A favor o en contra dels macrofestivals?

BarcelonaD'acord amb la Societat General d'Autors i Editors (SGAE), un macrofestival musical és el que aplega almenys 10.000 persones en una sola jornada. A Catalunya, això inclou des del Primavera Sound, que es mou amb aforaments superiors als 70.000 espectadors diaris, fins al Vida Festival de Vilanova i la Geltrú i el Cabró Rock de Vic, que s'acosten als 10.000. Entre el primer i els altres dos hi ha el Sónar i el Cruïlla a Barcelona, l'Acústica a Figueres, el Rock Fest a Santa Coloma de Gramenet, el Canet Rock a Canet de Mar... És a dir, esdeveniments estacionals que se celebren els mesos de juny, juliol i agost, la majoria en entorns urbans. També, segons la SGAE, el 2022 la recaptació per venda d'entrades dels macrofestivals catalans va representar el 45% del total de la música popular en directe a Catalunya: 39,28 milions d'euros d'un total de 86,5 milions. Un rècord històric que reflecteix alhora les virtuts i els inconvenients d'un model econòmic i cultural.

Alguns macrofestivals, els que apleguen més públic, han esdevingut pols d'atracció turística i la seva viabilitat depèn del turisme. El Primavera Sound va arribar a tenir un 65% d'espectadors estrangers el 2022, una xifra que va baixar al 52% el 2023 per "l'increment del preu dels avions i dels hotels i la coincidència amb el gran premi de Fórmula 1", segons va explicar Alfonso Lanza, un dels directors del Primavera Sound. Al Sónar aquest percentatge ha oscil·lat entre el 60% del 2012 i el 32% del 2023. En els altres festivals, en canvi, el públic és majoritàriament català.

D'acord amb les dades de la SGAE, els macrofestivals van tenir 689.000 espectadors el 2022. Per tant, pel volum de gent que apleguen en poc temps són esdeveniments que posen a prova la gestió mediambiental dels municipis que els acullen. "Els festivals tenen un gran impacte sobre l'entorn", admet Jordi Herreruela, director del Cruïlla, un festival que l'any passat va posar en marxa un projecte per "eliminar el consum elèctric de generadors de gasoil i altres combustibles fòssils" i per connectar-se directament a la xarxa elèctrica per fer servir electricitat provinent de fonts d'energia renovable.

L'impacte també té a veure amb els residus i la contaminació acústica, dos dels punts de fricció entre festivals i veïns que les administracions públiques miren d'arbitrar. L'Associació Plataforma Stop Concerts, constituïda oficialment el març del 2022, reclama "una limitació horària màxima per celebrar esdeveniments musicals, excloent-ne els horaris nocturns" al Parc del Fòrum, seu de festivals com el Cruïlla, el Primavera Sound, el Share i la Telecogresca, i de concerts amb aforaments de més de 15.000 persones. Stop Concerts també demana el trasllat dels "esdeveniments musicals del Parc del Fòrum a altres localitzacions dins l’àrea metropolitana de Barcelona i apartades d’habitatges". De moment, és el que ha fet el Reggaeton Beach Festival, que aquest any es farà al Circuit de Catalunya, a Montmeló. Tanmateix, per a festivals com el Primavera Sound i el Cruïlla canviar d'emplaçament significaria perdre l'avantatge competitiu i de mobilitat que implica organitzar un esdeveniment massiu al qual el públic pot arribar amb metro; el mateix passa amb el Rock Fest, que es fa al Parc de Can Zam.

"Hi ha un debat sobre l’ús de l’espai públic i els festivals estan sota sospita", explica Xavier Marcé (PSC), regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, que durant la presentació del Cruïlla 2024 va defensar “la idea dels festivals urbans”, però també va admetre que “l’equilibri no és fàcil”. A la mateixa roda de premsa, Marcé va obrir la caixa dels trons de la limitació dels aforaments quan va dir que en un festival "no cal tenir 80.000 persones, sinó 25.000", contraposant el Primavera Sound al Cruïlla.

La relació de les administracions públiques amb els macrofestivals també és objecte de debats de fons sobre la naturalesa de les polítiques culturals. Al llibre Macrofestivales. El agujero negro de la música (Península, 2023), el periodista Nando Cruz recull unes declaracions de Dani Granados (comuns), delegat de Drets Culturals de l'Ajuntament de Barcelona entre 2019 i 2023, en què defensa que s'introdueixin "diners públics en festivals perquè et permet fer política pública i garantir que no siguin només espais que comercialitzen tot un seguit de concerts, sinó que tinguin una relació diferent amb la ciutat". O com haurien de conviure negoci, cultura i ús de l'espai públic.  

Estan a favor dels macrofestivals de música? Per què?