L'exili centra el xoc entre ERC i Junts en el primer debat del 12-M

BarcelonaLa campanya escalfa motors amb el primer debat electoral de cara al 12-M. Un acte organitzat per Pimec aquest dilluns al matí al Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona i que ha tingut una absència destacada: la de l'expresident de la Generalitat i candidat de Junts, Carles Puigdemont. A més del cap de llista de Junts, que s'ha reunit a Perpinyà amb la direcció de Foment del Treball, els organitzadors han deixat fora la CUP, Ciutadans i Vox, i han demanat als candidats que expliquessin les propostes econòmiques de cada partit. El finançament autonòmic de Catalunya, les infraestructures o el model productiu i empresarial català han centrat un debat on la pugna Junts-ERC ha tornat a aflorar. Seguint l'estratègia dels últims dies, el president del Govern, Pere Aragonès, ha atacat Junts perquè Puigdemont hagi declinat l'oferta de participar en el debat per via telemàtica. Fins al final de l'acte, Josep Rull, que és qui ha substituït l'expresident, no ha replicat al candidat d'ERC, a qui ha retret que no sigui "sensible" amb aquesta qüestió.

Tot i que el fitxatge de l'empresària Anna Navarro com a número dos estava pensat per atraure l'àmbit econòmic, Junts ha decidit enviar a l'acte el seu número tres, Josep Rull, que serà el candidat de referència per als debats. La primera frase que ha pronunciat Aragonès ja havia sigut un dard cap al partit de Carles Puigdemont: "M'hauria agradat que hi fossin tots els caps de llista a qui s'ha convidat". Rull ho ha ignorat fins al final, quan Aragonès hi ha insistit: "Si hagués vingut el cap de llista o haguéssim tingut participació del cap de llista com s'havia facilitat, haguéssim pogut fer el cara a cara que havia demanat". "El president Puigdemont no és aquí. Fer un debat d'aquestes característiques a través d'un plasma... Si hi ha algú que hauria de ser especialment sensible sobre això és el president de la Generalitat, el senyor Aragonès", li ha contestat Rull, que ha afegit que és "una anomalia" que sigui ell el representant de Junts.

Unes hores més tard del debat i davant les crítiques de membres de Junts per les paraules d'Aragonès, el president ha insistit en un cara a cara amb Puigdemont en un missatge a X. "El president Puigdemont no vol debatre. Si volgués, seria tan fàcil com posar hora i lloc. [...] Perquè això no va de format ni de llocs. Negar-se a aquesta i a totes les alternatives, malgrat posar totes les facilitats, evidencia que no hi ha cap voluntat", ha escrit.

La pugna entre les dues formacions independentistes s'ha fet notar al tram final de l'acte, quan ha ressorgit el trencament del Govern del 2022. De fet, una estona abans Rull havia admès que la seva sortida de l'executiu havia estat "un trasbals considerable", però que la decisió s'havia pres per la incompatibilitat d'estratègia i polítiques amb Esquerra. Els dos candidats, a més, s'han culpat mútuament pel fracàs de les negociacions per als pressupostos del 2024. "Per una actitud irresponsable, els pressupostos s'han hagut de quedar al calaix", li ha retret Aragonès. Rull ha insistit que Junts estava disposat a negociar i li ha replicat que el Govern perdés el 75% de les votacions en l'últim debat de política general. Rull també ha criticat que la negociació d'ERC amb el PSOE no hagi portat millors xifres d'execució pressupostària per a Catalunya i Aragonès li ha replicat: "Em sorprèn que ara que es posen a negociar el senyor Rull vingui a donar lliçons".

Del finançament a l'absentisme laboral

Més enllà de la pugna entre les dues principals formacions independentistes, la reforma del finançament autonòmic, el mercat laboral i les infraestructures han centrat un debat on el PP ha buscat el cos a cos amb Illa i amb els comuns. Tots els candidats s’han mostrat partidaris de reformar el sistema de finançament: Aragonès ha reivindicat negociar un "finançament singular" per a Catalunya, mentre que Illa ha advocat per un consorci tributari i fer efectiu el principi d’ordinalitat, una posició que també ha defensat Albiach. Fins i tot Fernández ha mantingut que cal millorar el finançament de la Generalitat, però creu que no es podrà negociar fins que no "s'acabi" el Procés. Rull ha aprofitat per llançar un avís al PSOE: tombaran els pressupostos de l'Estat si el govern espanyol no compensa "el dèficit fiscal i en inversió".

Un dels moments més tensos del debat s’ha viscut quan els candidats discutien com millorar les xifres d’absentisme laboral a Catalunya, que s’han duplicat en els últims deu anys. En una primera intervenció, Albiach ha defensat millorar el transport públic i l'atenció a la salut per fer front a aquest fenomen, unes paraules amb les quals Fernández s'ha mostrat en desacord argumentant que la gent falta a la feina per "falta de cultura de l'esforç". "Les lliçons de cultura de l’esforç les podria donar a la senyora Ayuso, que té una parella que no ha treballat aire", li ha contestat Albiach, visiblement molesta. El candidat popular ha replicat que a ell li agraden els "missatges clars, com a Barrio Sésamo", ha dit: "A la feina s'hi ha d'anar".

El debat sobre les infraestructures ha redibuixat els blocs al llarg del debat, amb una aliança clara d’Esquerra i els comuns a favor del transport públic i del PP i el PSC per a l’ampliació de l’aeroport i la B-40. Enmig, Junts ha reclamat que sigui Catalunya qui prengui les decisions polítiques sobre els seus aeroports. Amb el Quart Cinturó s’ha repetit el mateix debat; Illa, que va posar com a condició aquesta carretera en la negociació pressupostària del 2023, ha promès que l’allargarà fins a Granollers si és president. En el bloc de la sequera el candidat socialista ha acusat Junts d'haver deixat milions sense executar en els últims anys a les arques de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), un organisme del qual Josep Rull va ser responsable com a conseller de Territori. "Vostès han governat. Jo no, encara", ha afegit Illa. "Ara el PSC és de primera volada", ha ironitzat Rull, que ha recordat que el Govern va estar pagant "l'endeutament desbocat" que s'arrossegava des del tripartit fins al 2016. 

El PP també ha buscat les pessigolles a Salvador Illa amb els seus possibles futurs pactes, qüestionant si voldria dur a la Generalitat un model com el d’Ada Colau per a Barcelona de la mà dels comuns, i amb la gestió de la pandèmia. Mentre Illa ha tret pit de la seva gestió com a ministre i de la tasca dels "servidors públics", Fernández l'ha acusat "d'amagar-se darrere seu": "No ho faci senyor Illa, és demagògia".