La disputa de la dreta espanyolista s'intensifica: el PP exhibeix força davant de Cs i Vox

BarcelonaEl tret de sortida de la candidatura del PP amb els caps de llista ha servit per fer una demostració de força del partit, que despunta en intenció de vot en l'espai de la dreta espanyolista mentre s'intensifica la batalla amb retrets de Cs i Vox. L'acte dels populars d'aquest dimecres amb un miler d'assistents a l'Hotel Catalonia ha tingut la presència del líder estatal, Alberto Núñez Feijóo, i ha permès erigir la formació en l'única "alternativa constitucionalista" davant un PSC que ha tornat a situar en l'independentisme. De fet, el cap de llista dels populars per a Girona, Jaume Veray, ha retratat la situació de Ciutadans –sense un esment explícit, tot i que evident– com la d'un partit que va néixer "prometent canvi" i ara "està agonitzant", a diferència de la continuïtat del PP.

Aquesta idea de continuïtat enfront dels altres partits de la dreta ha estat la tònica d'un acte que ha servit per mobilitzar l'electorat propi i per treure pit dels trets diferencials d'un partit que, segons Feijóo, manté el compromís de "la flama de la llibertat, que ha mantingut encesa sempre", que "és la Constitució" –tot i que a Aliança Popular, la formació predecessora del PP, hi va haver divisió per la carta magna amb diverses oposicions al text. Feijóo també ha advocat per una "Catalunya catalana", però també "espanyola i universal" i ha arribat a aventurar que el Principat pot ser catapulta de la seva presidència: ha promès que si el PP arriba al govern abaixarà l'IRPF amb efectes retroactius des del gener del 2024. "Ja vam guanyar l'independentisme. Per què no el podem guanyar més cops?", s'ha preguntat Feijóo, fet que ha posat pressió en el candidat Alejandro Fernández –a qui va designar la setmana passada tot i els dubtes sobre la seva candidatura.

Al seu torn, el cap de llista del PP a Catalunya ha apel·lat a la "rebel·lia" i s'ha centrat en la necessitat de "passar pàgina del Procés" i la seva "decadència", en una candidatura que "cus" el país i se centra en els "problemes reals". I ho ha fet emmirallant-se en el canvi que assegura que va propulsar José María Aznar el 1996 amb relació al creixement econòmic.

Batalla a la dreta

Per la seva banda, Ciutadans ha presentat la candidatura a la Generalitat i els deu primers de la llista per a Barcelona en un acte sense públic a la plaça d'Espanya, amb atenció només als mitjans de comunicació. De fet, segons les fonts consultades per l'ARA, el partit taronja farà una campanya electoral de mínims: evitarà els mítings diaris i fiarà la seva supervivència a només tres actes amb públic.

Ara bé, sí que insistiran en un missatge: assenyalaran el que consideren una "traïció" tant del PSOE amb l'amnistia com del PP amb l'exploració del pacte amb Junts després de les espanyoles. En aquest sentit, després de trencar les negociacions per fer una coalició amb els populars, el candidat de Cs, Carlos Carrizosa, ha dit que el PP no va voler anar amb ells de bracet perquè volia un presidenciable "amable" amb els partits nacionalistes i que per això Feijóo ha envoltat la llista d'Alejandro Fernández d'"afins" per poder pactar amb Junts després dels comicis, segons ha especulat. D'aquesta manera, Cs es vol intentar desmarcar del PP "després de l'acord fallit", segons fonts del partit. Ni tan sols esmenten els noms dels candidats popular o socialista, que anomenen "emissari de Sánchez" o "titella de Feijóo", respectivament.

En canvi, des de Vox centren les crítiques en el "partit separatista" del PSC i es limiten a assegurar que ells són el "primer partit nacional de Catalunya", per davant del PP. Precisament, el partit d'extrema dreta reivindica la batalla "sense complexos" que han fet al Parlament i que han trepitjat el carrer parlant d'unes preocupacions que consideren "reals": es refereixen a temes que són protagonistes en la seva campanya, com la immigració, un terreny que es disputen també amb el partit d'extrema dreta de l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols.