Per què la dreta unionista parla més gallec que català?
El PP, a diferència del que fa a Catalunya, a Galícia utilitza majoritàriament la llengua pròpia
BarcelonaLes eleccions catalanes se celebraran tres mesos després de les gallegues del passat febrer i les diferències, pel que fa a la llengua pròpia de cada territori, són significatives, sobretot per l'ús que en fan els partits de la dreta d'àmbit estatal: parlen més gallec que català.
L'ús del castellà ha crescut entre els representants polítics a Catalunya, principalment entre els partits de la dreta espanyolista, accentuat amb l'arribada de Ciutadans a la cambra el 2006. El partit taronja, el PP i Vox han capgirat els usos lingüístics, cosa que no ha succeït a Galícia, on el PP té l'hegemonia total i empra majoritàriament el gallec als plens i a les xarxes. Els populars gallecs no han hagut de competir mai a la seva dreta i sempre han reivindicat el seu "galleguisme", també en l'última campanya.
En canvi, el PP català, des que va plegar Josep Piqué, ja no ha tornat a reivindicar el catalanisme. I a les Illes Balears, malgrat el pacte amb Vox i l'acord per imposar el castellà al Parlament en totes les comunicacions i documents, l'ús del català entre els populars continua predominant com sempre, amb un perfil propi almenys en llengua. Però a Catalunya, a partir del 2010, es va produir el canvi, protagonitzat per la llavors líder popular catalana Alícia Sánchez-Camacho: va començar a enraonar habitualment en castellà. En el debat de TV3 dels comicis d'aquell any, va fer servir el castellà en diverses intervencions després que ho fes Albert Rivera: era el debut del líder de Ciutadans a la televisió pública després que aconseguís representació l'any 2006. En aquell moment, totes les forces els van retreure "intentar dividir Catalunya per llengua", en paraules del candidat del PSC i llavors president José Montilla. I el candidat d'Iniciativa, Joan Herrera, els va arribar a preguntar: "Des de quan se m'adreça vostè en castellà, és perquè estem a la televisió?".
En conversa amb l'ARA, el secretari general del PP de Catalunya, Santi Rodríguez, sosté que no hi va haver cap "consigna" sobre l'ús dels idiomes. Admet que a partir del 2006 l'ús del castellà "es va intensificar" sobretot perquè era la llengua materna "majoritària" dels diputats de Ciutadans. Ara bé, nega que es comencés a parlar castellà per Albert Rivera: "Ja s'havia parlat, es volen posar la medalla de ser els primers, però potser és que ells abans no s'escoltaven el que es deia al Parlament", rebla. I com explica el canvi, doncs? Posa l'accent en la "llibertat individual", que va "en funció dels diputats". En el cas del PP, argumenta que "no hi ha intencionalitat política" i que, actualment, els tres diputats populars al Parlament són castellanoparlants –Alejandro Fernández, Lorena Roldán i Daniel Serrano–. Tot i això, afegeix que de vegades empren el català.
El contradiu el diputat i cap de llista per Tarragona de Cs, Matías Alonso, que relata que "no era normal ni tenia lògica que no es parlés en castellà" i afegeix que el seu partit és "el que va començar a fer-lo servir de manera desacomplexada". De fet, arriba a dir que ha generat un efecte perquè, més enllà del PP, "altres formacions polítiques han pujat al carro de fer servir el castellà, sobretot en campanya", i cita en concret el PSC, però també ERC (en la seva estratègia per captar votant castellanoparlant a l'independentisme). Així, lamenta la "fòbia" al castellà de Junts i defensa "reflectir" en les institucions el que passa al carrer amb les comunicacions bilingües de totes les institucions.
Ara bé, Vox tampoc coincideix amb Cs. El seu portaveu a la cambra catalana, Joan Garriga, afirma que "el castellà s'ha normalitzat" amb l'arribada del seu partit, que parla "majoritàriament espanyol" i que és l'únic que presenta tots els escrits en aquest idioma i que ha obert la batalla jurídica per fer el castellà obligatori al Parlament. A més, Garriga diu que tot i que també fan servir el català, només tres dels seus deu diputats el parlen habitualment i que prioritzen el castellà "perquè arribi a tot Espanya i no s'hagi de traduir".
Quan els nacionalistes abandonaven l'hemicicle pel castellà
Als anys 90 hi havia alguns diputats del PP que ja havien parlat en castellà a la cambra catalana, com ara Alberto Fernández Díaz o Julio Ariza, que va viure un episodi impactant el 1996 amb diputats nacionalistes –d'ERC i CiU– que van abandonar l'hemicicle quan va parlar castellà. També el van fer servir representants del Partit Andalusista com José Acosta Sánchez, el comunista Cipriano García i els socialistes Carlos Cigarrán o Manuela de Madre (PSC). En tot cas, era anecdòtic, no com ara. De fet, actualment el PSC l'ha fet servir al Parlament aquesta legislatura en algunes ocasions –sobretot per part de Salvador Illa–, així com al llarg de la campanya electoral.