volen que la inspecció es limiti a acompanyar i assessorar sobre la immersió i adaptar el projecte lingüístic dels centres a la realitat sociolingüística de l’entorn.

  • ERC: a favor

    El partit d’Aragonès defensa aquesta supervisió als centres, a través de la inspecció educativa i dels assessors dels equips de llengua i cohesió social, per tal de reforçar la immersió i l’ús del català a escoles i instituts.

  • Junts+: a favor

    La proposta de Junts pel que fa al català a l’escola passa també per la immersió, un model que volen que sigui revisat i actualitzat als centres de forma periòdica reactivant el Consell Lingüístic Assessor.

  • Vox: en contra

    La ultradreta s’oposa frontalment a la immersió i a que s’inspeccioni. Al País Valencià i a les Balears, amb el PP, estan desmantellant l’escola en català, i proposen la lliure elecció de llengua.

  • CUP: a favor

    La CUP sí que vol que s’inspeccioni i que es faci complir la immersió a les aules. Adverteixen, però que la inspecció no és suficient i que cal un pla de xoc pel català a l’escola, i enfortir el model públic.

  • Comuns Sumar: en contra

    Els comuns, malgrat que defensen la immersió lingüística i estan en contra del model d’escola segregada, estan en contra que la inspecció controli l’aplicació del model perquè “confien en els mestres”.

  • Cs: en contra

    Cs sempre ha fet bandera del bilingüisme a l’escola i s’oposen frontalment a la inspecció de la immersió. Defensen que almenys el 25% de les assignatures a escoles i instituts siguin en castellà.

  • PP: en contra

    No estan a favor d’aquesta política que consideren coercitiva i, de fet, la seva proposta és la de garantir que almenys el 25% de les assignatures sigui en castellà.


Dossier Què en pensen els partits que es presenten a les eleccions? Comparem els programes
Vés a l’ÍNDEX
stats