Esquerra passa a l'atac contra Puigdemont

BarcelonaEl primer acte de precampanya que va celebrar Esquerra va ser el 16 de març i, en l'auditori de la Universitat Politècnica de Barcelona, cap dels dirigents que van pujar a l'escenari va pronunciar el nom de Carles Puigdemont. Tampoc no el van pronunciar en els dies posteriors, fins que l'expresident de la Generalitat va anunciar la seva candidatura al 12-M des d'Elna. En aquell moment el partit va reaccionar contestant a alguns dels dards que els havia llançat el líder de Junts i des de llavors els atacs a Carles Puigdemont han anat in crescendo. Esquerra ha virat d'estratègia i ha decidit entrar al cos a cos amb Junts i, en concret, amb l'expresident de la Generalitat després de mesos de silenci. L'última prova va ser el debat d'aquest dilluns organitzat per Pimec, on Pere Aragonès va retreure dues vegades a Junts que Carles Puigdemont no volgués participar telemàticament en el debat ni tampoc en un cara a cara amb ell a la Catalunya del Nord. Aquest dimecres, el candidat republicà ha recelat, a més, de les crides a la unitat de l'expresident: "Crec que s'ha de demostrar amb fets".

Fa un mes, Pere Aragonès presentava el líder del PSC, Salvador Illa, com el seu principal rival a batre el 12-M, però un cop Carles Puigdemont va oficialitzar la seva candidatura, Esquerra ha redirigit també els seus atacs cap a Junts. De fet, l'estratègia és nova, perquè durant mesos el partit ha repetit diverses vegades que no volia entrar en la batalla amb Junts i que preferia no contestar a les seves crítiques en públic. Ara, amb les enquestes pronosticant un retrocés dels republicans, el partit ha canviat de tàctica i aquesta serà la tònica que es mantindrà en campanya per intentar mobilitzar el seu electorat. "El projecte de Salvador Illa és Espanya. El projecte de Carles Puigdemont és Carles Puigdemont. El projecte d'Esquerra és Catalunya", ha repetit en els últims dies el candidat republicà. De fet, dissabte passat apujava encara més el to contra l'expresident i l'acusava "d'enredar" la ciutadania amb la promesa del seu retorn al llarg dels últims anys. "Ens hem cansat de mentides", apunten fonts republicanes.

Un cara a cara amb Puigdemont

Esquerra considera que el projecte de Junts és personalista i que no va més enllà de la restitució de la presidència de Carles Puigdemont. Per això, perquè volen contraposar propostes polítiques, socials i econòmiques, Aragonès ha reclamat diverses vegades que l'expresident participi en els debats telemàticament o presencialment a la Catalunya del Nord. Aragonès, en aquest sentit, s'ha mostrat predisposat a desplaçar-s'hi per confrontar amb Puigdemont, si cal en un cara a cara.

L'hi va demanar explícitament aquest dilluns al número tres de Junts, Josep Rull, en qui Junts delegarà la seva presència als debats de campanya: "Si hagués vingut el cap de llista o haguéssim tingut participació del cap de llista com s'havia facilitat, hauríem pogut fer el cara a cara que havia demanat". Rull li va replicar acusant-lo de ser poc "sensible" amb l'exili i diversos membres de Junts van carregar contra les paraules d'Aragonès, sobretot per la primera part ("Si hagués vingut"). El president de la Generalitat va fer un tuit hores més tard reafirmant-se en les seves crítiques: "El president Puigdemont no vol debatre. Si volgués, seria tan fàcil com posar hora i lloc".

El número u de Junts s'hi ha negat i aquest dilluns, en una entrevista a TV3, va demanar "recosir" la unitat independentista i va assegurar que al primer candidat a qui trucarà si opta a la presidència de la Generalitat és a Pere Aragonès. Els republicans, però, desconfien de les paraules de Puigdemont i recorden que fa mesos que els juntaires critiquen la seva acció de govern –de fet, van decidir sortir-ne a la meitat de la legislatura– i també "menyspreen" el seu full de ruta independentista, apunten fonts republicanes.

Ho ha verbalitzat aquest dimecres el mateix Aragonès. "No és una qüestió de parlar d'unitat en els darrers tres dies, sinó d'haver-la practicat en els últims anys", ha afirmat en una conferència al Fòrum Europa. El candidat republicà ha assegurat que sempre ha tingut la "mà estesa" a Junts: "No s'ha correspost". Fins ara, Esquerra havia evitat respondre als dards de Junts, però ara han decidit passar a l'atac. "Fa molts anys que viuen dels nostres silencis i s'ha acabat", afirmen les mateixes fonts.

Mas-Colell presenta Aragonès

En la intervenció d'aquest matí, Aragonès ha aprofitat per llançar dos compromisos si governa: d'una banda, la gratuïtat de l'escola bressol durant la pròxima legislatura (en aquest mandat ja s'ha aplicat en l'I2); i de l'altra, avançar en la "simplificació administrativa" per als tràmits de la ciutadania. La conferència d'aquest matí l'ha presentat l'exconseller d'Economia Andreu Mas-Colell, amb qui el president de la Generalitat manté una bona relació. De fet, és el candidat republicà qui ha triat que fos l'economista qui li fes la presentació. Mas-Colell ha fet una introducció amable d'Aragonès, a qui ha descrit com un "bon negociador" i amb "qualitats" i un "tarannà" que l'han portat a dirigir la Generalitat. Precisament, l'exconseller ha demanat que el pròxim govern de la Generalitat sigui "estable i sensible" a l'economia i que aposti per un catalanisme que no sigui de "cingleres". En aquest sentit, Mas-Colell ha defensat aprofitar les competències –encara "minses" però més de les que tenia la Mancomunitat, ha dit, de la qual Aragonès n'és un "gran defensor"– per avançar en la "construcció d'institucions i l'enfortiment de la nació".

La tria de Mas-Colell no ha estat innòcua, sinó que el missatge que els republicans han volgut transmetre és que una persona de l'espai de l'extinta Convergència s'avé a presentar Aragonès en plena pugna entre Junts i Esquerra. És a dir, els republicans volen mostrar que també poden pescar entre la bossa d'exconvergents que no s'han acostat a Carles Puigdemont. No és l'únic, ja que també el PSC de Salvador Illa vol pescar en aquest electorat. Entre el públic, també hi havia exdirigents del PDECat com David Bonvehí. Ara bé, també és veritat que Mas-Colell va pilotar la conselleria d'Economia durant el govern d'Artur Mas, quan es van materialitzar uns ajustaments pressupostaris que dirigents d'Esquerra encara critiquen.