Els funcionaris de presons han de ser agents de l'autoritat?

BarcelonaLes càmeres de seguretat capten a la perfecció com I.S.O., complint una pena de presó a Mas d'Enric per haver assassinat una dona, es preparava per cometre el crim. Revelen com va conduir a la Núria, la cuinera del centre, fins a la cambra frigorífica, on cap càmera els podia veure. La pròxima escena ja la capten els vigilants, que troben la Núria i I.S.O. estesos a terra enmig d'un bassal de sang. Ell l'havia assassinat amb un ganivet de la mateixa cuina on tots dos treballaven i després s'havia suïcidat. Aquest crim, el primer de la història penitenciària catalana que té com a víctima una treballadora i com a botxí un pres, va iniciar un cicle de mobilitzacions dels funcionaris de presons sense precedents. Durant les primeres setmanes es van bloquejar centres penitenciaris, els presos es van quedar tancats a les cel·les i la desescalada va anar condicionada a una exigència: que dimitissin la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i el secretari de Mesures Penals, Amand Calderó. Tot quan la precampanya electoral ja havia començat.

Un funcionari de presons resumeix que l'assassinat de la Núria va ser la "gota que va fer vessar el got" en un context d'augment de les agressions als funcionaris (s'han triplicat els últims anys, sobretot per l'efecte de la pandèmia) i les poques millores laborals (no hi havia un nou conveni des del 2006). Només hi ha hagut una dimissió, la del director de Mas d'Enric (ara és analista de seguretat del departament), però els sindicats i la conselleria (amb crítiques dels treballadors, que continuen mobilitzats) han arribat a un acord que actualitza aquest conveni i preveu diverses mesures de seguretat, com els ganivets ancorats a les taules o un polsador d'emergència per a cada treballador. N'hi ha d'altres que el Govern no ha acceptat, com que els funcionaris portin una pistola Taser, una de les seves principals demandes.

Hi ha una mesura, però, que preguntis al sindicat que preguntis sempre situen com a prioritària, també els vigilants de presons i altres treballadors, com psicòlegs o educadors: ser agents de l'autoritat. I per què? Sobretot, apunten fonts de la plantilla, per dissuadir. L'advocat penalista Anton Verdeny assenyala que ser agent de l'autoritat t'atorga tres prerrogatives: que un delicte en contra teva (una agressió, per exemple) sigui agreujada i, per tant, la pena sigui més alta. També et protegeix el delicte d'atemptat contra l'autoritat. Per exemple, una empenta a una persona sense aquesta prerrogativa amb prou feines és un delicte penal, però contra un agent de l'autoritat és un delicte d'atemptat, i pot implicar penes de presó. Els funcionaris, doncs, consideren que això dissuadiria els presos d'agredir-los. La tercera prerrogativa és la de presumpció de veracitat, tot i que al llarg dels anys la jurisprudència l'ha anat difuminant.

Amb tot, el problema d'aquesta reivindicació és que la conselleria de Justícia poc hi pot fer, ja que ser o no agents de l'autoritat depèn del govern espanyol. De fet, en plena campanya (i també en plena crisi a les presons catalanes) el PSOE va rescatar un text per dotar els funcionaris de presons d'aquesta categoria. Rescatar perquè ja es va votar el 2020 i ja va superar el primer tràmit amb els vots a favor de Junts, però en contra d'ERC. Finalment va quedar en un calaix. Això comporta directament una pregunta: la Generalitat actual està a favor que els funcionaris de presons siguin agents de l'autoritat? La resposta de Justícia és que això és més una qüestió del que faci ERC al Congrés. Si s'aprova, diuen, ells es limitarien a acceptar-ho i aplicar-ho.  

Els funcionaris de presons han de ser agents de l’autoritat? Per què?