El fals símbol espanyolista de la plaça Artós de Sarrià: victòries de Junts i feu convergent
És un lloc emblemàtic de manifestacions i actes unionistes, però la secció censal de la plaça evidencia un predomini sobiranista
BarcelonaLa plaça Artós de Sarrià és un símbol de l'espanyolisme per les manifestacions que van sortir des d'allà contra el referèndum de l'1-O. Aquest punt de trobada d'unionistes i ultres diversos coincidia amb el fet que ja era un lloc on es trobaven aficionats radicals de l'Espanyol. I ara, en campanya, ha sigut l'escenari d'un míting del PP amb la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, i de l'acte final de Vox amb la plana major del partit. Però és realment un feu espanyolista o és només un mite?
Les dades ho desmenteixen de ple. En aquestes eleccions del 12-M ha sigut Junts qui ha guanyat a la secció censal de la plaça amb el 27,4% dels vots, mentre que el PP ha obtingut el 25,71% dels sufragis: 211 vots a 198. Mentrestant, Vox està molt lluny de la competició, amb només el 8,96% de suport, i és el PSC qui ocupa el tercer lloc, amb el 20,52%. I en la secció just a sota de la plaça Artós hi ha un empat entre Junts i el PP. A més, aquests no són uns fets aïllats. Al barri de Sarrià ha guanyat Junts amb el 29% dels vots quan el PP n'ha tret el 23,1%. Un escenari diferent del districte sencer de Sarrià-Sant Gervasi, on la victòria ha sigut del PP per només 70 vots respecte a Junts.
Malgrat les reunions que han sovintejat Los de Artós i fins i tot col·lectius feixistes, la plaça no té res a veure amb això. Si anem més enrere en el temps, el 2021 també va guanyar Junts, amb el 22,61% dels vots, a distància de Vox (10,68%) i el PP (9,15%), tot i que també va treure el cap el PDECat (7,35%). I és que la plaça ha sigut un feu tradicionalment convergent: fins i tot el 2012 va superar el 40% dels vots, com a tot Sarrià. I en les conteses clau per a l'independentisme, s'ha decantat més aviat per l'estelada que per la bandera espanyola: el 2015 Junts pel Sí va guanyar amb el 47,1% dels vots que, sumats amb la CUP (5,2%), superaven el plebiscit independentista. En canvi, el 2017 s'estrenyia una mica més el marge, però també va guanyar una candidatura independentista: Junts es va imposar amb el 31,27% dels vots i si se sumava amb ERC (13,85%) i la CUP (3,04%) arribaven al 48,16% de suports, sense superar el 50% però a poca distància.
Aquest és un efecte semblant al que va passar amb Ciutadans en les eleccions municipals contra l'ocupació il·legal a la Bonanova, que va ser un emblema per la seva campanya: es van mobilitzar molt en contra de les cases ocupades d'El Kubo i La Ruïna, però no van forjar-hi el seu bastió electoral. Ni tan sols van arreplegar-hi gaires vots: en concret, només 10, l'1% de la plaça que va acudir al col·legi electoral.