La immersió lingüística: un model esgotat?

BarcelonaLa immersió lingüística ha estat des de fa quaranta anys un pilar de l’escola catalana. És un model que ha tingut un èxit inqüestionable en l’expansió del coneixement del català, però avui dona senyals inequívocs de desgast. L’increment de la diversitat a les aules (amb un terç d’alumnes que són fills d’immigrants i que, per tant, tenen el català com a segona, tercera o quarta llengua), els problemes socioeconòmics de l’alumnat, les retallades arran de la crisi i la judicialització de l’educació han estat situacions d’emergència a les quals ha hagut de respondre l’escola de manera prioritària i que han perjudicat l’ensenyament en català. A sobre, no hi ajuda la invasió creixent de les pantalles, en què hi ha hagut durant anys una escassa oferta d’oci i cultura en català.

Avui la meitat d’alumnes de 6è parlen habitualment castellà o altres llengües, mentre que només el 27,6% parlen català (un 24% es declaren bilingües), segons l’estudi sociolingüístic de l’alumnat de sisè (2022). Més endavant passa el mateix: només un de cada quatre joves d’entre 15 i 34 anys es declara catalanoparlant i el 28% dels joves que a casa parlen català adopten usos significatius en castellà en el seu dia a dia. El català com a llengua habitual ha caigut els últims 15 anys a un ritme d’un punt per any a favor del castellà i d'altres llengües, segons l’última enquesta a la joventut de Catalunya del 2022. És una tendència que s'adequa al que passa en el global de la societat catalana: només el 36% d’adults es declarava catalanoparlant habitual el 2018, un 43,5% si hi sumem els bilingües. Els experts apunten que la nova enquesta sociolingüística que es farà pública aquest 2024 no canviarà la dinàmica descendent. 

Un canvi de model?

Cada vegada hi ha més veus que admeten –també des del professorat i l’administració– que hi ha hagut una certa sensació d’objectiu acomplert amb la normalització lingüística que ha fet abaixar el llistó i l’exigència a les aules. El resultat: mestres sense consciència lingüística, pèrdua dels referents lingüístics en les activitats no lectives, instituts on no s’ha aplicat mai la vehicularitat del català o assignatures universitàries que canvien de llengua. No en va els alumnes d’institut parlen millor castellà que català segons les proves orals, en un context en què Catalunya ha tret el 2023 els pitjors resultats de la història a l'informe PISA, també en comprensió lectora. A sobre, les noves pedagogies educatives promouen el treball horitzontal i, de facto, guanya pes a l’aula la llengua que els alumnes fan servir entre ells de manera col·loquial, sovint el castellà.  

Les iniciatives que ha engegat la Generalitat per millorar el nivell i l’ús del català a les aules ja indiquen quines són les mancances més evidents. D’entrada, que el professorat hagi de certificar el C2 de català (si bé no han posat data límit per als funcionaris en actiu). La posada en pràctica de les proves orals de català (tot i que enguany no seran obligatòries a tots els centres). Que els graus i els màsters de formació del professorat introdueixin l'ensenyament de la immersió lingüística i la gestió del multilingüisme. També l’extensió dels cursos ULAE (Usos Lingüístics en l’Àmbit Educatiu) per donar arguments al professorat en actiu per mantenir el català a les classes i als passadissos. Segons el pla de xoc post PISA, també es crearà la figura del referent docent en llengües.

Entre totes aquestes iniciatives per millorar la formació del professorat i l’alumnat, no es preveu l’avaluació del professorat? Si fins ara inspecció no ha estat estricta i diligent a l’hora de fer complir la immersió a totes les escoles i instituts, caldria un control específic per fer complir la normativa lingüística? Són preguntes que es dirimiran en aquesta campanya electoral.

Estan a favor que el Govern destini inspectors a controlar si s’aplica la immersió lingüística?