Esquerra: el repte de retenir la primera presidència republicana després del franquisme
El partit defensa la seva gestió al capdavant de la Generalitat malgrat les turbulències de la legislatura
BarcelonaEl maig del 2021, Esquerra va aconseguir un repte que fa uns anys semblava impossible: tornar a presidir un govern de la Generalitat. L'última vegada que els republicans van encapçalar la màxima institució de Catalunya va ser durant el període de la Segona República, fa més de vuitanta anys. El partit ha reivindicat la fita com a històrica i ara s'ha conjurat per no deixar-la escapar el 12-M. A aquests tres anys de “presidència republicana”, però, no els han faltat turbulències. De fet, la legislatura va acabar abruptament després del fracàs dels pressupostos del 2024 tot i la voluntat de Pere Aragonès d'esgotar els quatre anys. Ara mateix les enquestes no pronostiquen que Esquerra pugui repetir la fita de fa tres anys, però la formació vol reivindicar la gestió duta a terme des del Govern per intentar revertir els sondejos.
“Als anys 30, quan vam tenir la primera Generalitat republicana, vam transformar amb el feixisme enganxat al clatell”, deia dilluns en un míting a Girona la diputada d'ERC al Congrés, Teresa Jordà. “Som els que vam proclamar la República el 1931, vam restaurar la Generalitat republicana, vam lluitar contra la barbàrie nazifeixista, que no hem deixat de lluitar la batalla contra el feixisme, una batalla que encara dura i que encara hem de guanyar”, deia també el líder d'ERC, Oriol Junqueras, en l'acte d'inici de campanya a Barcelona. Des de la restauració de la democràcia, els republicans s'havien assegut al consell executiu durant els dos tripartits i, des del 2016, compartint coalició amb Junts. Però la presidència se'ls havia resistit. Per això, ara volen visibilitzar un fil conductor entre el que va ser el govern de la Segona República i el que ha presidit durant tres anys Pere Aragonès per reivindicar la fita històrica que ha suposat recuperar la presidència de la Generalitat i, per tant, la importància pel partit de mantenir-la el 12-M. Fins ara, tots els partits que han encapçalat el Govern ho han fet durant almenys dues legislatures consecutives. "No hem acabat la feina. La governança republicana tot just comença. El 12-M volem molta més força", ha dit Aragonès aquest dimecres.
La gestió d'aquests tres anys
Els republicans reivindiquen haver refet, a parer seu, el camí de les transformacions dels anys 30 en aquesta etapa i haver posat fi, per exemple, a les retallades en sanitat i educació –l'última mesura, aprovada pel Govern dimarts en plena campanya per revertir els ajustos pressupostaris als docents–. Aragonès ho ressalta a cada acte de campanya i branda el fantasma que es puguin “repetir” amb Junts i PSC al Govern. "Si tornen els de les retallades, tornaran les retallades”, ha afirmat en l'acte per l'1 de maig davant del monument de Francesc Layret a Barcelona. I, des de Terrassa, a la tarda ha afegit: "Hem revertit les retallades de CiU i el PSC que tant mal van fer a aquest país".
Ara bé, la gestió de la conselleria d'Educació, per exemple, no ha estat plàcida en tota la legislatura: va començar amb el Govern havent d'entomar les crítiques per l'avançament del curs escolar –amb vagues dels docents– i ha acabat assumint els mals resultats de l'informe PISA. A l'executiu d'Aragonès també li va esclatar a les mans el caos per les oposicions organitzades per l'empresa Cegos i, en els últims mesos, també les protestes dels pagesos. Aquesta última crisi s'ha sumat a la gestió de la sequera: l'oposició l'ha criticat, mentre que el Govern ha defensat les mesures de prevenció i haver posat al dia les infraestructures per fer-hi front.
Esquerra reivindica haver-se sobreposat a les crisis i haver posat en marxa mesures com la gratuïtat de l'I2, dels productes menstruals a les farmàcies o també haver incorporat més agents als Mossos d'Esquadra o haver rebaixat les taxes universitàries. Els republicans també defensen haver situat l'atur en el seu mínim des de la crisi del 2008, aconseguir un rècord d'inversió estrangera o haver legislat el topall del preu dels lloguers. De fet, Aragonès ha proposat la continuïtat d'algunes d'aquestes mesures, com ara estendre la universalitat de l'escola bressol a tots els cursos o també potenciar l'ús de la llengua catalana a través d'una conselleria de Política Lingüística. És aquesta gestió la que ERC posa com a carta de presentació per continuar al capdavant de la presidència de la Generalitat, acompanyada d'una reforma del finançament i la negociació d'un referèndum acordat amb l'Estat, dos dels eixos programàtics principals de la seva campanya.
Canvi d'aliances i negociació amb l'Estat
Ara bé, la legislatura del 52% de majoria independentista ha acabat amb trencadissa i amb una bifurcació d'aliances. El pacte entre ERC, Junts i la CUP per la investidura de Pere Aragonès es va anar esquinçant a mesura que avançava el mandat. Fins al punt que el partit de Carles Puigdemont va abandonar el Govern l'octubre del 2022 i els cupaires es van esborrar de socis després de votar en contra dels primers pressupostos. Esquerra es va quedar en minoria (33 diputats) i va buscar noves aliances. El PSC s'hi va brindar, igual que els comuns, que els van aprovar els pressupostos del 2023 –ara prorrogats–. En aquest camí, el Govern ha hagut d'empassar-se alguns gripaus com ara la B-40, l'ampliació de l'aeroport –l'executiu va fer la seva pròpia proposta fa poques setmanes, que no convenç la Moncloa– o el Hard Rock. De fet, aquest últim macroprojecte és el que ha acabat abocant Catalunya a un avançament electoral després que els comuns es neguessin a donar suport als comptes mentre continués endavant aquest macrocasino.
La gestió de la Generalitat ha discorregut en paral·lel a l'estratègia negociadora d'ERC a Madrid. Els republicans van pactar els indults i la reforma del Codi Penal per eliminar el delicte de sedició i reformar el de malversació, van reprendre la taula de diàleg amb l'Estat, i ara han negociat la llei d'amnistia en paral·lel amb Junts. Des del Govern, Aragonès també va impulsar l'acord de claredat per un referèndum acordat amb l'Estat. Una proposta que va quedar congelada arran de les negociacions per la investidura de Pedro Sánchez i dels pressupostos catalans, però que el Govern va reprendre en precampanya quan l'Institut d'Estudis d'Autogovern va presentar les vies jurídiques per celebrar un referèndum pactat.
És aquesta estratègia negociadora la que ERC també reivindica en cada acte davant les crítiques que han rebut al llarg dels últims anys per part de Junts. El partit vol esprémer ara aquesta via i sumar-la a la gestió a la Generalitat per intentar revalidar una presidència que està en joc el 12-M.
