Gir unionista, gir a la dreta o totes dues coses?

BarcelonaEn política hi ha el que s’anomena corrents de fons o onades que, en un moment determinat, beneficien una opció política o una altra. És evident, per exemple, que a partir del 2012 a Catalunya es va viure una doble onada independentista i d’esquerres, fins al punt que a les eleccions espanyoles del 2015 i el 2016 les tres primeres forces, els comuns, ERC i el PSC, eren de signe progressista, un fet inèdit a Europa.

En aquestes eleccions hi ha un context completament oposat. D’una banda, hi ha un cert cansament de l’independentisme, que fa que estigui en dubte la seva majoria al Parlament, i, de l’altra, un gir a la dreta que és general a tot Europa, tal com apunten les enquestes de les eleccions europees. Que les enquestes pronostiquin un retrocés d’ERC, els comuns i la CUP no pot ser una casualitat. I, així com la pujada de Junts es pot atribuir més a la tirada del seu candidat que al gir a la dreta, en el cas del PSC és molt visible que el seu discurs no està impregnat de l’èpica de l’esquerra sanchista sinó del retorn a l’ordre i el seny, les virtuts que en el passat va patrimonialitzar el centredreta de CiU.

Gir espanyolista i gir a la dreta, doncs, són tendències paral·leles que beneficien uns en diferent mesura (el PSC, Junts, el PP, Vox i Aliança) i perjudiquen altres (ERC, els comuns i la CUP). Els resultats acabaran de matisar els pronòstics, però aquest és un factor que s’ha de tenir en compte a l’hora de valorar els resultats i exigir responsabilitats. No és el mateix fer una campanya amb l’onada a favor que en contra. Igual que no té el mateix mèrit guanyar amb el vent a favor que en contra.