Dimiteixen dos dels cinc membres del comitè deontològic de l'ANC per la llista cívica
És l'òrgan que ha de resoldre la denúncia per vulneració dels estatuts que han presentat els contraris a fer el salt al Parlament
BarcelonaLa llista cívica de l'ANC se segueix cobrant víctimes. Dos dels cinc membres del comitè deontològic de l'entitat han presentat la dimissió, segons ha pogut saber l'ARA. Es tracta de Sebastià Sardiné i Xavier Rigau, que han decidit deixar l'òrgan independent que dirimeix els conflictes que es produeixen en el si de l'entitat pel seu desacord amb concórrer a les pròximes eleccions catalanes. El darrer a plegar ha estat Sardiné, que va anunciar la seva sortida no fa ni una setmana.
En conversa amb l'ARA, el prestigiós advocat ho confirma. "Per preservar les meves llibertats i davant d'un possible conflicte d'incompatibilitat i de consciència he decidit apartar-me enviant un comunicat intern i sense fer soroll", exposa Sardiné. Amb un criteri "no coincident" amb la línia oficial del comitè permanent i el secretariat, el també consultor empresarial considera que "si l'Assemblea es vol transformar en un partit s'haurien de canviar els estatuts" i que "el full de ruta no pot estar per sobre dels estatuts".
Sardiné va decidir marxar just abans que els membres de l'entitat que s'oposen a la llista cívica presentessin una denúncia al comitè deontològic perquè consideren que s'estan incomplint els estatuts, la declaració fundacional i el codi ètic, que estableixen que l'ANC mai es presentarà a unes eleccions, però també el full de ruta, que dictamina que la llista “no es presentarà com un element de fragmentació” i que “ha de representar la transversalitat del país”. L'advocat assenyala que no hauria presentat la seva renúncia si hagués sabut que es presentava una denúncia. "No hauria estat ètic deixar-ho i per responsabilitat m'hauria quedat i si s'hagués aprovat una proposta diferent a la que jo considerés em reservaria el dret a emetre un vot discrepant".
La seva sortida se suma a la de Xavier Rigau, que va dimitir fa uns mesos. Incòmode amb l'impuls de la llista cívica, el psicòleg forense va decidir fer un pas al costat, tot i que ja feia temps que per motius laborals havia comunicat que volia plegar. "La possible candidatura electoral em va empènyer a marxar, no hi estic a favor perquè s'està perdent l'esperit de l'Assemblea", denuncia. "S'estan plantejant canvis que modifiquen del tot els principis de l'entitat i es corre el risc que la gent en contra se'n vagi i es debiliti l'Assemblea", afegeix. Grimau assegura que ha rebut pressions de la direcció per posicionar-se a favor de la llista cívica: "T'arribaven a parlar per privat buscant el teu suport i et pressionaven per evitar que t'hi posicionessis clarament en contra".
Resolució no vinculant
La resolució que faci el comitè, però, no és vinculant perquè la darrera paraula la tenen el secretariat i la permanent. De fet, el sector crític denuncia que, tot i ser un òrgan extern i sobirà de l'entitat, està controlat per la direcció i que els dictàmens s'acaben demorant, cosa que creuen que tornarà a passar amb la llista cívica. "Els casos que arriben al comitè deontològic s'eternitzen i passen d'un secretariat a un altre; no és operatiu, però l'ANC en fa bandera", critiquen fonts d'aquest sector. Tots dos dimissionaris ho corroboren.
"Hi havia qüestions que portaven dos i tres anys, hi ha un passotisme generalitzat", diu Grimau, que comparteix que la denúncia per la llista cívica no es resoldrà en un mes. No arribarà, per tant, abans de la consulta que ha convocat el secretariat de l'1 al 14 de març per decidir si cal presentar o no batalla al Parlament. De moment, l'única guerra que hi ha és interna i ja s'ha saldat amb la dimissió de gairebé una vintena de secretaris i de l'exvicepresident Jordi Pesarrodona en el debat que més ha sacsejat l'entitat des de la seva fundació el 2011.