Guia de les eleccions a Catalunya: programes, candidats i on votar

BarcelonaLes eleccions anticipades del 12 de maig arriben després que el Govern es quedés sense pressupostos per al 2024. Per ajudar-te a decidir el vot hem informat de tota l'actualitat de la campanya i hem fet un test que et pot indicar amb quin partit encaixes més. A més, podràs seguir la jornada electoral en aquest directe on publiquem tota l'última hora de les eleccions. I a partir de les 20 h, a l'especial de resultats de les eleccions a Catalunya, podràs veure els resultats dels primers sondejos i, tot seguit, podràs seguir l'escrutini en temps real a tot Catalunya i a qualsevol demarcació, comarca i municipi. Tot seguit t'expliquem alguns dels aspectes clau dels comicis, com qui són els candidats i què diuen els programes electorals.

Candidats dels principals partits 

La convocatòria anticipada ha sacsejat el tauler polític català i ha forçat els principals partits a accelerar la tria dels candidats, la qual en alguns casos no estava gens clara o ha comportat algun estira-i-arronsa. El resultat deixa només dues dones com a caps de llista de les formacions amb representació parlamentària.

Salvador Illa (PSC)

El primer secretari del PSC i cap de l'oposició, Salvador Illa (la Roca del Vallès, 1966) busca revalidar i ampliar els resultats dels anteriors comicis (2021), en els quals el PSC va igualar els 33 diputats d'ERC, però es va imposar en vots. Amb la incògnita sobre el desgast que pot patir per l'amnistia pactada amb l'independentisme i amb el cas Koldo com a arma llancívola dels seus rivals, Illa es presenta amb la promesa de girar full al Procés i, de moment, les enquestes li donen el primer lloc amb possibilitat de superar els 40 escons.

Pere Aragonès (ERC)

El president Pere Aragonès (Pineda de Mar, 1982) repeteix com a candidat d'Esquerra amb l'objectiu de retenir la Generalitat després del fracàs dels pressupostos, el qual atribueix a la "irresponsabilitat" de l'oposició. Avalat per Oriol Junqueras, que encara està inhabilitat, confia a treure rèdit de la gestió del Govern així com dels fruits de la negociació amb el PSOE: des dels indults a la derogació de la sedició i ara, en una fita compartida amb Junts, l'amnistia. Branda la pressió a l'Estat per al referèndum i un finançament singular com a banderes en la competició amb Carles Puigdemont, amb qui es disputa la segona posició a les enquestes –que ara mateix situen els republicans per darrere.

Carles Puigdemont (Junts + Puigdemont per Catalunya)

En la seva tercera candidatura electoral a la Generalitat, totes des de l'exili, Carles Puigdemont (Amer, 1962) és la carta a la qual Junts s'ho juga tot en aquestes eleccions. Tant és així que la candidatura es diu Junts + Puigdemont per Catalunya. El fet que l'amnistia sigui previsiblement aprovada al maig fa que l'expresident hagi promès tornar a Catalunya per la investidura, guanyi o no les eleccions, amb l'objectiu de "restituir" la presidència de l'1-O. Una promesa que ja havia fet en el passat, però que ara, en el marc de la norma acordada amb el govern de Pedro Sánchez, guanya versemblança. Caldrà veure, això sí, si la negociació amb els socialistes li passa factura. Les enquestes per ara li donen el segon lloc, per davant d'ERC i darrere del PSC.

Ignacio Garriga (Vox)

El candidat de l'extrema dreta espanyolista torna a ser Ignacio Garriga (Sant Cugat del Vallès, 1987), qui als comicis del 2021 va liderar l'entrada de Vox a la cambra catalana amb 11 diputats. Per mantenir resultats –un objectiu viable, segons les enquestes–, competirà pel flanc unionista amb un PP en ple creixement, mentre que en el flanc independentista l'Aliança Catalana de Sílvia Orriols li disputarà el vot xenòfob.

Laia Estrada (CUP)

La convocatòria electoral ha agafat la CUP a contrapeu, en ple procés de refundació després dels mals resultats de les municipals i el fracàs de les estatals. Superar els 9 escons actuals és un propòsit difícil, segons els sondejos, i els anticapitalistes han confiat la missió a Laia Estrada (Tarragona, 1982), ja diputada al Parlament i exregidora de Tarragona. Cap de llista després d'un intens debat en què es disputava el lloc amb la també parlamentària Laure Vega, que finalment és número dos, Estrada és qui ha abanderat la lluita dels cupaires contra el macroprojecte del Hard Rock, l'escull que va fer caure els pressupostos del Govern.

Jéssica Albiach (Catalunya en Comú)

L'aposta dels comuns és arriscada. Jéssica Albiach (València, 1979) torna a encapçalar la llista després d'haver encapçalat el pols amb Esquerra contra el Hard Rock que va acabar, precisament, amb l'avançament de les eleccions. La incògnita és si mantenir-se ferms en el no als pressupostos, un fet que ha suposat també la pròrroga dels estatals, serà premiat o castigat a les urnes. Les enquestes, de moment, preveuen les dues opcions per a una candidatura que, aquest cop, no comptarà amb representants de Podem Catalunya, que ha renunciat a presentar-se al 12-M.

Carlos Carrizosa (Ciutadans)

El cap de llista de Cs, l'incombustible Carlos Carrizosa, és novament candidat després de guanyar el pols a la direcció estatal per evitar integrar els taronges dins la llista del PP. Pel camí, però, ha perdut bous i esquelles, començant per la seva número dos a les anteriors eleccions, Anna Grau, que en el seu moment s'havia presentat com un fitxatge estrella. Després de successives cites electorals lluitant per evitar l'extinció, les enquestes preveuen ara la possibilitat que el partit que va guanyar les eleccions el 2017 quedi fora del Parlament.

Alejandro Fernández (PP)

Tot i les diferències que separen Alberto Núñez Feijóo i Alejandro Fernández (Tarragona, 1976), el líder del PP ha acceptat que el seu homòleg a Catalunya torni a encapçalar la llista dels conservadors a les eleccions catalanes, un fet directament relacionat amb la imminència de les urnes. Les enquestes pronostiquen un fort creixement al PP, que es podria convertir en quarta força amb fins a 15 diputats (ara en té 3), i Fernández confia en capitalitzar el descontentament amb l'amnistia i els pactes de Sánchez amb l'independentisme.

Candidatures sense representació amb opcions d'entrar

Aliança Catalana (Sílvia Orriols)

El partit d'extrema dreta independentista liderat per Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll, és un dels que aspira a entrar al Parlament, mirant de recollir el descontentament amb la manca de rumb del Procés i, sobretot, recorrent a un discurs xenòfob alimentat amb falsedats que vincula la immigració amb la delinqüència i alerta contra la "islamització" de Catalunya.

Alhora (Clara Ponsatí i Jordi Graupera)

Dos vells coneguts de la política catalana, l'exconsellera Clara Ponsatí i el filòsof Jordi Graupera, s'han aliat per intentar fer forat a les urnes com a quart espai independentista amb la formació Alhora. Amb una crítica molt dura amb els partits i líders que han liderat l'anomenat Procés, ofereixen un espai d'aixopluc per a l'electorat unilateralista, especialment després que l'ANC descartés impulsar la llista cívica.

Totes les llistes electorals del 12-M

A part d'aquests partits, però, n'hi ha d'altres que es presenten als comicis del 12-M. Per això oferim també la llista de tots els candidats de les eleccions al Parlament de Catalunya i, a més, les llistes electorals de tots els partits que es presenten a cada demarcació:

• Totes les llistes electorals de les eleccions a Catalunya a la província de Barcelona
• Totes les llistes electorals de les eleccions a Catalunya a la província de Tarragona
• Totes les llistes electorals de les eleccions a Catalunya a la província de Lleida
• Totes les llistes electorals de les eleccions a Catalunya a la província de Girona

Programes electorals en PDF

Els partits tenen diferents propostes per al pròxim Govern, i per facilitar la feina de comparar-les agrupem aquí els programes en PDF:

• Programa electoral d'ERC en PDF
• Programa electoral del PSC en PDF
• Programa electoral de Junts per Catalunya en PDF
• Programa electoral de Comuns Sumar en PDF
• Programa electoral del PP en PDF
• Programa electoral de la CUP en PDF
• Programa electoral de Ciutadans en PDF

A banda dels programes, a l'ARA estem analitzant algunes de les qüestions clau que planen sobre la campanya electoral i que seran reptes per al pròxim Govern. Expliquem en quina situació estan i quina postura té cada un dels partits. Aquí teniu les anàlisis publicades fins ara:

• Catalunya, reina de l'autoconsum però a la cua en parcs eòlics i fotovoltaics
• Què volen fer els partits amb l'impost de successions?
• La immersió lingüística: un model esgotat?
• Què diuen els partits de l'obligació d'empadronar els veïns sense papers?
• Catalunya hauria de recaptar tots els seus impostos? Què en diuen els partits?
• Deures a l'escola, sí o no? Descobreix què en diuen les diferents formacions
• Falten metges: les propostes de cada partit perquè no marxin
• Limitar o no el preu del lloguer: l'habitatge entra en campanya
• Com s'atura la multireincidència? Les opcions de les diferents formacions
• Pagesos: una revolta contra la competència deslleial que intenta implicar els polítics
• Ampliar o no l'aeroport del Prat? La Ricarda i la promesa del 'hub' divideixen el debat
• Prostitució, l'etern debat que ningú s'atreveix a resoldre
• Els funcionaris de presons han de ser agents de l'autoritat?
• Sí o no al Hard Rock? Què en diu cada partit

On has d'anar a votar?

A les eleccions catalanes, i amb caràcter general, hi poden votar totes les persones de nacionalitat espanyola, majors d’edat el dia de la votació i empadronades a Catalunya. Per poder votar és obligatori estar inscrit al cens electoral i el que s'utilitza en aquestes eleccions és el tancat en data 1 de gener del 2024. També poden votar les persones amb nacionalitat espanyola que resideixen permanentment a l'estranger, que han tingut a Catalunya l'últim veïnatge administratiu i que estan inscrites al cens CERA. D'una altra banda, si no saps a quin col·legi i a quina mesa et toca votar, aquí t'expliquem com saber-ho.