El fals símbol espanyolista de la plaça Artós de Sarrià: victòries de Junts i feu convergent

És un lloc emblemàtic de manifestacions i actes unionistes, però la secció censal de la plaça evidencia un predomini sobiranista

2 min
Fotografia d'una manifestació contra els indults a la Plaça Artós de Barcelona

BarcelonaLa plaça Artós de Sarrià és un símbol de l'espanyolisme per les manifestacions que van sortir des d'allà contra el referèndum de l'1-O. Aquest punt de trobada d'unionistes i ultres diversos coincidia amb el fet que ja era un lloc on es trobaven aficionats radicals de l'Espanyol. I ara, en campanya, ha sigut l'escenari d'un míting del PP amb la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, i de l'acte final de Vox amb la plana major del partit. Però és realment un feu espanyolista o és només un mite?

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Les dades ho desmenteixen de ple. En aquestes eleccions del 12-M ha sigut Junts qui ha guanyat a la secció censal de la plaça amb el 27,4% dels vots, mentre que el PP ha obtingut el 25,71% dels sufragis: 211 vots a 198. Mentrestant, Vox està molt lluny de la competició, amb només el 8,96% de suport, i és el PSC qui ocupa el tercer lloc, amb el 20,52%. I en la secció just a sota de la plaça Artós hi ha un empat entre Junts i el PP. A més, aquests no són uns fets aïllats. Al barri de Sarrià ha guanyat Junts amb el 29% dels vots quan el PP n'ha tret el 23,1%. Un escenari diferent del districte sencer de Sarrià-Sant Gervasi, on la victòria ha sigut del PP per només 70 vots respecte a Junts.

Malgrat les reunions que han sovintejat Los de Artós i fins i tot col·lectius feixistes, la plaça no té res a veure amb això. Si anem més enrere en el temps, el 2021 també va guanyar Junts, amb el 22,61% dels vots, a distància de Vox (10,68%) i el PP (9,15%), tot i que també va treure el cap el PDECat (7,35%). I és que la plaça ha sigut un feu tradicionalment convergent: fins i tot el 2012 va superar el 40% dels vots, com a tot Sarrià. I en les conteses clau per a l'independentisme, s'ha decantat més aviat per l'estelada que per la bandera espanyola: el 2015 Junts pel Sí va guanyar amb el 47,1% dels vots que, sumats amb la CUP (5,2%), superaven el plebiscit independentista. En canvi, el 2017 s'estrenyia una mica més el marge, però també va guanyar una candidatura independentista: Junts es va imposar amb el 31,27% dels vots i si se sumava amb ERC (13,85%) i la CUP (3,04%) arribaven al 48,16% de suports, sense superar el 50% però a poca distància.

Aquest és un efecte semblant al que va passar amb Ciutadans en les eleccions municipals contra l'ocupació il·legal a la Bonanova, que va ser un emblema per la seva campanya: es van mobilitzar molt en contra de les cases ocupades d'El Kubo i La Ruïna, però no van forjar-hi el seu bastió electoral. Ni tan sols van arreplegar-hi gaires vots: en concret, només 10, l'1% de la plaça que va acudir al col·legi electoral.

stats