Enquesta de l'ARA: Avantatge del PSC pel 12-M amb una majoria independentista difícilment operativa

BarcelonaLa nit del 12 de maig el PSC molt probablement podrà revalidar i fins i tot ampliar la victòria en vots que ja va aconseguir fa tres anys a Catalunya. Però ¿podrà governar? Aquesta és, de fet, la principal incògnita en una de les eleccions al Parlament més incertes de la història. Per què? Perquè els blocs estancs amb què s’havien distribuït els partits des de l’eclosió del Procés podrien quedar curts, tots. L’enquesta de l’ARA, que porta el segell de YouGov, dona les claus per saber cap on va el país després d’anys marcats per la inestabilitat.

Salvador Illa comença la campanya per davant amb 36 escons (34-38 en la forquilla), tres més que el 2021, superant Carles Puigdemont, que, això sí, s’imposaria en el flanc independentista amb 32 seients al Parlament, els mateixos que tenia fins ara. La tercera posició seria per a ERC: l’actual president de la Generalitat, Pere Aragonès, perdria set diputats en el seu intent per revalidar el càrrec i es quedaria amb 26 escons a la cambra catalana. El treball de camp, que es va tancar per Sant Jordi, no ha pogut tenir en compte l’anunci de Pedro Sánchez, que marcarà l’inici de campanya almenys fins aquest dilluns, quan digui si dimiteix o no.

La fotografia a dues setmanes dels comicis permet constatar la desmobilització en el flanc independentista, en el qual la CUP també retrocediria gairebé dos punts en percentatge de vot (podria baixar dos escons, fins als 7). Qui es beneficiaria del desgast dels tres principals partits independentistes seria l’extrema dreta d’Aliança Catalana, que irrompria al Parlament amb 4 diputats: un 21% dels seus votants venen de Junts, un 9% d’ERC, un 5% de la CUP i un 11% d’altres partits, com el Front Nacional, però sobretot un 44% provindria de l’abstenció.

El model de predicció que fa servir YouGov veu especialment forta a Girona i Lleida la formació que encapçala l’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, on s’aproximaria al 10% dels vots. Li atorga una forquilla que aniria des dels 2 fins als 6 diputats, en cas que aconseguís arribar al 3% dels vots a Barcelona, una situació que ara per ara no té gens garantida.

L’única majoria independentista que preveu l’enquesta és, de fet, l’única que està descartada d’entrada. Tot i que sumessin amb Aliança Catalana, ERC i la CUP ja han expressat públicament que no participaran en cap operació que hagués de comptar amb els vots de l’extrema dreta. Segons l’enquesta, l’únic en el flanc independentista amb opcions de ser investit seria, si els tribunals espanyols no l'hi impedeixen, el candidat de Junts, Carles Puigdemont, que en els darrers dies també ha expressat que no negociarà res amb Aliança, tot i que els seus rivals li retreuen falta de contundència. L’enquesta no detecta opcions per a Alhora, el partit que encapçalen l’exconsellera Clara Ponsatí i el filòsof Jordi Graupera.

Sense alternatives a l'altre flanc

Les opcions en el flanc constitucionalista no són gaire millors. El PSC seria primer i podria arribar fins als 39 diputats, lluny dels 68 de la majoria absoluta. Amb qui hauria de comptar Illa? Amb el seu soci natural, els comuns, no traurien rèdits de l’oposició als pressupostos i podrien perdre un dels 8 diputats que tenien fins ara. Per canviar la dinàmica, els de Jéssica Albiach tornen a confiar, entre d’altres, en l'oposició al Hard Rock, la mare de totes les batalles pressupostàries per als comuns. Els comuns descarten sumar-se a cap majoria que inclogui Junts. Per la seva banda, la campanya dels socialistes està plenament condicionada a l’anunci que farà Pedro Sánchez, que va obrir la porta a dimitir per l’assetjament que considera que la dreta infligeix a la seva dona.

Amb els comuns, Illa no en tindria prou. Per tant, com a l’Ajuntament de Barcelona, la seva investidura també hauria de passar pel PP d’un Alejandro Fernández a l’alça (13 diputats), que basa la campanya a criticar els socialistes i les seves amistats perilloses. Illa ja ha descartat aquesta possibilitat, però, per si no n'hi hagués prou, per ser president, el candidat del PSC també hauria de quedar lligat a l’extrema dreta, en aquest cas a Vox, una altra opció que el líder socialista no considera. I doncs? Amb la fotografia a dues setmanes dels comicis (que deixa un mapa tacat de blau i vermell), per evitar una repetició electoral només hi hauria una opció: trencar els blocs. ¿El PSC, Junts i ERC negociarien una investidura? Podria tornar el tripartit o seria possible un acord entre socialistes i juntaires?

Pescant abstencionistes

Junts, ERC i la CUP passarien dels 74 diputats a 65 i "la majoria del 52%" dels vots, que va demostrar que era un eslògan no operatiu, cauria fins al 42% (excloent-hi Aliança Catalana). De fet, el principal problema dels partits independentistes és que no sedueixen els votants que fa tres anys es van quedar a casa. Llavors, en context de pandèmia, les eleccions catalanes van registrar el seu mínim històric de participació i tothom era conscient que ara, tot i que no s’esperen els nivells del 2017 o el 2015, seria clau recuperar una part dels votants que fa tres anys es van abstenir. ERC només convenç el 5%, Junts el 3% i la CUP l’1%, quan, a l’altra banda, el PSC rep el 14% d’abstencionistes, el PP el 9%, Vox el 6% i els comuns el 5%. 

I cap on se’n van els votants independentistes? Esquerra té una fuga del 5% cap al PSC, però la principal és la que va cap a Junts, que li prendria un 15% dels votants del 2021. Els de Puigdemont són els que més fidelitat de vot tenen de tot l’arc parlamentari (76%), però no creixen en relació amb les eleccions anteriors i tenen una fuga intensa en una direcció: perden un 7% dels vots cap a Aliança. Tot i l’entrada d’una nova formació, al Parlament hi continuarien havent vuit partits, perquè el taronja de Ciutadans sembla condemnat a la desaparició. El 2017 va superar el milió de vots, un 25% del total, i aquest cop tot apunta que es quedarà per sota del 2%.