Illa alça la veu contra el dèficit del finançament català: "No és just"

BarcelonaEl debat sobre el finançament autonòmic es va obrint pas en la precampanya catalana. Els socialistes catalans havien evitat entrar en concrecions en aquesta carpeta, però finalment el seu líder i candidat, Salvador Illa, ha exposat les línies d'una proposta que aspira que sigui la primera peça del que és la seva gran promesa electoral pel 12-M: millorar els serveis públics a Catalunya i reforçar l'autogovern. "No estem d'acord que Catalunya sigui la tercera en aportació de recursos i la catorzena en recepció", ha dit en una conferència aquest dijous sota el títol Unir i servir al Museu Marítim de Barcelona. "Qualsevol màxim representant de qualsevol territori d'Espanya defensaria que això no és just", ha afegit. El candidat socialista fa seu així el principi d'ordinalitat: que Catalunya no quedi perjudicada com ara després del repartiment que fa l'Estat dels recursos que recapta de totes les autonomies, i que si és la tercera en aportar no quedi en posicions inferiors quan es faci el repartiment.

Històricament, el PSC havia defensat aquesta posició davant del PSOE, reticent a fer-la seva, i Illa ja s'hi havia mostrat favorable abans que la convocatòria electoral entrés a les travesses de la política catalana. Ara, però, l'assumeix a les portes d'una campanya catalana en què Esquerra i Junts contraatacaran amb propostes de pacte fiscal –que Catalunya recapti tots els impostos–, i amb el repte d'haver-la de defensar davant del govern del PSOE i Sumar si és que acaba sent investit president. Si això passa, Illa s'ha compromès a buscar el consens dels agents econòmics i socials per tirar endavant un "acord social de finançament" que s'adreci prioritàriament a obtenir més recursos per combatre les desigualtats a Catalunya. Una proposta que ha rebut aplaudiments de l'auditori, amb 1.200 convidats de la societat civil i del partit.

El consorci tributari com a alternativa

Del "finançament singular" que proposa el govern d'ERC per recaptar tots els impostos a Catalunya, però, al PSC no en volen sentir a parlar. Els socialistes defensen dur aquest debat al Consell de Política Fiscal i Financera, una posició que els desmarca de la bilateralitat que en el seu moment va mantenir el 2008 l'expresident José Montilla, present a la conferència. L'aposta dels socialistes catalans és treballar estretament amb el govern espanyol per, a més, combatre una altra de les xacres del sistema de finançament: el dumping fiscal que practiquen comunitats com Madrid o Andalusia, una "competència fiscal deslleial" que Illa ha demanat desterrar de l'actual model.

El candidat socialista s'ha endut fins ara crítiques d'Esquerra i de Junts per no defensar un finançament singular i no haver concretat quina és l'alternativa que defensa per a Catalunya. A més de l'ordinalitat i la concertació social, avui hi ha afegit una tercera baula: posar en marxa el consorci tributari entre la hisenda catalana i l'estatal, previst a l'Estatut i amb aval constitucional. "Fins i tot podria recaptar tots els impostos a Catalunya", ha apuntat. Sigui com sigui, ara és el PP qui governa a la majoria de comunitats autònomes –el PSOE només manté tres governs: a Astúries, a Navarra i a Castella-la Manxa–. En aquest context, els socialistes catalans no tenen les mans lligades i podran defensar amb més comoditat posicions que, en altres circumstàncies, podrien haver incomodat barons socialistes amb poder territorial.

Un govern "per damunt d'ideologies"

El PSC sap que per molt bon resultat que obtingui el 12-M, com li auguren les enquestes, haurà de pactar si vol governar. Per això Illa ha insistit avui que vol desplegar el seu full de ruta amb un govern "per damunt d'ideologies i de partits", sense vetos com el que Esquerra i Junts van pactar contra els socialistes el 2021. Superar la política de blocs per arribar a acords ha estat un dels objectius que ha guiat l'acció del PSC des de l'oposició.

L'aposta per millorar els serveis públics és part de l'estratègia dels socialistes per ampliar un potencial electorat a qui es dirigeix amb la promesa de girar full a una "dècada perduda" de governs independentistes. A l'acte d'avui, Illa ha completat aquesta promesa amb el compromís de posar en marxa un comissionat per l'autogovern que, precisament, tindrà com a primera missió auditar els serveis públics a Catalunya. També ha avançat que, si és investit, el seu primer decret serà per fer front a la sequera a mitjà i curt termini amb 3.500 milions.

Líders de la societat civil i exconvergents

L’acte al Museu Marítim ha estat la posada de llarg de la candidatura de Salvador Illa davant de la societat civil. Hi han assistit líders de patronals, sindicats i col·lectius socials, però també de grans empreses com CriteriaCaixa, Hipra i Bayer. Tampoc no hi han faltat rectors d’universitats, referents del món de la cultura i fins i tot el net del president Josep Tarradellas, Guillaume Tarradellas, una figura que Illa ha evocat en el seu discurs. S’hi ha sumat la plana major del PSC, des de diputats fins alcaldes metropolitans, o exdirigents convergents: hi eren Miquel Sàmper, Santi Vila i David Bonvehí. També hi han anat Miquel Roca, un dels pares de la Constitució, i el fill de Jordi Solé i Tura.