La direcció de l'ANC rebutja la llista cívica que defensa la seva presidenta

BarcelonaRevés important per als partidaris a la direcció de l'ANC de crear un quart partit independentista. Ni el rum-rum d'unes eleccions anticipades pel govern en minoria d'ERC i la manca de suports a l'hora d'aprovar els pressupostos ha fet que l'Assemblea mogui fitxa. Segons ha pogut saber l'ARA, el secretariat va refusar dissabte constituir un grup de treball per presentar una llista cívica a les pròximes eleccions al Parlament, tal com es va aprovar a l'últim full de ruta de l'entitat. La votació es va produir en un ple extraordinari que es va convocar únicament per abordar aquesta qüestió perquè en la darrera reunió del secretariat, que va tenir lloc a principis d'aquest mes de gener, no es va poder debatre per falta de temps.

La derrota va ser contundent perquè calen dos terços dels vots per crear un grup de treball i la proposta només va rebre el suport de 28 secretaris i el rebuig d'un membre més de la cúpula (29). Amb un 49% de vots a favor, els defensors de la llista cívica, doncs, es van quedar molt lluny del 67% que es requereix per activar un grup de treball i no van assolir ni la majoria simple. Sigui com sigui, no es tracta d'un no definitiu a la constitució d'un quart partit independentista perquè el debat no s'ha donat per tancat. En un comunicat posterior, l'Assemblea ha assegurat que el "compromís" de l'entitat amb la llista cívica "és del tot vigent" i que el que s'ha decidit és que "el debat quedi obert i continuï a través de les comissions, a les assemblees territorials i a les bases".

Sí que és un toc d'atenció de bona part del secretariat a la presidenta de l'entitat, Dolors Feliu, que en diferents actes ha donat per fet que als propers comicis catalans hi haurà una llista cívica, tot i que després ho ha matisat assegurant que només ho impediria un projecte clar dels partits cap a la independència. De fet, en el seu discurs a la darrera Diada va llançar un ultimàtum a les formacions independentistes advertint-los que si no aixecaven la DUI havien de convocar eleccions. Totes aquestes declaracions han generat un fort malestar entre aquest sector, i subratllen que la decisió de fer el salt al Parlament ha d'estar avalada pel secretariat i, en últim terme, pels socis de l'entitat amb una consulta interna.

La prova més evident d'aquest revés és que el grup de treball de lluita no-violenta no es va aprovar el mes passat perquè tampoc es va arribar als dos terços, però en aquella ocasió va rebre 34 vots a favor, 17 contra i 3 en blanc. La dicotomia entre els que aposten per la desobediència civil i els que consideren que cal presentar batalla electoral és ara mateix el gran debat intern en el si de l'entitat i ha generat fortes controvèrsies entre els membres de la direcció per la divergència de posicionaments.

"La llista unitària té consens, però una llista com a quart partit no", destaquen fonts del secretariat que s'oposen a concórrer als comicis i que advoquen per accions de caràcter no-violent per reactivar el carrer. El sector que defensa presentar candidatura a les eleccions, encapçalat pel secretari de la comissió d'estratègia i discurs, l'exdiputat de Solidaritat Catalana per la Independència Uriel Bertran, en canvi, considera que és l'única manera de pressionar els partits i de mobilitzar el votant independentista desencisat amb la paràlisi del Procés i que a les darreres conteses electorals s'ha quedat a casa.

Aquest, però, no és l'únic debat que divideix l'Assemblea. El posicionament final que adopti amb les eleccions municipals –que ha quedat posposat– i en què es planteja incrementar la pressió als partits independentistes exigint que no arribin a cap acord amb el PSC si volen obtenir el seu aval, també incomoda part de la direcció.